Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: desembre, 2016

Innocentada - Els Carranquers es passen a la faràndula

Imatge
NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS. Ho heu llegit bé: els Diables ens passem al teatre! Després de tot el munt de papers i problemes tècnics que les administracions acostumen a donar-nos, la colla, en la passada assemblea del 31 de novembre va decidir deixar els petards i pujar als escenaris. Aquesta decisió va ser presa també degut al gran èxit que ha tingut la colla en la participació en varis actes de casament aquests últims anys... Us deixem unes imatges..., per que si algú necessita de la nostra participació, no dubti a trucar-nos.   

Cervera acollirà la 1a edició de FIRA PASSIÓ el proper mes de març @PassiodeCervera

Imatge
Cervera acollirà el pròxim mes de març la primera edició de Fira Passió , que reunirà les diferents representacions que es duen a terme a Catalunya.  El certamen es completarà amb la promoció d’altres tradicions culturals catalanes com Els Pastorets .  Aquest certamen coincidirà amb la representació de la Passió medieval , que Cervera ha recuperat aquest mateix any.  Extret de http://www.segre.com/noticies/guia/2016/11/28/cervera_prepara_fira_passio_per_marc_6984_1111.html

Apunta’t al grup jove dels @Bombollers de #Cervera !!!

Imatge

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (II)

Imatge
  En commemoració del 45è aniversari de la creació del grup de música Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país' , del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ( 'Esquirols. Cada dia és un nou pas' , 'RockCol·lecció', núm. 23).  La censura encara viu Fent camí es publica el 1975, amb el dictador viu i la censura funcionant a tot gas. Una de les cançons que en principi havien d'anar al disc és "No ho diguis a ningú" . La censura no els permet cantar coses com: 'Jo he vist el rei tot nu, / no puc parlar-ne, però he vist el rei, segur! / Has vist el rei tot nu? / I m'ha semblat robust, / és un home com jo, / és un home com tu. / Pssst! No ho diguis a ningú' , i han de guardar la cançó per a temps millors (finalment va ser publicada al disc Colze amb colze ). La primera gran reest

Llibres: 'EL #PESSEBRE', de Joan Amades

Imatge
“Una nova edició de El Pessebre de Joan Amades presenta un doble interès. Per una part, el món del pessebre no es redueix avui a Catalunya a una visita al jardí de l’edèn per a nostàlgics, sinó que perviu i es renova constantment, amb utilització de materials nous, amb incorporació de col·lectius que celebren i ensenyen aquesta construcció festiva, amb entitats noves que sorgeixen d’un nou concepte de patrimoni cultural. Tots aquests interessos forneixen activament les transformacions i les visions que del Nadal té la nostra societat, cada cop més global, però cada cop també més necessitada i a la recerca de referents locals. La nostra societat no és una tabula rasa on puguin acampar sense crítica ni dialèctica les influències forànies-globalitzants que pretenen, via mercat, imposar tendències, costums, vendes en dies universalment convenients, de materials, també convenients per a les multinacionals. No assistim passivament i impotents a aquesta allau despersonalitzadora i mani

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (I)

Imatge
En commemoració del 45è aniversari de la creació d' Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país' , del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ( 'Esquirols. Cada dia és un nou pas' , 'RockCol·lecció', núm. 23). Les fotografies també pertanyen a aquest document. Tot plegat comença amb unes colònies estivals. Entre els monitors hi ha Joan Vilamala i Josep Casadesús. I aviat se'ls uniran la resta d'amics amb qui formaran Esquirols . Les guitarres tothora són presents, i algunes cançons comencen a endinsar-se a l'interior de la colla. A les trobades de formació que fan a Tavertet , incrementen la seva reputació, fins que un dia fan el pas de sortir a l'escenari. Som a l'estiu de 1968 i el Grup de Folk ha d'anar a tocar a l'Esquirol . A l'hora de la veritat l'únic que

El #Calendari2017 @Omnium Cultural, dedicat a les #tradicions i costums populars i tradicionals dels #PaïsosCatalans

Imatge
L'edició d'enguany se centra en les tradicions i costums dels Països Catalans. Si per alguna raó inimaginable no poguéssim utilitzar més els actuals mesos de l’any amb el seu nom com a referència del pas del temps, festes i celebracions servirien perfectament a aquesta finalitat. l’any català està marcat per unes fites que doten de pel sentit determinats moments. Tant és així que seria difícil, per exemple, pensar en un inici d’hivern sense Nadal, una primavera sense Sant Jordi, un estiu sense festes majors o una tardor sense Castanyada.  Les celebracions i activitats del calendari anual ja siguin de caire lúdic, religiós, polític o una barreja de tot plegat posen color a la grisa comptabilitat dels dies. Algunes provenen de la nit dels temps –com Sant Joan- altres són més recents del que semblen -les havaneres- però en el moment en què la gent les fa seves, entren en l’imaginari col·lectiu amb títol d’igualtat. Totes són importants.  La saviesa popular ha sabut m

'ELS #PASTORETS' ('Moments', @TVE_Catalunya, 22 des 2013)

Imatge
A Catalunya, aquestes dates no serien tan entranyables sense els "Pastorets" , les representacions teatrals que combinen el naixement de Jesús, la lluita del bé i del mal entre àngels i dimonis, i diverses històries i diàlegs entre pastors que rememoren el primer Nadal . Aquests espectacles, estructurats en diferents parts, són un gènere teatral popular que per arrelament, tradició i capacitat de convocatòria es considera un clàssic entre les manifestacions dramàtiques autòctones.  L'origen dels "Pastorets" es remunta a les representacions escèniques medievals de tema nadalenc medievals que s'escenificaven a l'interior de les esglésies. Els primers texts daten del segle XV però no és fins a finals del XIX i principis del XX que les representacions agafen embranzida, sobretot amb la posada en escena del text de Federic Soler "Pitarra" , "El bressol de Jesús o En Garrofa i en Pallanga". Des d'aleshores han sigut nombro

El 18 de desembre, XX Mostra de @BestiariFestiu de #Ploma, @FiradelGall @VilafrancaAj

Imatge
El proper diumenge 18 de desembre, a Vilafranca del Penedès es celebra la vintena edició de la Mostra de Bestiari Festiu de Ploma . Enguany, i de forma excepcional, un total de vint figures de bestiari festiu s'aplegaran a la plaça de la Gastronomia de la Fira del Gall per a celebrar la vintena edició d'una de les trobades de bestiari festiu més rellevants de Catalunya.  Participen:  el Gall Tomasot, la Gallina Ballarica, l'Àliga del barri de sant Julià i el Mussolot de Campanar com amfitrions,  amb les figures convidades de, l'Aligot de Bonastre, Àliga Lavern-Subirats, el Gall de Palau Solita i Plegamans, el Griu d'Artesa de Lleida, l'Âliga de Montblanc, el Basilic de Mataró, la Cigonya Segunola, el Corb Borni, Drac-Gall, Falcó Nikú, Fènix del Poblenou, Gall fer, Gall de Palau, Griu de Barcelona i Voltor. HORARIS DE LA MOSTRA DE BESTIARI: 09.00 h: plantada de 20 figures de bestiari festiu de ploma, a la Plaça de la Gastronomia 11

Les #festes i #rituals i les festes de #foc: #NADAL

Imatge
La festa de Nadal marca l'entrada de l'hivern, un temps que es caracteritza per les baixes temperatures i les nits més llargues de l'any. Fred i foscor eren, per tant, condicions ambientals prou perceptibles per als nostres avantpassats. En aquest context, hi ha un costum -avui emblemàtic de la tradició catalana- vinculat, si més no inicialment, amb el foc domèstic: el tronc de Nadal o tió. El tió no era, en principi, altra cosa que el tronc que cremava a la llar, al foc a terra. Un tronc que, en cremar, donava béns tan preciosos com l'escalfor i la llum, i que de forma simbòlica oferia presents als de la casa: llaminadures, neules, torrons. Encara es poden trobar, als pobles, cases en les quals el tió és un gran tronc que es posa a cremar a la llar de foc uns quants dies abans de Nadal. A partir d'aquesta forma més primitiva el tió evolucionà: s'ha convertit en un tronc triat pels nens, que esdevé màgicament un ésser que s'ha d'alimentar

Llibres: 'EL #TIÓ. APRÈN A CUIDAR-LO', de Ton Lloret i Martí Garrancho · @Cossetània Edicions

Imatge
Cada any, pels volts de Nadal, milers de llars catalanes reben la visita d’un ésser entranyable: el tió. Curiosament, durant segles, ningú no ha trobat estrany que un simple tronc de fusta s’alimenti de fruita i de galetes per acabar cagant llaminadures, torrons i obsequis per a petits i grans.  Però, un bon dia, dos científics estrangers (Max Palmerius i Frederich Inche) van descobrir-lo i van començar a fer-se preguntes: d’on coi surt aquesta tradició? Quins tipus de tions hi ha? Com s’ho fa aquest ésser màgic per convertir el menjar en joguines? Quines atencions necessita?  En aquest llibre hi trobaràs totes les respostes i et convertiràs en un autèntic Cuidador de Tions. Els autors  Martí Garrancho Rico (Igualada, 1965). Dibuixant i professor de dibuix creatiu Ton Lloret Ortínez (Igualada, 1983). Conservador del Museu Molí Paperer de Capellades Fitxa bibliogràfica Edita: Cossetània Edicions Preu: 5,90€ Col·lecció: Altres infantil ISBN: 978-84-9034-380-

El 4 de desembre és SANTA BÀRBARA, patrona dels #pirotècnics i els #campaners

Imatge
El món catòlic celebra el dia 4 de desembre la festivitat de Santa Bàrbara, erigida com a patrona dels pirotècnics, els artillers, els miners i tots els oficis relacionats amb els explosius.  Sembla que el mèrit per exercir aquest patronatge no és altre que pel fet de ser martiritzada i degollada pel seu pare, Diòscor, al retornar aquest cap a casa seva, es va originar una gran tempesta i un llamp va caure sobre el botxí i el va fulminar. D'aquí ve la dita "que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona".  Aquesta màrtir del segle III, que és venerada i està inclosa en el santoral ortodox i cristià, va ser reclosa pel seu pare en una torre en la qual hi havia dues finestres. Ella, per la seva pròpia iniciativa, va fer que se n'obrís una altra perquè considerava que la llum entrava des d'un mateix lloc per tres parts, la qual cosa simbòlicament identificava amb la Santíssima Trinitat. A l'adonar-se el seu seu pare que s'havia

Calendari Tradicions Catalanes 2016 - DESEMBRE @magimodisseny

Imatge
El Tió de nadal és un tronc decorat amb ulls, nas i una barretina catalana, recolzat per dues potes davanteres i cobert amb una manta per al fred.  Els dies previs al solstici d’hivern es alimentat, com més millor, perquè sigui més generós. La nit de Nadal, la família el colpeja amb un bastó, mentre li canta cançons populars, perquè vagi “cagant” petits regals, abans dolços i torrons.  Antigament el tronc era cremat a la llar per donar llum i calor però ara es conserva de generació en generació per gaudir-ne el següent Nadal. Extret de www.magimo.net