diumenge, 14 de febrer de 2016

1. LA PEDRA · 'Els materials de construcció a #Cervera al llarg del temps i la seva procedència', per Josep M. Llobet i Portella.




Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular', editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular, entitat guardonada amb el premi Sikarra 2013.

Durant segles, generalment fins a la revolució industrial del segle XIX, a Cervera -i a les poblacions veïnes- els principals materials usats en la construcció foren la pedra, la calç, l'arena i el reble, el guix, les teules, la fusta, el ferro i el vidre.

L'extracció, l'elaboració, el transport i l'aplicació de tots aquests materials corrien a càrrec d'un gran nombre de mestres i obrers: picapedrers, paletes -anomenats mestres de cases o d'obres-, manobres, carreters, forners, guixaires, teulers, fusters, serradors, raiers, ferrers, manyans i vidriers, entre altres.

Aquests materials procedien de la mateixa vila de Cervera, del seu terme, de poblacions properes o de territoris més allunyats. Els més pesats eren arrastrats o transportats mitjançant parelles de bous i la fusta conduïda pels raiers al llarg dels rius. Si bé són nombrosos els documents conservats que ens donen informació sobre les activitats relacionades amb la construcció que es portaren a terme a Cervera, en aquest treball només hem recollit una mostra dels que fan referència a la procedència dels materials usats. En concret són 45 resums de textos provinents de documents custodiats a l'Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) que, precedits d'alguns comentaris, oferim transcrits.

[Malgrat el text original inclou aquests extraordinaris resums, en l'article que publiquem a 'Lo Carranquer' no els inclourem per raó d'espai.]

1. La pedra.

La situació de la vila de Cervera en un terreny abundant en pedra -tant calar com dolça- féu que, des dels seus orígens, les construccions fetes amb aquest material fossin nombroses. En tenim un exemple en el document notarial de l'any 1341 mitjançant el qual un picapedrer de la vila anomenat Segalés reconeixia el seu compromís de fer una façana de pedra calar picada a la casa que Jaume Planell tenia al barri de les Onze Mil Verges. Aquesta façana havia de ser similar a la de la casa de Pere de Reguer. També caldria que fossin de pedra picada els tres portals i les dues finestres que s'havien de construir en la façana faedora. 

Ens podem preguntar: d'on procedia la pedra usada en les construccions cerverines? La resposta la trobem en diversos documents, segons els quals la pedra necessària era transportada des de les pedreres situades dins el terme de Cervera, com la de Santa Maria, la del colomer d'en Bernat Llaurador, la del vall de la vila i la de Framenors, o procedia de pedreres situades dins els termes de poblacions properes com la de Castellnou. A vegades, però, la pedra utilitzada provenia d'una construcció enderrocada.


Imatge extreta de http://www.cerverapaeria.cat/galeria/ciutat-de-cervera