dilluns, 29 de febrer de 2016

5. LES TEULES · 'Els #materials de #construcció a #Cervera al llarg del temps i la seva procedència', per Josep M. Llobet i Portella




Us oferim sota aquestes línies i en diferents capítols l'article 'Els materials de construcció a Cervera al llarg del temps i la seva procedència' de Josep M. Llobet i Portella, inclòs en el llibre 'Els materials de l'arquitectura popular', editat l'any 2012 per l'associació Amics de l'Arquitectura Popular.

5. Les teules.

Durant la segona meitat del segle XIV, resta documentada l'existència d'un forn de coure teules situat al barri cerverí de les Verges, anomenat així perquè en aquell indret hi havia l'hospital i l'església de les Onze Mil Verges. Aquest forn era de Pere de Puig-redon i, l'any 1388, va ser afectat per un incendi provocat que ocasionà fortes pèrdues al propietari. Aquest mateix teuler devia treure aigua "per assaonar la terra de les teules" de la bassa del Capcorral, propera al barri de les Verges, actuació que ocasionà la prohibició que ho continués fent, atès que l'aigua de les basses era necessària per abeurar el bestiar.

L'estiu de l'any 1401 degué ploure molt a Cervera, ja que els teulers no podien coure la calç, les teules i les rajoles com a conseqüència de tenir la llenya molla. Per aquest motiu, van demanar permís per coure aquests productes amb palla. El consell municipal cerverí, considerant que aquesta operació minvaria la qualitat dels productes i representaria un desprestigi per a la producció local, ho prohibí. Un altre producte que fabricaven els teulers era els càntirs destinats a ser col·locats entre les voltes i la teulada de certs edificis. L'any 1486, el teuler Guillem Cerveró en subministrà vint dotzenes i mitja per a l'obra de l'església de Santa Maria de Cervera.

Durant els últims decennis del segle XV, la gran quantitat d'obres importants que es feien a Cervera degué ocasionar que fos necessari anar a buscar teules fora de la població. Així, l'any 1488, foren comprades  mil cinc-centes teules de forma menor -n'hi havia de forma menor, de forma major i altres que servien com a canals- a Peirot de Vilanova, un teuler del Talladell. Aquell mateix any, el teuler cerverí Pere Puig-redon subministrà una partida d'obra cuita en la qual hi havia teules per cobrir i canals. El mateix féu el teuler Joan Puig-redon. Un altre teuler cerverí, Guillem Cerveró, proporcionà, per a les obres locals, aquell any 1488, a més de calç fosa, nou teules de la forma major. Tot i que la fabricació de rajoles corria a càrrec dels teulers, com hem vist anteriorment, l'any 1487 les autoritats cerverines van pagar a un fuster de la població l'import d'un motlle de fusta per fer cairons per a l'obra de la paeria.


1 comentari:

Bloc Lo Carranquer ha dit...

Les 11.000 verges

Sí que exisita una tradició antiga a Colònia, cap al segle V, que hi havia hagut unes joves màrtirs, però el seu nombre era d'entre dos a onze noies. El nombre d'11.000 no es dóna fins al segle IX i sembla que es deu a algun error de lectura de les fonts. Podria haver estat per la confusió entre el nom propi d'una de les noies, Undecimillia o Ximillia, que coincideix amb el nom llatí del nombre onze mil. Altra versió suposa que la inscripció abreviada "XI. M. V.", que vol dir "onze màrtirs verges", va ser erròniament interpretada com a nombres romans, llegint-la com a "onze mil verges". Un autor del segle XI diu que l'error prové del fet que, en trobar unes relíquies, una anotació deia que eren d'una noia anomenada Úrsula, que tenia onze anys: en llatí undecimilia, que va ser llegit com a undicimila, que és 11.000.
___________________________________________
Extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%9Arsula_de_Col%C3%B2nia