dimecres, 30 de desembre de 2015

Estrena de LA TARASCA “TARTUGA” d’ONTINYENT, dissenyada i construïda per DolorsSans







El 7 de desembre de 2105 es va estrenar a Ontinyent (País Valencià) una Tarasca, dissenyada i construïda per Dolors Sans. L’acte va tenir lloc en el marc de les festes de la Immaculada d’Ontinyent. Després de la presentació es va fer un cercavila amb la Tarasca, l’àliga i els gegants i cabets d’Ontinyent. El compositor Àlex borrell ha creat una melodia per la Tarasca.

La Tarasca és una figura d’imatgeria que sortia per Corpus i que es representa com un animal amb closca de tortuga i cap de lleó o humanoide i amb una cua d’escorpí. A Ontinyent hi ha documentada l’existència d’una Tarasca des del 1609 i rep el nom de “Tartuga”, que significa tortuga. La “Tartuga” que ha dissenyat i construït l’escultora vilafranquina Dolors Sans és una tortuga monstruosa, amb els elements de la closca imaginaris i exagerats per tal de convertir-la en el monstre que diuen les llegendes. Les punxes del llom de la peça són allargassades i fan un joc de contrast i de moviment amb les punxes que hi ha a cada peça de la closa. Disposa de sis potes tal com diu la tradició. El cap té una forma que recorda el lleó amb elements antropomorfes, amb unes petites banyes i una melena. Els ulls tenen llum per fer-lo més ferotge i treu fum pel nas. La boca s’obre i es tanca, com fan la majoria de Cuques o Tarasques. La cua és una barreja de serp amb una punxa d’escorpí, tal com es cita en algunes descripcions. Després de ballar, la Tartuga treu caramels per la boca.

Història i orígens de la Tarasca

L'origen de la Tarasca el podem trobar en la població provençal de Tarascó i en la bèstia que viu a les aigües tèrboles i a les boires dels aiguamolls, que terroritza la població devorant les joves donzelles però que finalment en lluita amb Santa Marta és vençuda i s'acaba convertint en una bèstia amansida. 

Posteriorment el personatge s'estén per tot Occitània, per les terres de la corona catalano-aragonesa i per la resta de la península amb formes diverses, des de les semblants al mite occità fins a les properes al clàssic drac.

Les Tarasques a la Península Ibèrica

La Tarasca és presenta a la processó de Corpus per tota la península ibèrica. A Sevilla està documentada als segle XVIII com una serp de 7 caps i que porta al llom una donzella. A Granada i Madrid també hi ha mostres de Tarasques i així mateix a Galícia i al nord de Portugal, amb el nom de Coca, similar a la paraula Cuca. A València ja es parla d’una Tarasca en els festes de Sant Vicenç Ferrer i s’ha recuperat recentment. Actualment podem trobar Tarasques recuperades a Tudela, Zamora, Toledo, Granada...

A la ciutat de Barcelona, la presència de la Tarasca o Cuca fera (així anomenada a la majoria d'ocasions al Principat de Catalunya) és escassa, en trobem referències als segles XVI i XVII i s’ha recuperat al segle XX. Existeixen també Cuques feres a Tortosa, ja documentades al 1623. També s’ha recuperat a Tarragona.


Informació facilitada per la Dolors Sans, dolors@dolorssans.com