dimarts, 11 d’agost de 2015

El '#REFRANYER CATALÀ' de #JoanAmades: el pròleg (i II)




‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.

Pròleg

(...)

El proverbi, tot i la seva gran valor lingüística i psicològica, és a casa nostra gairebé verge d’estudi. A mitjan segle passat, el gran polígraf Joaquim Maria Bastús va publicar la seva obra magistral ‘La sabiduría de las naciones’, en la qual estudià un gran nombre de proverbis i dites de tot ordre, però tots castellans, puix que aleshores, la llengua catalana, encara no la feien objecte de consideració. D'altra banda, la grandíssima erudició del distingit autor el feia volar tan enlaire que, quan un proverbi no tenia arrels en les llengües clàssiques o en les antigues cultures, de manera inconscient s'escapava als seus ulls, no avesats a tractar amb les coses populars, on, al nostre entendre, poden trobar-se un gran nombre de fonts i dades que fins als temps moderns ha desconsiderat la ciència i l'erudició. En un article publicat al 'Diario de Barcelona', parlà el senyor Bastús d'un estudi que tenia fet sobre proverbis catalans, i en la primera època del periòdic 'Lo Gay Saber' va publicar-ne mitja dotzena d'estudiats, d'interès un bon xic relatiu, puix que, seguint l’orientació de l’obra citada, tenia major preferència pels proverbis de rància arrel clàssica que no pas pels de regust popular, ben vius en la nostra parla. Nosaltres hem fet algun treball per veure de trobar el manuscrit de la col·lecció de proverbis catalans, però no n’hem obtingut cap resultat. 

El nostre bon amic, el doctor Oleguer Miró, va publicar, el 1900, un important i interessant estudi dels aforismes de caràcter mèdic, ‘Aforística mèdica popular catalana’, obra que constitueix una important aportació a l’estudi del refranyer català i que revela en el seu autor un agut sentit de recerca ensems que una vasta cultura. 

Més tard, el també bon amic nostre Sebastià Farnés, que va consagrar la seva llarga vida a la recerca i l’estudi del proverbi, fins a arribar a reunir-ne una quantitat que pot ésser qualificada d'important, va iniciar la publicació del seu recull, i el 1913 va donar llum el primer volum, 'Assaig de paremiologia catalana comparada', obra importantíssima que, malauradament, no va passar del primer volum. A part els treballs citats, n'hi ha d'altres de publicats que no han passat de simples aplecs i reculls de proverbis presentats sense cap ordenació ni encadenament, sense cap més importància que la que pugui tenir la consignació del document.

Nosaltres hem fet diversos estudis i recerques del refranyer que hem publicat en diferents obres, algunes dedicades especialment a aquest tema i d’altres com un complement paremiològic a d’altres temes. Estudiant concretament el refranyer tenim publicats:
  • Origen i sentit d’alguns proverbis, 1933
  • Paraules i modismes, 1933
  • Refranys personals, 1935
  • Refranys i dites, 1935
  • Refranyer barceloní, 1935
  • Refranys geogràfics, 1938
  • La rondalla i el proverbi, 1938
Hem dedicat especial atenció als refranys referents al tema en els nostres llibres:
  • Vocabulari de la pesca, 1926
  • Astronomia i meteorologia, 1930
  • Costums populars de Barcelona, 1931
  • Tradicions de la Seu de Barcelona, 1932
  • Els tres i el set, números meravellosos, 1933
  • Popularitats dels números, 1933
  • Enigmes populars, 1934
  • El naixement, costums i creences, 1934
  • Les esposalles, costums i creences, 1934
  • Gegants, nans i d'altres entremesos, 1934
  • Vocabulari dels pastors, 1932
  • La mort, costums i creences, 1935
  • Arts i oficis, 1935
  • Divinitat del pa, 1935
  • Vocabulari dels vells oficis del transport i els seus derivats, 1934
  • Costums i tradicions d'hostals i tavernes, 1936
  • La tradició dels llums de ganxo, 1935
  • El diner, 1938
  • Els rellotges de sol, 1938
  • El porró, 1938
  • Montserrat, tradicions i llegendes
  • Poblet, tradicions i llegendes, 1947
  • El llibre segons el poble, 1938
Hem publicat diverses obres gairebé únicament a base de refranys:
  • Calendari de refranys, 1933
  • Oracioner i refranyer mèdic, 1935
  • Justícia popular, 1935
  • Geografia popular, 1935
  • Refranyer de les dones, 1936
  • Llibre del temps que fa, 1938
  • Refranyer nadalenc, 1947
Com un complement editorial del llibre 'Els xiquets de Valls', 1934, vam publicar un capítol dedicat als refranys referents a Roma i als originats en la representació popular de la Passió; i, en un extens capítol del nostre estudi sobre 'Xilografies gironines', 1947, dedicat a les "Faules d'Isop", tractem dels refranys moralistes que clouen aquelles contarelles populars en el nostre refranyer. Per a la composició d'aquest llibre hem reunit la selecció dels comentaris aplegats en les obres referides i els millors dels que tenim inèdits.

Hem de remarcar que la majoria de documents que donem, majorment els de caràcter narratiu i rondallístic, han estat recollits directament de boca del poble, circumstància que, a la nostra visió de folklorista, els dóna tota la valor. La nostra situació ens relleva de profunditzar fins al seu grau màxim la veritat dels fets que expliquem: mentre el poble els cregui, ja tenen per a nosaltres tota la valor de cosa popular i ens són acceptables.
Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.