Refranyer Català de Joan Amades: 'PER SANTA LLÚCIA, UN PAS DE PUÇA'

Al·ludeix a la llargada del dia. Aquest proverbi sembla equívoc, car significa que el dia s’allarga un pas de puça, i encara s'escurça. 

Aquest proverbi és de creació anterior a la reforma gregoriana del calendari. Al calendari julià, Santa Llúcia s'esqueia el dia 23, o sia després de Sant Tomàs, dia 21, que és el dia més curt de l'any i, per tant, quan ja s'allarga. 

En l'ordenació del calendari, manada per Juli Cèsar, hom no va tenir en compte la quantitat de temps de cinc hores, trenta minuts i quaranta segons de més dels tres-cents seixanta-cinc dies. Aquesta petita quantitat menyspreada, a força d'anys, hauria arribat a fer un còmput prou important per a alterar la situació de les estacions dintre de l'any; de manera que per Sant Joan hauria fet els dies curts i el temps hivernal, i al contrari per Nadal.

En temps del papa Gregori XIII fou decidit de corregir l'error sofert per Juli Cèsar, i l'any 1582 aquell publicà una butlla manant que l'any següent el calendari fos avançat deu dies. De manera que l'any 1582 tingué aquest nombre de dies menys que els altres, que foren descomptats del mes d'octubre; es passà del 4 al 15 d'octubre; el dia de Santa Llúcia, doncs, saltà del 23 al 13 del mateix mes, com avui se celebra.

D'aquesta forma foren creats els anys de traspàs i fou regulat el calendari ajustant l'any al temps invertit per la terra a donar la volta al sol, si bé no encara d'una manera ben absoluta.

La reforma no fou admesa pels països ortodoxos, que no accepten l'autoritat del papa i encara avui van catorze dies endarrerits en relació amb el nostre calendari. Des de la reforma gregoriana fins avui, la diferència ha estat ja de quatre dies, que afegits als que varen rectificar aleshores, fan els catorze de diferència. De manera que a Rússia i a Grècia celebren el primer d'any quan la resta d'Europa ja es troba al 15 de gener.

Imatge extreta de http://algunsgoigs.blogspot.com.es/2013/07/goigs-santa-llucia-verge-i-martir.html

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.