divendres, 28 d’octubre de 2016

El #RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘LA COLLA DEL SANT ESPERIT, L’UN COIX, L’ALTRE TOLIT’ · @Amades_ACJA




S’aplica a un grup de persones poc harmònic físicament. 

Recorda la cobla de ceguets que, seguida de manxols i d’altres esguerrats que formaven la confraria del Sant Esperit, concorria a la processó del Corpus de la ciutat. Els ceguets i espunyats, aquests darrers per haver estat presoners de guerra, als quals l'enemic havia tallat les mans perquè no poguessin batallar més, havien format una confraria sota l'advocació de sant Andreu apòstol. El 1339 la referen ajuntant-se amb els manxols i esguerrats; la posaren sota l'advocació de sant Martí i s'instal·laren a l'església de Santa Maria dels Reis o del Pi. Més tard els trobem establerts a la parròquia de Santa Maria junt amb els samaires i oracioners, que, com els cecs, vivien de la capta. El 1562, s'estableixen en una capella pròpia, sota l'advocació del Sant Esperit, patrocini propi dels cecs de quasi tot Europa.

Des de molt antic els cecs havien format una cobla que en alguns moments fou depenent del Consell que concorria a la processó del Corpus, seguida dels confrares esguerrats i contrafets. Aquest costum ha donat lloc a la formació del refrany que estudiem. Ja els trobem formant part del seguici, el 1459. El 1686 vestien una gramalla de domàs vermell amb un viu de seda verda i un barret de teula. Aquesta cobla va assistir a la processó fins al 1857, en què vestien una gramalla de color molt fosc i al damunt un roquet, amb la testa descoberta. Sempre havien tocat música de corda; produïen una tonada popular, a la qual el poble aplicava la lletra següent:

Vicenç, que vas bonic!,
nyic, nyic, nyic.
La mare n'ha parit,
nyic, nyic, nyic,
un noi que és molt bonic,
nyic, nyic, nyic.


Imatge extreta de http://www.webcasteller.com/ca/blog.php?idmitja=65&id=2656

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989.