dimecres, 28 de desembre de 2016

ESQUIROLS, 45 anys · 'D'un temps i d'un país' (II)

 


En commemoració del 45è aniversari de la creació del grup de música Esquirols (1969-1985), us oferim en diversos lliuraments el text 'D'un temps i d'un país', del periodista musical Joaquim Vilarnau, extret del monogràfic que la revista 'Enderrock' dedicà a aquest grup l'any 1999 ('Esquirols. Cada dia és un nou pas', 'RockCol·lecció', núm. 23). 

La censura encara viu

Fent camí es publica el 1975, amb el dictador viu i la censura funcionant a tot gas. Una de les cançons que en principi havien d'anar al disc és "No ho diguis a ningú". La censura no els permet cantar coses com: 'Jo he vist el rei tot nu, / no puc parlar-ne, però he vist el rei, segur! / Has vist el rei tot nu? / I m'ha semblat robust, / és un home com jo, / és un home com tu. / Pssst! No ho diguis a ningú', i han de guardar la cançó per a temps millors (finalment va ser publicada al disc Colze amb colze).

La primera gran reestructuració del conjunt inclou la marxa de Pep Molas i l'arribada de Dolors Roca i Rafel Sala. La vocalista Dolors Roca provenia d'un duet que havia tingut cert ressò uns anys abans: el Duo Ausona. Per la seva banda, Rafel Sala va entrar a Esquirols per tocar-hi el violoncel. Per al grup, Fent camí és en realitat el seu primer disc. Dos dels temes que s'hi presenten són puntals d'Esquirols: "Fent camí" i "Arrels". Es tracta de dues cançons que han passat la barrera del temps i que avui es continuen cantant igual que fa trenta anys. En acabar l'enregistrament, el grup ja té cançons noves, que incorpora ràpidament al repertori. Les actuacions se succeeixen.





L'estiu de 1976 entren a l'estudi per gravar un nou disc. Es dirà Colze amb colze. Els resultats de l'anterior treball animen la companyia a invertir en la gravació. Així, al marge d'Esquirols també participen a l'enregistrament els músics Ramon Estrada (que s'incorpora com a membre de ple dret d'Esquirols), el baixista Jordi Camp i el bateria Santi Arisa, entre d'altres. Colze amb colze és un disc que explica la realitat del moment. El dictador fa poc que ha mort però la democràcia encara no ha arribat. Cançons que ho reflecteixen són la recuperada "No ho diguis a ningú", "El joc d'obrir gàbies" i, sobretot, "Cançó brindis" (que es pot considerar un precedent de "Companys, no és això" de Lluís Llach: 'No, no company, / no és hora encara / d'alçar el teu got a la taverna...') i "Al banderer de la pau", dedicada a Lluís Maria Xirinacs, activista per l'amnistia, candidat al premi Nobel de la Pau i referent de l'època per a moltíssimes persones.





El mateix 1976 també surt al carrer el disc Cançons de vi i de taverna, cantat per Jaume Arnella i Joan Crosas (amb Miquel Estrada, de Coses, i Rafel Sala). Es tracta d'un projecte en què en un primer moment estan implicats tots els Esquirols, però que per raons diverses al final només graven Joan Crosas i Rafel Sala.

El país viu un moment d'efervescència política, i bona prova en són iniciatives com la Marxa de la Llibertat, que celebra un acte de cloenda multitudinari al Palau Blaugrana de Barcelona en què canten diversos grups i cantants, entre ells Esquirols.