Una inscripció que val un cotxe


Reproduïm sota aquestes ratlles el capítol amb el mateix nom del llibre de Ramon Turull "Històries de Cervera, VI. Homes i fets, converses i anècdotes sobre campanes", editat per Pagès Editors l'any 1993.

- La cosa va començar... -jo que enceto la conversa amb Antoni Xuclà Comas, jove advocat, primer tinent d'alcalde de l'actual Ajuntament, conseller de Cultura i campaner d'afició.

- Cert diumenge d'agost de 1988, un equip de TV3 que s'havia assabentat del II Curset de Campanes que se celebrava a Cervera, es va presentar aquí per fer-ne un ampli reportatge amb entrevista i tot al campaner titular Jaume Font, i que, comprimit en 3 minuts, es va emetre en el programa "De vacances".

- Bé. Anem pel títol de l'article.

- Com a conseqüència d'aquest reportatge de TV3, la primera cadena va decidir incorporar el tema de les campanes de Santa Maria a un concurs molt popular, "Tres per quatre", que s'emetia de dilluns a divendres a migdia, presentat per Júlia Otero.

- En què consistia?

- A contestar correctament una pregunta feta sobre un motiu qualsevol de tot Espanya, servint-se del telèfon i en un temps concret. El premi era un cotxe.

- Qui va ser el protagonista, el preguntat?

- Un tal Miguel Angel, d'un poble de la província de Jaén.

- ¿Quina va ser la pregunta?

- Concretament aquesta: "Para practicar el arte de tocar las campanas, el grupo de campaneros de la localidad leridana que es capital de la Segarra sube frecuentemente al campanario de la Parroquia de Santa María. Uno de los integrantes de este grupo le ha de decir a usted qué oración aparece grabada en la campana conocida como la Carranca. Tiempo".

- Temps.

- Un total de 7 minuts. I aleshores va començar la feina i el neguit del concursant.

És natural. En aquest país tothom ha sentit alguna vegada tocar campanes. Però precisament la d'una parròquia d'una localitat lleidatana i que a més a més porta un nom concret... No té res d'estrany que a Miguel Angel les ales se li posessin nervioses. De tot el que li havia dit l'entrevistadora Júlia, només havia entès campana, localidad leridana i para de comptar. "Segarra, la Carranca?"... Per a ell aquests noms li devien sonar amb un deix de japonès, i encara perquè estan de moda.

- Què va fer el Miquel?

- Va agafar la guia telefònica i va trucar a alguns centres oficials de Lleida capital preguntant quina era la capital de la Segarra. Però un comunicava, un altre naturalment també, un altre no solament no la sabia sinó que encara li feia preguntes...

- I mentrestant, el rellotge, implacable.

- Sí. Quan al concursant només li quedaven 2 minuts i 3 segons, una senyora de Lleida amb la qual va connectar a la babalà subratllant amb el dit qualsevol número de la guia, li va dir que la capital de la Segarra era Cervera. Sense perdre temps va trucar aleshores al nostre despatx parroquial. Va atendre la trucada mossèn Lluís Solsona, i al demanar-li Miguel Angel quina era l'oració que hi ha a la Carranca, mossèn Lluís li va indicar el número de telèfon d'un jove campaner, que segur que ho sabria. Ràpid. Rec, rec... amb el prefix, nou recs. Suspens, tensió. Uns moments i, per fi, a l'altre cap del telèfon es va sentir la veu jove i segura de Jordi Pedrós Vila. "La oración que hay en la Carranca es Ave María". L'àvia del Jordi, al seu costat, ho anava confirmant: "Ave Maria, Ave Maria..."

Als estudis barcelonins de TV van esclatar els aplaudiments i els bravos de rigor. Miguel Angel va sospirar victoriós i exultant. Mai una oració tan curta, de dues paraules, havia valgut un cotxe de no sé quants cavalls però sí de moltes, nervioses, atabalades trucades telefòniques.

Imatge: http://demo.mtt8.eu/wp-content/uploads/image/telefon.jpg

Comentaris

Anònim ha dit…
No se si aquest tal Miguel Angel a visitat Cervera i el nostre campanar,el cotxe del premi s'ho val!
Anònim ha dit…
Se li hauria de preguntar al Jordi Pedrós si va saber alguna cosa més d'aquell senyor.