divendres, 21 d’agost de 2015

'La contribució de J. MANEL CASSERRAS a la #culturapopular', article de Carles Freixes (i II) #gegants




La contribució de J. Manel Casserras a la cultura popular
Text: Carles Freixes i Codina
Extret de la revista 'Gegants', núm. 110, estiu 2015, editada per l'Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya



Procurar que perduri el llegat geganter i la tradició de la cultura popular per a les generacions futures ha estat una de les tasques fonamentals de J. Manel Casserras. El seu pare ja va construir uns gegantons per a la ciutat de Solsona (1959) i el Manelet va realitzar la primera còpia del Gegant Vell en petit (1970) per a la família Subirà. Uns anys més tard, s'especialitzà en la reproducció dels gegants i improperis solsonins i la seva obra es va estendre a totes les llars solsonines, tot contribuint a la formació de l'escola de la festa que aplega cada estiu una munió d'infants com a preludi de la Festa Major.

Altres ciutats també han volgut que la quitxalla comencés a introduir-se en el món geganter per mitjà de la creació de figures de mida menor i fàcils de portar. Destaquen el gegantó del Timbaler del Bruc, de Santpedor (1999); el gegantó del Clot, de Barcelona (2000); els gegantons de l'escola Collbaix, de Sant Joan de Vilatorrada (2001); el Sergentet, de Torà (2002); els gegantons de la Festa Major dels Petits, de Vilafranca del Penedès (2004); el Cabo Quiñones (2006); les gegantones d'Agramunt (2007) i de la Plaça Nova, de Barcelona (2011); el Brutet, de Torà (2012); els gegantons de Sant Julià de Lòria (2013), el gegantó del Pi, de Barcelona (2014), i el Xut i el Tòfol-Nano petits, del Carnaval de Solsona (2014-2015).

Al taller Casserras ha reposat durant molt temps un dels tres dracs més antics del patrimoni català. El Drac de Solsona, conjuntament amb la resta dels improperis, ha servit d'inspiració per tal que moltes altres poblacions recuperessin el seu bestiari tradicional. Com a exemples podem citar la Mulassa del Col·lectiu Cultural Cappont, de Lleida (2000) i el Drac de Cervera (2001), així com un bon nombre de còpies del bestiari barceloní.

Però la tasca principal que va assumir l'escultor, com ja havia fet el seu pare, fou la conservació i el manteniment d'algunes de les comparseries més importants del Principat, com són els gegants de la Ciutat de Barcelona, els gegants i gegantons de la parròquia del Pi, de la mateixa ciutat, o la família Robafaves, de Mataró; també es va fer seu el càrrec de mantenidor dels gegants de Solsona des de la mort del seu pare, una tasca en la qual ha excel·lit amb una darrera gran contribució: la renovació dels vestits dels quatre gegants. Els antics ja havien estat realitzats pel seu pare (1985), ara fa trenta anys; així doncs, la seva última obra romandrà a casa.

Amb aquestes ratlles no hem pretès d'oferir una catalogació exhaustiva de la seva obra, sinó fer palesa la tasca ingent que en Manelet ha dut a terme al llarg dels seus anys de treball i, a més, de presentar-vos una mostra de tot el bagatge patrimonial que el taller dels Casserras ha escampat al llarg dels últims cinquanta anys, molt especialment en el període que correspon al nostre benvolgut artista solsoní, l'enyorat J. Manel Casserras.


Imatge extreta de http://www.gegants.cat/2015/04/manel-casserras/