'CERVERA I LA SEGARRA SOTA LES BOMBES. Els bombardejos aeris a la comarca durant la Guerra Civil (1938-1939)', de Jordi Oliva i Llorens

Pocs dies després d'un nou aniversari del bombardeig aeri de Cervera durant la Guerra Civil (3 de desembre de 1938), reproduïm sota aquestes ratlles el treball de l'historiador Jordi Oliva i Llorens "Cervera i la Segarra sota les bombes. Els bombardejos aeris damunt la comarca durant la Guerra Civil (1938-1939)", publicat a 'Miscel·lània Cerverina 18' (2008), pàgs. 141-223.

Durant la Guerra Civil de 1936-1939 l’ús de l’aviació prengué un protagonisme inesperat com a arma militar. Només cal veure els efectius de què disposaven l’aviació franquista i l’aviació republicana a l’inici del conflicte i els que hi hagué a la fi, tant en nombre d’unitats com pel que fa a l’evolució tècnica. Si es desenvolupà tant aquesta arma militar a diferència de les altres, en bona part fou perquè l’aviació permetia moure-la amb facilitat, concentrant-la o dispersantla totalment o parcialment, de manera ràpida i en qualsevol lloc més o menys habilitat, a la vegada que també permetia accionar-la amb la mateixa velocitat per atacar objectius o defensar-se d’atacs enemics. Amb l’aviació la guerra no es limità només als fronts de combat sinó que es traslladà a la rereguarda seguint la lògica d’una guerra total en què tan important era destruir la capacitat militar de l’enemic com colpir la moral de la rereguarda, atacant objectius no militars que afectaven població civil indefensa. No podem oblidar, tampoc, en l’evolució de l’aviació el context prebèl·lic i de preparació de la II Guerra Mundial, que convertí la Guerra Civil en camp de proves de les aviacions italoalemanya, i també soviètica, els països de les quals n’esdevindrien els grans proveïdors. En aquest sentit, no es tractà solament de mesurar la resposta de l’armament nou utilitzat sinó també la capacitat i efectivitat en l’ús del bombardeig estratègic i tàctic1, sobretot del primer, utilitzat en primer lloc per l’aviació italiana, més mortífer, arbitrari i indiscriminat, que fou motiu de condemna internacional, i que fins i tot féu reaccionar el mateix Franco.

Cervera i la Segarra sota les bombes. Els bombardejos aeris durant la Guerra Civil. Jordi Oliva. Miscel·lània Cerverina 18 - 2008

Les fonts indiquen que Catalunya concentrà el 70 per cent dels bombardejos aeris sobre la rereguarda. La Segarra no quedà exempta de patir-ne els efectes i, contràriament al que pugui pensar-se de bell antuvi, la quantitat i intensitat de les accions aèries de l’aviació de Franco sobre la comarca no deixen marge de dubte sobre la importància estratègica que els rebels li atorgaren, sobretot a partir de la primavera de 1938, després de l’enfonsada del front d’Aragó i la conversió d’aquestes terres en lloc militaritzat d’immediata rereguarda. El cas és que, sovint, els objectius teòricament militars compartien un mateix espai urbà, on es desenvolupava la vida quotidiana de molts homes i dones indefensos que passaren també, sense saber-ho, a convertir-se en objectiu.

Durant l’any 1937, dos breus informes recollits pels serveis d’espionatge franquista situaren la Segarra, i especialment Cervera, en el mapa d’objectius militars de l’aviació de Franco. Els documents ens han permès constatar la participació local en l’elaboració, per bé que amb algun error, de la informació que després serviria per fixar definitivament els objectius a bombardejar.

Mentre això passava, la rereguarda segarrenca visqué amb relativa inquietud el perill de poder convertir-se en objectiu de l’aviació. A Cervera, per exemple, no fou fins el novembre de 1937 que hom contemplà els bombardeigs sobre la ciutat com una possibilitat real, circumstància que portà les autoritats locals a la constitució, tot i que de manera tardana, de la Junta de Defensa Passiva de Cervera i l’organització dels serveis de defensa de la població en cas d’atac aeri. Les bombes de l’aviació rebel caigueren damunt la Segarra, per primer cop, a començament d’abril de 1938, però no fou fins el 3 de desembre que aquesta mateixa aviació atacà obertament un nucli urbà, en aquest cas Cervera. A partir d’aquí les accions aèries sobre la Segarra s’anaren succeint repetidament, amb molta més intensitat durant el mes de gener, amb unes conseqüències globals, en costos materials però sobretot en vides humanes, enormes i difícils d’oblidar.

L’article, doncs, intenta donar resposta, per bé que amb algun dubte més que raonable, als interrogants sobre els motius pels quals la Segarra passà a convertir-se en objectiu de l’aviació militar, sobretot la del bàndol rebel, de quina manera s’hi arribà, quan i sobre quins objectius s’efectuaren els atacs, de qui fou l’autoria, com s’organitzà la defensa de la població civil contra aquests atacs, i quines conseqüències humanes i materials se’n derivaren.

Imatge del bombardeig de Cervera del 3 de desembre de 1938, extreta de http://locarranquer.blogspot.com/2008/12/acte-de-commemoraci-del-60-aniversari.html

Document i text extrets de http://www.raco.cat/index.php/MiscellaniaCerverina/article/view/180848/233467