LO CARRANQUER

L'Home dels Nassos és un personatge mític, imaginari, no real i a voltes sinistre que es fa creure a la mainada que apareix l'últim dia de l'any. Se'ls diu que aquest dia surt "un home que té tants nassos com dies té l'any" . Els infants no entenen aquest joc de paraules i, innocents, pensen que veuran un ésser terrible amb 365 nassos. Aquesta tradició oral s’ha convertit, en algunes poblacions, en una figura de cartró-pedra amb forma de capgròs que aquell dia és passejat en cercavila per diferents indrets de la vila repartint nassos als que se’l troben. La figura també participa de tots els actes festius i esportius de la jornada. Aquest personatge simbolitza l'any i és una evolució d'un déu perdut, vinculat al déu Janus romà, que era representat amb dues cares: una amb aspecte infantil i l'altre d'ancià, una mirant endavant i l'altre endarrera, i amb dues claus, la del Cel i la de l'Infern. Text: http://www.festes.org/directori.p

E l passat 24 de desembre va quedar constituïda l 'Associació Cultural Les Completes de Cervera , entitat creada amb la voluntat de treballar per col·laborar en aquesta arrelada tradició musical cerverina, i vetllar pel seu manteniment. T ot i que des de fa 2 anys les Completes ja disposen d'un Patronat específic, s'ha cregut que aquest òrgan té un caràcter més protocolari, mentre que la nova associació pretén aglutinar el suport més popular i "aquella voluntat de cerverins i forans de participar de la festa sigui escoltant, cantant o tocant". E ls primers membres de la nova associació són Xavier Puig -com a director de les Completes-, Toni Marsol -com a solista-, Núria Puig -en representació dels cantaires que hi intervenen-, Anna Vidal -com a representant de les corals-, Joan Riu -en representació de la Parròquia-, i Jordi Armengol -del Conservatori Municipal de Música-. E l grup ha editat un díptic en el qual animen tots els interessats a inscr

Aquest diumenge 3 de gener es presenta públicament la Plataforma Cervera Decideix . L'acte tindrà lloc a les 12 del migdia, al carrer General Güell, davant l’església de sant Antoni. En el decurs de l'acte, que comptarà amb la participació dels Gegants de Cervera i del Drac Lo Carranco Bilandó, es farà lectura del manifest de la Plataforma, a més d'una fotografia de grup amb tots els assistents, i, per finalitzar, un vermut popular. Us esperem a tots i a totes! Per a més informació: http://cerveradecideix.wordpress.com/ Informació facilitada per consulta.cervera@gmail.com

L'històric edifici de la Universitat de Cervera acollirà un centre d'interpretació sobre els camps de concentració. El projecte, que suposa una inversió de més de mig milió d'euros i que ha d'estar finalitzat en el termini d'un any, serà únic a Catalunya (a Espanya hi ha un centre d'aquestes característiques a Miranda de Ebro ). El centre permetrà l'estudi dels camps de concentració històrics i també dels actuals. Segons va explicar el conseller comarcal de Cultura, Juli Lago, el projecte posarà en valor l'edifici universitari, que va ser camp de concentració i hospital durant la Guerra Civil i, al seu torn, permetrà aprofundir en camps de concentració actuals com per exemple el de Guantánamo . El projecte, que es porta a terme entre el consell comarcal i la Paeria de Cervera, amb el suport de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i la Generalitat, s'ubicarà a 300 metres quadrats de la planta baixa de l'ala est de l'edifici, amb accés des

Els títols que ha aconseguit el FC Barcelona en aquest històric 2009 pertanyen a tots els barcelonistes. El club vol que tots els aficionats participin en aquests èxits mentre celebren els 110 anys d’història de l’entitat. Amb aquest objectiu, el dia 30 de desembre comença una rua per tot el territori català. Bus 'Campions 2009' Els trofeus s’exposaran al Bus 'Campions 2009', on tothom que vulgui es podrà fotografiar amb les copes aconseguides i rememorar aquest fantàstic any amb les millors imatges. Aquesta iniciativa té com a finalitat recordar i compartir els més de cent anys d’història blaugrana amb tota l’afició del Barça repartida arreu del país, posant especial èmfasi en les copes aconseguides aquest 2009. L’exposició està integrada en un autobús especial, amb un espai interior de 45 m2, que ha estat modificat i guarnit amb colors i elements blaugrana per a l’ocasió. Uns cilindres lluminosos indicaran l’entrada a l’autobús i en cas de pluja s’hi habilitaran unes

Tres Reis d'Orient Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba, el mantell brodat - d'ocells i de branques. Diuen que han vingut - de la serralada, i jo no ho crec - que la gent s'enganya. Ben embolicats - dins una nevada, del cimal del cel - han fet la baixada amb un sarronet - d'esteles de plata. Tres reis d'Orient - tres reis caminaven, la corona d'or - de lliri la barba. Passen bandolers - bandolers d'Espanya, portant ganivets - d'un pam a la faixa. Maten els tres reis - amb una rialla. Voreta el camí - els tres reis finaven, la corona d'or - de lliri la barba. I els grans bandolers - allavors s'esglaien, que del sarronet - esteles de plata fent molta claror - cap al cel pujaven, i que allà allà - dins la volta blava, tres reis d'Orient - tres reis caminaven. (Josep-Sebastià Pons) Cartell extret de la web de la Paeria de Cervera, http://www.cerverapaeria.cat Poema extret de http://www.angeldaban.co

La festa de l'Estendard commemora l’entrada a la capital de Mallorca de les tropes del rei Jaume I el Conqueridor, el 31 de desembre de 1229, fet que va suposar el final del poder musulmà a les illes. Tot i que el dia abans es fan alguns actes, el 31 de desembre se celebren els principals. Al matí, es du a terme la col·locació de l’estendard reial de la conquesta de Mallorca i de la cimera del rei Martí a la plaça de Cort. Seguidament, un seguici compost per tamborers, cossiers, cavallets, el Joch de Ministrils del Consell de Mallorca i la Banda de Música de Palma, parteix cap a la seu, on el bisbe de Mallorca oficia una missa solemne d’acció de gràcies. També es lliuren medalles d’or i es nomenen fills illustres. Per a més informació: Ajuntament de Palma de Mallorca Imatge Cavallets de ciutat de Mallorca: http://cat.bloctum.com/cavalletsdereus/files/2007/06/dsc00936.JPG Imatge Ministrils del Consell de Mallorca: http://www.flickr.com/photos/pottipotti/2860805070/ Informació extre

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS E ls Peixaters de Cervera presenten des d'avui una nova actualització de la seva pàgina web, la primera web castellera de la Segarra: http://www.peixatersdecervera.net/ . Aquest portal casteller, creat l'any 2008, presenta amb una nova imatge i un modern disseny un bon grapat de novetats, com la botiga, l'enquesta i el racó de la canalla, una informació més diversa i actualitzada, així com diversos espais de participació i d'entreteniment pels més agosarats. La web, en paraules de Joan Miret, el cap de colla, "és l'expressió digital del decàleg casteller: força, equilibri, valor i seny!!". Peixaters i peixateres, per molts anys! Visiteu la web dels Peixaters de Cervera a http://www.peixatersdecervera.net/ Informació facilitada pels Peixaters de Cervera, peixatersdecervera@gmail.com

Tota una gran, petita festa la que varen gaudir un grup de Carranquers reunits la nit de Sant Esteve al local del Centre Obrer. Tradició, música, festa i molt rotllo per rematar l'any.

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS L a separació de Cervera en dues parts per raó de la via del tren ja és història! El plenari de la Paeria de Cervera , reunit ahir dissabte en sessió extraordinària, va donar llum verda al projecte de connexió i planejament del nou traçat del carrer Victòria i zones colindants. C om és ja conegut, el passat 10 de desembre la Junta de Govern Local va adoptar l’acord de mostrar la conformitat a l’estudi previ per la supressió del “Paso a nivel del P.K. 239/810 de la línea Zaragoza- Barcelona en el Término Municipal de Cervera (Lleida)" , altrament conegut com el pas a nivell del carrer Victòria, o més popularment, de "la costa dels campos". A partir d'aquell fet es va convocar amb format urgent un concurs internacional d'arquitectes, resolt ahir mateix. D'entre el més d'un centenar de projectes presentats pels més prestigiosos estudis d'arquitectes - Foster , Isozaki , Nouvel , Calatrava , ...-,

NOTICIA PUBLICADA AMB MOTIU DEL DIA DELS SANTS INNOCENTS La comparseria de la Patum de Berga podrà tornar a Barcelona aquest proper any 2010, 60 anys després de la seva última estada a la ciutat comtal. La representació de la Patum, probablement, tindria lloc durant les Festes de la Mercè del setembre de 2010. Aquest esdeveniment històric el fa possible l’acord que van signar el passat 14 de desembre a Barcelona, representants del Museu Etnològic de Barcelona i de Producciones Festivas S.L , una empresa innovadora especialitzada en la recreació de festes catalanes per a usos turístics. La representació tindrà lloc al Poble Espanyol a finals de setembre, en el marc de les Festes de la Mercè de Barcelona . Els representants municipals han escollit el Poble Espanyol i no un altre espai de la ciutat perquè volen incloure la representació berguedana en el marc d’un programa d’integració social que té per objectiu “contribuir a l’acostament entre totes les comunitats autònomes espanyoles”

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC) i l’Associació Cultural Joan Amades estan preparant conjuntament els actes de cloenda de l’Any Amades 2009. S’ha enviat una carta a tots els ajuntaments catalans i a totes les federacions i associacions de cultura popular, proposant-los l’organització d’un acte unitari el proper diumenge 17 de gener del 2010 a les 12 del migdia, consistent en la lectura del manifest de cloenda de l’Any Amades i una enlairada de globus amb el logotip commemoratiu. Aquesta proposta de cloenda es pot incloure dintre de qualsevol activitat vinculada a la cultura popular i tradicional que els municipis o les associacions tinguin previst per aquest dia. Fins la data més de 40 poblacions d’arreu de Catalunya han confirmat la particicpació en aquest acte. Amb motiu del cinquantè aniversari de la mort de Joan Amades, el folklorista català més prolífic, l’Associació Cultural Joan Amades va impulsar la celebració d’un any dedicat a aque

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 113. Descripció: Cavallets i capgrossos a la plaça Major de Cervera. Autor: Domènech.

"Cada terra fa sa guerra, y cada poble té ses usances reveladores de sa peculiar fesonomia. La vila comtal de Centelles celebra ab notes y detalls típichs la festa de sa titolar y patrona Santa Coloma, essent el més remarcable el del Pi. Al present no hi ha en la vila, ni fora d'ella, que ho sápigui, ningú qui expliqui a satisfacció l'origen y el simbolisme de la triomfal arribada del arbre, y de la mena de veneració que se li té." Amb aquestes paraules iniciava Fortià i Solà el seu llibre "El Pi de Centelles", basat en la festa de Catalunya que més galejadors aplega. C ada any uns 300 galejadors es reuneixen durant 3 jornades per a celebrar una festa que gira al voltant del pi i dels fruits de la terra. Aquesta s'inicia el dia de Sant Esteve amb la sortida cap al bosc per a assenyalar l'arbre. L'endemà, als baixos de l'Ajuntament es confeccionen els ramells de pomes que es penjaran del pi. Però és el dia 29 quan els galejadors comencen a pre

Arxiu fotogràfic Patronat Municipal Duran i Sanpere de Cervera. Registre: 92/1988 (4.1.6). Data foto: 1960/1970. Descripció: Aspecte nocturn del passeig de la Universitat. Nevat. Cotxe. Procedència: Fons Duran i Sanpere. Dipòsit: Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG).

Les celebracions que s’escauen el dia dels Innocents són hereves tant del costumari originat per la llegenda dels infants degollats per Herodes com de les antigues festes de folls medievals. Es tracta d’un periode de disbauxa, desordre festiu i inversió dels rols socials semblant al Carnestoltes. En la tradició cristiana, la història explica que, quan va conèixer la notícia del naixement de Jesucrist, el rei Herodes va fer matar tots els infants menors de 2 anys que havien nascut a Betlem. Els historiadors diuen que milers d’infants innocents van morir degollats. En record d’aquests tràgics successos es celebra avui la festa dels Sants Innocents. Ara bé, la festa tal i com la coneixem avui, un període gerneralitzat de bromes i enganyifes, no s’entén sense tenir en compte l’herència de les Saturnals Romanes, uns dies de gresca generalitzada i irreverent abans del final d’any en els que era permès tot. Uns dies de món al revés, coneguts a l'època medieval com les "llibertats de

Els alumnes de sisé de l'escola Jaume Balmes durant aquests darrers mesos han estat assajant a l'assignatura de música un ball de bastons. Imatges extretes del bloc de cicle superior de l'escola: http://picasaweb.google.es/jbalmesciclesuperior/BallDeBastons#

Itinerari de les Escenes del Pessebre dels Oficis Perduts de Sant Guim de la Plana 2009: Benvinguda Carreter Cosint saques Fent vi Forcaire Cisteller Ceramista Fent escombres Boter de cuir Escloper Herbolari Buscant aigua a la font Fent cordes Premsa d’oli Baster Passant olives Teixidor Cuina Ferrer Esquitllant ametlles Esmolet Carro de portadores Espardenyer Venda de vi Cadiraire Treballant les canyes Tallant herba Graner Hostal Fent bugada Pica de l’oli Cisteller Arreglant botes Naixement Per a més informació: http://pessebre.org/

A totes les colles i entitats de bestiari. Com ja sabeu, tant el Drac Hamlet com la colla de Diables i Bruixes del Riberal de Bao (Rosselló) es veuen forçats a deixar les seves activitats amb foc degut a l'entrada en vigor de la Directiva Europea sobre Pirotècnia. L'Estat francès no ha mogut ni un dit per defensar la cultura catalana i, per tant, d'una part del seu territori: aplicarà directament la nova norma europea que entra en vigor el dia 4 de gener de 2010. És per això que Drac, Diables i Bruixes hauran de deixar d'actuar al seu territori però no pensen pas deixar de fer foc on calgui. El dissabte dia 2 simbolitzaran un judici en el qual se'ls condemna a l'exili, camí que prendran l'endemà dia 3 a les 9 del matí a la frontera amb un acte simbòlic. I tot seguit, la comitiva es dirigirà cap a la població d'Alforja (Baix Camp) on hi té la seu la Federació de Diables i Dimonis de Catalunya. Cap a la 1 del migdia hi haurà un acte d'acollida per par

El Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana ha publicat avui aquesta nota de premsa en la seva pàgina web: El 4 de gener era la data senyalada per la Unió Europea per tenir redactat el text, que ha de tenir en compte les al·legacions formulades des del grup de treball que integra la Generalitat de Catalunya ( Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana del Dep. de Cultura i Mitjans de Comunicació i Dep. d’Interior, Relacions Institucionals i Participació), Associacions Municipalistes (ACPC i FMC) i associacionisme (Federacions de diables i dimonis, del bestiari i del balls de diables centenaris amb parlament). El “Ministerio de Industria” no podrà complir el calendari previst a causa de les modificacions que s'han de negociar i incloure a la normativa, però considera que amb el període cautelar d’implementació que disposa tindrà temps d’aprovar el nou “Reglamento de Cartuchería y productos pirotécnicos” Des del CPCPTC allò que més incert

E l Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, reunit de manera extraordinària a Cervera per commemorar el 650è aniversari de la creació de la Generalitat, va aprovar ahir declarar festa patrimonial d’interès nacional la Festa Major de l’Arboç (Baix Penedès). Així mateix, va declarar elements festius patrimonials d’interès nacional els següents actes o expressions d’aquesta festa: el ball de diables i la Carretillada, el ball de bastons, els gegants, i l’exhibició castellera. El Govern també preveu la inscripció d’aquesta festa i els seus elements festius en el Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya. La Festa Major de l’Arboç se celebra el quart diumenge d’agost en honor a Sant Julià i els Sants Màrtirs. Tot i que el dia central de la festa és el diumenge, el dissabte també es fan cercaviles i exhibició dels diferents grups folklòrics. Diumenge tenen lloc les matinades, l’exhibició castellera i la cercavila que encapçala la processó de Sant Julià, així com el recitat dels ve

E l departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya encara no ha pogut accedir al text estatal de transposició de la directiva europea de pirotècnia, quan falten quinze dies perquè finalitzi el termini marcat per enllestir el document, que ha de tenir en compte les al·legacions de les colles de dimonis, diables i festes del foc com la Patum. Ramon Fontdevila, director del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana, ha explicat al respecte que "se'ns ha dit que el termini s'incompleix i a principis de gener no s'haurà adaptat la directiva, perquè encara falta l'aportació d'alguns ministeris". Fontdevila ha demanat, de totes maneres, "poder veure el text aviat per constatar que s'han tingut en compte els acords als què Madrid s'ha compromès de paraula en base les nostres al·legacions". E l ministeri d'Indústria del govern central té, encara, un marge de temps per presentar el text a Europa. Ramon Fontdevila

La directiva europea del foc ha estat el principal objectiu de la capacitat sarcàstica dels participants del 37è Concurs de Garrofes de la ciutat de Berga . La regulació que ja va merèixer una manifestació de bestiari festiu a la ciutat, el febrer passat, va protagonitzar un certamen en què el cas de l'home embarassat, que era veí de Berga i que després va dir que havia avortat, va ser un altre dels temes destacats. D'altra banda, el berguedà Roger Cortina va ser el guanyador d'una edició en què es va aconseguir tornar a posar a l'alça el nombre de participants, que va arribar a ser d'un total de nou, després que l'any passat només en fossin cinc. Hi va haver espai, també, per al deute consistorial, les obres del FEIL, i el bus urbà; i per temes més generals com Fèlix Millet i el Barça tricampió. D'aquesta manera, els versos satírics del guanyador asseguraven, respecte al popularment anomenat Berga bus, que "com que a aquest nou bus urbà, ningú hi va, t

Informació extreta de http://www.ccsegarra.cat/agenda/representacio-dels-pastorets-la-rosa-de-betlem-den-ramon-turull

Ahir diumenge 20 de desembre al vespre va tenir lloc a l’Auditori municipal de Cervera la presentació pública de l’Agrupació Seny Major, que aplega a les entitats folklòriques tradicionals i de carrer de la ciutat de Cervera. En el decurs de l’acte, que va comptar amb una nombrosa presència de públic, es va poder visionar un vídeo amb imatges tant actuals com antigues de diferents expressions de la cultura popular a la nostra ciutat. Posteriorment, es presentà com havia sorgit l’Agrupació i quins són els seus objectius i les seves línies de treball. L’Agrupació està formada actualment per vuit entitats (Amics de Sant Magí, Band Tokades, Bombollers de Cervera, Campaners de Cervera, Colla Sardanista Jovencells, Diables de Cervera – Carranquers, Geganters de Cervera, i Trabucaires de Cervera) i té per objectius fomentar el diàleg i l’intercanvi entre les entitats de cultura popular de la ciutat, difondre la cultura popular de Cervera, millorar els actes de cultura popular de les festes de

Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG). / Fons Agustí Duran i Sanpere. Registre: 71. Data foto: vers 1908. Descripció: Ballada de sardanes a la plaça Major: primera ballada de sardanes a Cervera.

El refugi antiaeri que es troba sota el temple romànic de Santa Maria d’ Agramunt (s. XII-XIII) és un equipament singular a tot Catalunya, que ha estat recuperat com a símbol del que va patir la població durant la Guerra Civil del 1936-1939 . El refugi segueix la nau central i el creuer del temple. La galeria llarga té 34 metres, des de l'entrada principal al mig de la plaça fins al peu de l’altar major i la transversal fa 28,4 metres; les amplades van des d’1 a 1,4 i 2 metres, mentre que l’alçada mitjana és de 2 metres. Durant les obres de restauració del temple de Santa Maria l’any 2005, es van fer una sèrie de prospeccions per tal de trobar algunes de les entrades al refugi. L’objectiu principal era conèixer el seu estat i especialment les filtracions d’aigua que provocaven humitats a l’edifici. En constatar el bon estat general de la instal·lació, malgrat que estava ocupada parcialment per la instal·lació de la calefacció del temple i s’hi detectaven moltes humit