La festa del Pi de Centelles

"Cada terra fa sa guerra, y cada poble té ses usances reveladores de sa peculiar fesonomia. La vila comtal de Centelles celebra ab notes y detalls típichs la festa de sa titolar y patrona Santa Coloma, essent el més remarcable el del Pi. Al present no hi ha en la vila, ni fora d'ella, que ho sápigui, ningú qui expliqui a satisfacció l'origen y el simbolisme de la triomfal arribada del arbre, y de la mena de veneració que se li té." Amb aquestes paraules iniciava Fortià i Solà el seu llibre "El Pi de Centelles", basat en la festa de Catalunya que més galejadors aplega.

Cada any uns 300 galejadors es reuneixen durant 3 jornades per a celebrar una festa que gira al voltant del pi i dels fruits de la terra. Aquesta s'inicia el dia de Sant Esteve amb la sortida cap al bosc per a assenyalar l'arbre. L'endemà, als baixos de l'Ajuntament es confeccionen els ramells de pomes que es penjaran del pi. Però és el dia 29 quan els galejadors comencen a prendre protagonisme amb el repartiment de la pólvora i els pistons que necessiten per al dia gran, el 30 de desembre, en què es talla el pi i, amb tota solemnitat i sota la mirada atenta dels galejadors i els núvols de fum de la pólvora cremada, s'entra a la població on s'adorna amb les pomes i les neules, penjant-lo dins l'església, lloc en el qual restarà fins al dia 6 de gener.

El despertar dels trabucs.

El dia 30 de desembre, vigília de Santa Coloma, la població es desperta amb el tro incessant dels trabucs. El jovent, però, ja fa estona que ronda pels carrers, aplegant-se al toc de matines al temple parroquial on escolten la missa abans d'anar cap al bosc on prendran un refrigeri per defensar-se de la cruesa de la matinada i tallaran el pi, a cop de destral, procurant que la capçada quedi ben sencera. Després es posa en una carreta i es lliga amb cordes procurant que l'arbre quedi dret i rumbejant per tal que tingui una entrada senyorial a la vila.

Mentrestant, des del campanar del poble, campanes i galejadors anuncien l'arribada de l'element principal de la festa. Una vegada és a la plaça Major, els trabucs es tornen a fer sentir, impregnant l'aire amb olor de pólvora, mentre les velles cases semblen tremolar davant el gran arbre.

La funció dura fins al punt de la una del migdia, aleshores es va a la plaça de l'Església, es descarrega el pi i, a pes de braços, es puja fins al replà del temple on es giravolta i es canta de bon aire: "Ara balla el Pi!, ara balla el Pi!". Després se l'entra a dins, havent-se d'estrebar fortament algun any a fi que l'ample portal deixi passar la molt més ampla brancada. En ésser al presbiteri, l'arbre és penjat cap per avall i s'adorna amb pomes i neules mentre es canta l'himne a Santa Coloma. A la tarda, els trabucs es tornen a fer sonar des de dalt el campanar.

L'última galejada es fa el dia 31 de desembre, al voltant de les 12 del migdia, un cop finalitzada la missa que es fa en honor de la patrona, Santa Coloma. Durant aquesta jornada els galejadors no deixen de disparar fins que acaben tota la pólvora.

La diada de Reis, després de la missa, es despenja l'arbre i es reparteixen les pomes que a Centelles són les postres tradicionals d'aquesta data.

Text: CASTRO, Joan (1994): "Els Trabucaires. Recull de cultura popular". Editorial Ribera & Rius. Alcoletge.

Imatges: http://www.flickr.com/photos/joancabot/sets/72157611968334989/