La Festa de Sant Antoni a #Cervera la primera meitat del segle XX


Les festes de Sant Antoni, al voltant del 17 de gener,  se celebren arreu dels Països Catalans. Com a patró del gremi dels traginers, a moltes poblacions el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades dels Tres Tombs. A les Illes Balears i al País Valencià, així com al Matarranya, la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.



A Cervera, com en d’altres poblacions on els animals de càrrega i cavalleria tenien una importància cabdal en les feines del camp, Sant Antoni era una data important en el calendari festiu. A través de la premsa local de principis i mitjans de segle xx podem observar l’evolució de les festes de Sant Antoni a la capital de la Segarra fins a la seva desaparició:

El 20 de gener de 1906 el periòdic quinzenal “República” descriu breument el ritu festiu de st Antoni a la nostra ciutat: “celébrose con el ritual de costumbre. Pasacalle, Diana, Tres toms, carreras, fiestas religiosas y rifa de un ejemplar del compañero del Santo.”

El 13 de febrer de 1909 gràcies a la crònica del periòdic “El Ciervo” observem com als tres tombs participen carrosses satíriques: “ Se ha celebrado este año en esta ciudad con mayor animación que en algunos años anteriorse,debido a que ademas de los burros llamados a dar los tradicionales Tres toms, varios jóvenes organizaron una vistosa y alusiva carroza ridiculizando el abusivo juego del burro al que se dedican determinadas sociedades y cafés públicos de esta localidad.”

En un article del 15 de gener de 1910 del setmanari “Pàtria” trobem una descripció més acurada dels actes: “ En quan a les festes populars (..) un dels números mes animats serà l'acte de la Benedicció de les Caballeries, que se celebrarà al punt de les 9 del matí y desseguida los tradicionals «Tres Toms» No faltaran tampoch al mitgdia el tipich ball de les Sardanes a la plassa de S. Miquel y  eIs Cossos de Andarins, caballs, mules y ruchs a les 2 y mitja de la tarde. Ens descuidavam, a les 8 del vespre, hi haurà el sorteig del Tocino Tots el volem treurer, mes el numero agraciat sols, serà un.

Gràcies a un article del periòdic quinzenal “Cervera”, el 1930, tenim constància que la festa es trobava en decadència i es reclama la voluntat de donar-li impuls de nou:  “Es prepara la festa de Sant Antoni Abad i recordem amb fruició aquells temps, no massa llunyants, en que l'Administració donava continuitat a les festes populars, ben establertes per els seus antecessors, com la rifa del porc, tres tombs i cossos, amenitzats per alegre música. No seria possible senyors Administradors de que és tornessin a realitzar?” 

El reclam devia donar els seus fruits doncs el 1933 trobem el següent article al setmanari “Avant”:
“FESTA DE SANT ANTONI ABAD: Dimarts vinent dia 17, es celebrarà la festa d'aquest Sant en la seva església titular amb solemnes funcions religioses al matí i tarda. Enguany s'havia nomenat una comissió encarregada d'organitzar al matí després dela benedicció de les caballeries, els tradicionals «tres toms», i els típics «cossos» a la tarda. A causa de la nevada la cornissió s'ha vist obligada a suspendre les gestions que portava a cap per a tornar aquesta festa al seu antic lluïment, no obstant si el temps ho permet s'espera encara que es podrà fer tot el programa que ells s'havien proposat”. Malauradament les condicions meteorològiques no feren reeixir l’intent de tornar la festa “al seu antic lluïment” segons el que explica el mateix setmanari en una crònica del 22 de gener: “ La benedicció de les cavalleries quedà suprimida a causa de la inclemència del temps.Per la tarda fou considerat festiu per moltes persones de la ciutat i el Teatre Principal seguint la costum que te establerta en aquesta diada donà sessions de cinema tarda i nit com també organitzà un lluït ball de tarda la societat de ball La Violeta

Posteriorment la festa entra en decadència i durant la postguerra trobem alguns articles que en parlen al quinzenal “Segarra”:  El 1948 parla dels tres tombs, de repartiment de panets i de festes privades; també hi trobem una entrevista a Salvador Gasol Permanyer, principal impulsor de la festa, en què exposa diversos problemes que semblen desembocar en la desaparició progressiva dels tres tombs entre 1951 i 1953.

Fonts: http://xacpremsa.cultura.gencat.cat/pandora/#top · http://www.festes.org
Imatge Festa de Sant Antoni a Massalfassar extreta de https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Benedicci%C3%B3,_Festa_de_Sant_Antoni_de_Massalfassar_2008.jpg


Comentaris