diumenge, 17 d’abril de 2016

ELS VENTS DE CERVERA, segons Agustí Castellà Roca: I. El vent serè i la marinada @SomSegarra




Extret del llibre 'Històries de Cervera, I', editat l'any 1989 per Virgili & Pagès, i escrit per Agustí Castellà i Roca, número 10 de la Sèrie Nova de la col·lecció Biblioteca de Cervera i la Segarra, dirigida per Ramon Turull, pàgs. 73-75.

"Cal, abans d'explicar els vents de Cervera, parlar de la seva situació, tant geogràfica com orogràfica i hidrogràfica.
Cervera es troba situada en la depressió central de Catalunya, damunt un altiplà, a 500 i tants metres d'altitud, molt a prop (16 o 18 quilòmetres tot just) del que és l'acabament de la línia hidrogràfica que parteix les dues conques catalanes (la de l'Ebre i la del Llobregat) i del, diguem-ne, començament o vèrtex dels tres rius mediterranis -el riu de Foix, el Gaià i el Francolí- que fan de partió al tram final de les esmentades grans conques. També dóna el fet de la gairebé equidistància de Cervera al Mediterrani, tant a Migdia al Tarragonès com a Llevant o SE al Barcelonès, indrets dels quals ens arriben les marinades, la Marinada alta i la Marinada baixa. A més a més i com a condició orogràfica, cal destacar la llunyària de qualsevulla serralada que pugui fer regolfar o acanalar els vents en alguna determinada direcció.

La suma o conjunt d'aquests factors dóna com a resultat el que Cervera quedi encarada i oberta a tots els vents, als 8 vents de 8 punts diferents.

Després d'aquest preàmbul, anem a parlar dels vents, la seva denominació, l'indret d'on provenen i llurs característiques.

És obligat primerament parlar del "vent seré", anomenat també "seré" o "serenet".

Quan és a l'estiu i s'agraeix la seva fresqueta, hom també l'anomena "vent de per avall". És l'únic vent que puja, "ja puja el vent Seré", els altres vents tots baixen, "baixa la marinada", "baixa la tramuntana"... És un vent molt sec i sa, ve de ponent, fresquet a l'estiu i prou fred a l'hivern. És el vent dominant per excel·lència, dels 365 dies de l'any, els 200 o més fa vent seré. Encara que, com he dit abans, és força fred a l'hivern, degut a la seva sequedat, i fa poc mal al camp.

Després del vent seré, per llur periodicitat, és la "marinada", que segons l'indret d'on ve se li dóna el qualificatiu d'"alta" o "baixa"

Si ve de Llevant o SE, "marinada alta" i si ve de Migjorn, "marinada baixa". És un vent fresc i humit, principalment a l'estiu quan baixa després de tot un dia de vent seré sec. Quan bufa fort i seguit, aixeca nuvolades i fins i tot porta la pluja, "marinada forta, aigua a la porta". També és anomenat "vent de dalt" o "vent de per amunt".

Les marinades que a l'estiu són tan freqüents, agradables i fresques a Cervera (la Segarra), arriben molt minses, si hi arriben, a l'Urgell i quasi nul·les al Segrià.

La reiteració d'aquests vents a Cervera, encara que no sigui tant com la del vent seré, és molt considerable i transcendental, perquè de marinada és quan més plou i amb més intensitat.

Cal remarcar la regularitat i periodicitat amb què solen bufar a Cervera tant el vent Seré com la Marinada, sobretot en els mesos de l'estiu (juny, juliol i agost). Quan abans, a les eres, es batia a potes, amb els curros i els trills i es ventava amb el vent, donada la seva regularitat (al matí vent Seré fins a les 4 o les 5 de la tarda i després la Marinada), si s'anava avançant en la feina del batre, es podia ventar (amb les forques pollagones), desembollonar (amb les forques triances), traspalar (amb les pales de teula) i arerar amb els arers de vent Seré, mentre que si s'anava endarrerit, el vent Seré amainava i es parava, i s'havia d'esperar que baixés la Marinada i s'arrenglerés per a poder enllestir la batuda.

Prova d'aquesta regularitat que esmento és que a les eres de Cervera i rodalies mai no es feien servir -ja ningú no en tenia- les ventadores, les màquines de ventar que, per altra banda, a d'altres indrets eren eines imprescindibles a les eres i que es feien servir cada dia de batre per l'absència dels vents o la seva poca regularitat."

Imatge de Carme Bonet, extreta de https://unamicadetotarreu.com/2015/05/21/no-vols-caldo-doncs-tassa-i-mitja/

7 comentaris:

Anònim ha dit...

d'on és aquesta rosa dels vents de la foto?

jaume primer ha dit...

no és del Mas Duran?

Núria ha dit...

No, del Mas Duran no em sona!

Anònim ha dit...

esta treta d'aqui : http://www.turismefacil.org/ruta_solsones/comuns_solsones/rosa_dels_vents_solsones_agost2007-3.JPG

no ho he mirat pero segurament es en algun indret del Solsones

jaume primer ha dit...

així deu ser de Suró, també era alguna cosa no sé què geogràfic

Núria ha dit...

Ah!! això està a Pinós em sembla, aquesta rosa dels vents està situada just al centre de Catalunya!

Anònim ha dit...

Del Santuari de Pinos prop del Miracle