dijous, 17 de març de 2016

Josep Iglésies Guizard, el poeta de la #Segarra. #CançonsdePandero (II)

Seguim amb la transcripció d'alguns fragments del recull de poesies "Segarrenques" de  Josep Iglésies i Guizard (1873- 1932)  on es parla d'aplecs i celebracions populars de la vall del riu Corb, a l'entorn de Maldà. El següent fragment continua la descripció del costum de cantar cançons de pandero:


El pandero de les moces (continuació)

N'és la primera cantada
per vostè, senyor Rector,
que'l rebadà no disposa
sense permís del pastor,
que'l rebedà no disposa,
senyor Rector l'estimat,
sense llacencia de l'amo,
que és el pastor del remat.

Nineta dels ullets blaus,
no estiguis tan affligida...
tu rai que n'ets pubilleta
i et pots donar bona vida!

Agulletes tinc al cor
que'm fan coiçor, tot el dia;
sabeu qui les ha clavades?
l'hereuet de la masia.

Birbadores som d'angunies
de tristesa i mals humors.
i birbem un cor de penes
com birbem l'herba d'un troç

Tinc un pebroter molt guapo
que agafa una porca a l'hort
per'xò so aficionada
a donar-ne tans pebrots;
per'xò soc aficionada
donzellets que'm feu l'aleta,
a donar-vos una part
de la meva cullideta.

De cançons i cançonetes
en se mes que no'n voldreu
prò si no treieu la plata
ja us dic que no les haureu

Donzellet de ca'n Fayol
no l'hauras a la Mercè
no perque no siguis guapo
sinó perquè ets cabalè!

Si vols tenir pau amb Déu
no't deixis mai els rosaris
porta a les mans una aixada
i al pit uns escapularis
porta a les mans una aixada
cava amb bona voluntat
i tindras cullita plena
de joia i tranquilitat

Pubill de ca'n Galindoi
tu si que l'has feta grossa!
te'n has endut la pubilla
de més garbo i de més... bossa.

Quan jo sapiga que't casés...
sabs lo que't regalaré?
Quatre llagrimes amargues
i el cor que m'has fet malver

M'han dit que enguany te casaves
si és vritat ço que m'han dit...
no tiris més amoretes,
si formal compromís tens,
que la paraula d'un home
no se'l ha d'emportà el vent.

En el pla n'hi tinc mig cor;
i l'altre mig a la muntanya
amb un ull miro a l'Urgell
i amb l'altre ull a la Segarra

Quan la festa ja s'apura
i ja és plena la safata
de dolços, lleminadura,
ametlles i confitura
i de centimets i plata,

les majorales llençant
el séu cant, sempre estrident,
van cofoies desfilant
miradetes endreçant
a son gemat instrument...

que és un pandero quadrat
que atrau totes les mirades
i a qui les moces han dat
cintetes per pentinat
cascabells per arrecades!



Font: Viquipedia
Bilbiografia: Segarrenques. Poesies. Josep Iglesias Guizard. Barcelona 1917