dimecres, 23 de març de 2016

10 anys pel MIL·LENARI del primer poblament de #CERVERA (1026-2026) #Cervera1000anys




S'apropa l'any 2026, data de commemoració del mil·lenari del primer poblament documentat de Cervera.

A tall d'aquesta referència, incloiem sota aquestes ratlles els capítols que el llibre 'Guia històrica de Cervera. Dels orígens als nostres dies' (CMC, 1993) dedica al castell i als primers pobladors de Cervera.

El castell i els primers pobladors.

La Segarra és una comarca de relleu abrupte i trencar, amb constants alts i baixos que li donen un caràcter especial. El terreny i el seu desnivell condicionen la localització i creixement dels nuclis de poblament. Cervera s'assenta sobre dues zones elevades: l'una, el turó de Montseré (548 m), petita i limitada; l'altra, més espaiosa però allargassada, és el que anomenem coll de les Savines. A la part baixa, la vall de l'Ondara, a la vora de la qual corria paral·lel el camí que anava de Barcelona cap a l'interior, Lleida i Aragó. Una altra lleugera vall separa Montseré del coll de les Savines.

El turó de Montseré era el lloc més estratègic i d'accés més difícil. Des d'ell es dominava una vasta zona i podia defensar-se el camí de la vall. Aquesta privilegiada situació respecte a les vies de comunicació determinarà el desenvolupament de Cervera al llarg dels segles i n'explicarà les funcions urbanes més característiques.

Fins el segle XI les terres de la Segarra romangueren ermes, en un ampli sector desemparat, exposat sempre a incursions bel·licoses tant per part dels cristians com per part dels musulmans. A mesura que avança la reconquesta la terra de l'interior de Catalunya va passant a mans dels comtes de Barcelona, els quals, per tal de mantenir estable la zona, en promovien el repoblament.

Si bé existeixen restes d'ocupació anterior, no és fins l'any 1026 que trobem confirmada documentalment la presència d'una primera edificació que anomenarem "castell", tot i que encara no podem definir la forma exacta. En aquest primer document Ermissendis, esposa de Ramon Borrell, comte de Barcelona, i el seu fill Berenguer Ramon, feien donació del turó i les restes d'una primera estructura a dues o tres famílies que s'hi assentaven per iniciativa privada. L'objectiu d'aquest poblament i dels privilegis posteriors tenien com a finalitat donar suport a un nucli d'avançada en el procés de reconquesta. Amb tot, el creixement del nucli urbà no es donaria fins el segle XII quan s'hauria conquerit Lleida als musulmans (1149) i els territoris segarrencs romandrien més segurs en perdre el seu caràcter de frontera.

El fet de no dependre de cap senyor, sinó directament dels comtes de Barcelona, donà a Cervera un sentit especial ja que això comportava tota una sèrie de privilegis dels quals no en podien gaudir altres castells de la contrada com ara el de Montornès, les Oluges, Florejacs, etc.


Imatge del castell de Cervera extreta de https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Cervera