dimecres, 17 de febrer de 2016

Futbol Sala: Cuinant amb els #Carranquers

Carranquers - 5
Los Tigres - 8

Diuen que per cuinar, (sigui un risotto, un pastís o un estofat de porc senglar, per exemple) el principal és fer-ho amb els millors ingredients. A priori aquest fet ens pot fer suposar que com a mínim el plat que preparem sortirà per llepar-se els dits. Malauradament la realitat és molt diferent, a la cuina per molt bons ingredients que disposem si no estem al cas i ens entretenim el més segur és que ens acabi sortint un plat com a mínim poc comestible.

I això és el que ens ha passat avui. Sobre el terreny de joc teníem tots els ingredients per fer un bon paper: jugàvem contra un bon equip (tercers de la taula), teníem fins a quatre canvis (i tots ells compensats), tornava a l'equip un dels jugadors claus de l'any passat (i que ens ajuda a organitzar defensa), l'equip contrari ha jugat durant almenys 20 minuts amb quatre jugadors (3 + el porter), hem xutat a porteria més que mai (més de 15 vegades)...
I finalment hem acabat perdent. No ens pregunteu per què, no us sabríem respondre... Crec que patim una por que ens paralitza quan estem a punt de guanyar, una mena de síndrome d'Estocolm de la derrota. Segur que si parlèssim amb qualsevol psicòleg argentí o polític de nova fornada ens diria que hem convertit la derrota en la nostra zona de confort i es quedaria tan ample.

Això sí, no defallirem. La pròxima jornada tornarem a provar de cuinar un bon partit i, si cal i ens ve de gust, sortirem de la zona de confort! A la porta sempre ens esperarà un Ford Mustang per fugir direcció a la victòria!

Honor i Glòria