dilluns, 4 de gener de 2016

L'ESTEL DELS REIS D'ORIENT · text de Jan Grau i Martí @cultpopular_cat




Text de Jan Grau i Martí, expert en patrimoni festiu, extret del seu article 'Els Reis d'Orient' a la revista 'Naixement', publicació de la Federació Catalana de Pessebristes, núm. 4, desembre 2013.

L'evangeli de Mateu deixa clar que el viatge dels Mags era guiat per un estel, però com tot, té possibles interpretacions. Els Reis, en ser coneixedors de la profecia de Balaam, que va anunciar que un estel brillaria sobre Jacob i un ceptre brotaria d'Israel, pot ser que no es regissin per un estel concret sinó per una conjunció estelar, si tenim en compte que se'ls considera experts astròlegs i astrònoms. La profecia de Balaam però també es pot interpretar com que l'estel a què es refereix és una metàfora de Jesús mateix, amb un simbolisme que lliga perfectament amb la versió de l'Evangeli Armeni de la Infància de Jesús, en què aquest es converteix en un ésser lluminós per guiar els Reis d'Orient. Aquesta mateixa metàfora es troba també a l'Opus imperfectum in Matteum, text existent entre els escrits de Sant Joan Crisòstom, narrat per un escriptor arrià cap al segle VI. Aquest autor admet que el què ha descrit ho ha fet a partir de l'apòcrif Llibre de Seth i que el què tot el què explica dels mags és clarament llegendari.

Al marge de contradiccions i variants, disposem de quatre versions possibles. La primeraés la d'un sol estel que guia els Reis d'Orient, primer fins a Jerusalem i després fins a Betlem. La segona és la que l'estel els guia fins a Herodes i qui després els guia fins a Betlem és un àngel. En aquestes dues versions, el guiatge de l'estel és ben desafortunat, perquè va portar a Melcior, Gaspar i Baltasar directes a la cova del llop, és a dir al palau d'Herodes i de resultes d'això aquest ordena la matança de tots els nens petits. La tercera versió és que hi ha dos estels diferents, un els va guiar fins a Jerusalem i l'altre fins a Betlem. I la darrera versió és que no es tractava d'un estel concret sinó que els Reis en saber interpretar la conjunció estelar sabien trobar el camí correcte fins a Jesús.

Sobre la versió de dos estels diferents, els trobem representats en diversos pòrtics d'esglésies i en pintures del romànic. Són aquells elements poc explicables que apareixen a les representacions del Naixement, una mica com passa ara amb els nostres pessebres. Per exemple a la portalada de Mura, sempre s'ha interpretat que a més dels tres Reis, de la Mare de Déu, de Sant Josep i dels àngels, apareix el personatge de la llevadora, que sosté els bolquers.




Un bon exemple dels dos estels en l'episodi dels Reis, el trobem a l'absis de l'església de Santa Maria de Taüll, en el qual hi ha pintada la Mare de Déu amb el nen a la falda, amb Melcior a la seva dreta, i amb Gaspar i Baltasar a l'esquerra, cada un amb els obsequis a la mà i amb el seu nom escrit a sota. Damunt, a banda i banda de la Mare de Déu hi ha dos estels, un d'ells, el que està a sobre Melcior, amb la paraula stel escrita.




Mateu esmenta quatre vegades l'estel en el seu evangeli, i si prenem literalment la descripció que en fa, no existeix cap explicació científica que ens permeti identificar-lo o justificar la seva aparició. Podria haver estat l'aparició d'un cometa, podria tractar-se de la conjunció de dos planetes, concretament de Júpiter i Saturn, fins i tot del naixement d'una estrella nova que progressivament augmenta de mida en lloc de minvar. Aquesta darrera possibilitat lligaria amb la versió apuntada de què els mags eren astrònoms que van veure nèixer una estrella i van interpretar-la com un senyal de què havia nascut algú important.

La tradició diu que l'estel era de color roig i que una vegada feta la feina de guia, va esclatar com una gran flor de llum, escampant per tot el món els seus fragments convertits en robins. Les Escriptures expliquen que es va desplaçar fins el lloc on era Jesús i es va aturar allí damunt quedant-s'hi quiet. Tot i amb això, si es tractava d'un sol estel, o bé els Reis es van despistar i van anar primer a Jerusalem o bé qui es va despistar va ser l'estel que els va portar allí abans d'arribar a Betlem, amb les conseqüències que ja sabem. També hi ha qui apunta que aquest comportament tant atípic en un estel és molt més propi d'una nau tripulada i fa que els inventors de teories poc convencionals equiparin l'estrella de Nadal a alguna mena de nau tripulada, a un ovni.

El 17 de desembre de 1603, Johannes Kepler, astrònom i matemàtic de la cort de l'emperador Rudolf II d'Habsburg, amb el seu modest telescopi instal·lat a la Torre Negra del castell de Praga, va veure l'acostament de Júpiter i Saturn i es va preguntar per primera vegada si l'evangeli es referia a aquest fenomen quan parlava de l'estel de Nadal que havia guiat als Reis d'Orient fins a Jesús.




Fotografia l'església de Santa Maria de Taüll extreta de http://www.panoramio.com/photo/75536410

Fotografia del timpà de la portalada de Sant Martí de Mura extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Mura

Il·lustracions extretes de http://aulapoesianadal.blogspot.com.es/2010_10_01_archive.html i de http://www.lesmasiesderoda.cat/public/