#RefranyerCatalà de #JoanAmades: ‘TREURE DE POLLEGUERA’ @Campaners




Se li donen dos sentits, l’un aplicat a persones i l’altre a coses. Quan es refereix a persones, es diu per a significar que li han fet perdre la serenitat i la paciència i fet sortir el seu centre o estat normal. Aplicat a coses, és usat per a indicar que han estat tretes del seu lloc, desencaixades. És usat molt, parlant de mainada, per a indicar que tot ho toquen i ho belluguen.

La polleguera, parlant de campanes, són els dos pius o puntals de pedra, generalment, on és apuntalat el travesser de les grans campanes; fa possible que siguin vogades. És el lloc on se sosté la campana per mitjà del travesser. També tenen polleguera les grans portes de portals molt alts, i és així mateix el pern de la paret on descansa el golfo que sosté la porta i que li permet el moviment giratori, per a ésser oberta i tancada. Tant a les campanes com a les portes, la polleguera fa el mateix ofici i respon a la mateixa idea, o sia sostenir-les i permetre'ls una mobilitat. Treure de polleguera equival, doncs, a la idea justa de desencaixar, descentrar, situar fora d'eix i, per tant, fer impossible el funcionament normal.

En castellà la polleguera és dita quicio, i la nostra frase és substituïda pel verb desquiciar.


Imatge extreta de http://campaners.ecervera.cat/galeria_detall_1/_CAFjuKR7gbWwLVot8ImShLPxTVLZXjzz01zDEjumqWaI3z33pkfj2Gx_Igkk_yQt

Extret de ‘Refranyer català’, de Joan Amades. Edició especial Cercle de Lectors, 1989. 

Comentaris