divendres, 25 de setembre de 2015

Donació del fons bibliogràfic d’Agustí Duran i Sanpere al @MuseudeCervera




El Museu Comarcal de Cervera i, en concret, la Casa Museu Duran i Sanpere amplia el seu fons gràcies a la donació de la col·lecció bibliogràfica d’Agustí Duran i Sanpere.

La filla de l’autor, Eulàlia Duran i Grau, ha fet entrega al Museu d’aquesta completa i interessantíssima col·lecció per tal que es pugui posar a l’abast d’investigadors. La signatura del document de donació ha tingut lloc dijous 24 de setembre, a la Casa Museu Duran i Sanpere, a càrrec d’Eulàlia Duran; el regidor de Cultura de la Paeria, Jaume Rossich; i la directora del Museu Comarcal, Carme Bergés.

La biblioteca d’Agustí Duran i Sanpere té unes peculiaritats ben interessants. Respon a un intel·lectual vinculat a unes institucions públiques (Ajuntament de Cervera, Ajuntament de Barcelona, Museu de la Ciutat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Acadèmia de Bones Lletres, Institut d’Estudis Catalans, Consejo Superior de Investigaciones Científicas) que donen raó de l’existència de nombroses publicacions d’aquestes entitats.

En conjunt, la biblioteca d’Agustí Duran i Sanpere ha sofert diversos trasllats. A la casa pairal de Cervera s’hi ha mantingut sempre la biblioteca jurídica del seu pare Agustí Duran i Ferreres, que comprenia també publicacions de la Universitat de Cervera del segle XVIII i XIX.

A part d’aquest fons s’incorporà a la casa de Cervera part de la biblioteca que el mateix Agustí Duran i Sanpere hi portà quan es jubilà, i un nou fons, fou portat per Eulàlia Duran Grau a la casa de Cervera arran de la cessió a l’Ajuntament el 1985. Hi consten principalment la bibliografia comarcal catalana i barcelonina i la bibliografia personal d’Agustí Duran.

Quedava però, un altre fons, el més important, que Eulàlia Duran Grau ha guardat a Barcelona a casa seva des del 1985 i que ara cedeix al Museu per completar la biblioteca.

La Biblioteca que ara es presenta té, doncs, el valor representatiu d’una biblioteca reunida al llarg de setanta-cinc anys, que continua la iniciada pel seu pare Agustí Duran i Ferreres, i que comença a l’inici del segle XIX. Cal afegir-hi, també, un petit reducte literari i musical d’Hermínia Grau.

El darrer fons que s’incorpora, són els llibres que Agustí Duran i Sanpere es reservà i que treballà fins a la seva mort. És la part més important i representativa de la diversitat de temes que l’interessaven.

El conjunt acaba l’any 1975, any de la seva mort, llevat d’algun cas serial que continua més enllà com Serra d’Or (fins el 2014), Estudis romànics de l’IEC, o el Butlletí de l’Acadèmia de Bones Lletres que Eulàlia Duran ha continuat fins avui.

Aquest darrer fons comprèn textos bàsics en edicions dels segles XVII-XIX, les grans històries generals d’Espanya i de Catalunya (Jeroni Pujades, ed. 1831, Aulestia i Pijoan (1887), Altamira (1909-11), Rovira i Virgili, 7 vols 1922-34) F. Soldevila, Història de Catalunya, 1934, Historia de España, 8 vols 1954-59); el Viaje literario de Jaime Villanueva (22 vols 1803-1852), També edicions del s. XVII com la Història de València de 1610 de Gaspar Escolano, la Història de Girona de Gaspar Roig i Jalpí (1672) els tres volums dels Anales de Cataluña de N. Feliu de la Penya, els Prodigio y grandezas de Serra i Postius, (1726) o el Jardín plantado en Cataluña de Narcís Camós (1772). I no cal dir el gran gruix de publicacions històriques d’abans i després de la guerra civil.

En l’àmbit de la llengua i cultura figura el Diccionari Català-Valencià-Balear (10 vols), la col·lecció d’Els nostres clàssics (cent volums,1924-70), La sèrie de Serra d’Or des de l’inici fins ara (1989-2014) i nombroses obres d’amics i deixebles seus algunes d’aquestes dedicades (Riquer, Valls i Taberner, J. Rubió, Martínez Ferrando...).

Com a historiador de l’art, figuren diverses monografies especialment sobre art medieval com, entre altres, Verrié, Ainaud de Lasarte, Gudiol, Madurell etc. I la sèrie Ars Hispaniae, de 6 volums. També sobre arqueologia, numismàtica, heràldica, etc.

No era d’esperar que la part de literatura fos tan extensa. Cal citar en primer lloc la col·lecció Bernat Metge de clàssics grecs (45 volums) i llatins (més de 100 volums). Hi són presents totes les obres més significatives del primer quart del segle XX Manent, Lopez-Picó, Maragall, Gassol, Llor, Sagarra, Nicolau d’Olwer, Russiñol, Narcís Oller, J. Pla, Gaziel. Diversos d’aquests són dedicats a Agustí Duran i Sanpere i també a la seva muller Hermínia. I com a curiositat obres publicades amb peu d’impremta de durant la guerra: la tesi de Vicens Vives sobre Ferran II amb peu d’impremta del 1937, i dos volums dels Serveis de cultura catalana al front del 1938.

Tot aquest conjunt passa ara a formar part del Museu i a ser objecte de consulta regulada.

Informació aportada pel Museu Comarcal de Cervera.

Enllaç a la notícia de TàrregaTV


Extret de www.cerverapaeria.cat