divendres, 4 de setembre de 2015

'AQUELARRE DE CERVERA.. JA EN TENIM UN ALTRE AL SAC!!', per Mar Martí




Com quasi be tots sabeu aquesta última setmana d’agost, ha tingut lloc la nostra setmana gran a Cervera amb la festa de l’Aquelarre. Una setmana plena d’actes, de dies plegant a altes hores de la nit, de trobades amb amics que fa dies que no veus, d’assajos complerts a última hora, de mooolts nervis, però a la vegada d’un sentiment de pertànyer a una GRAN festa. 

Per a mi, una de les millor nits encara és dissabte, tot i que Dijous Gras cada vegada li fa mes ombra, i per molt anys que passi, els nervis de sortir a les cercaviles encara els porto tal i com si fos el primer cop. 

Dissabte al vespre mentrestant esperava asseguda als patis de la universitat, preparada per sortir a la cercavila, caracteritzada amb unes cartes del tarot, mirava al meu voltant la gent que gaudia de la fira del gran boc i pensava: Coi, aquest any crec que portaré be la baixada! No estic gens nerviosa... Però de cop i volta, vaig sentir el primer avís, tothom va començar a cridar als seus membres de colla per posar-se a lloc, i va ser en aquell moment, que vaig començar a notar un formigueig a la panxa com el que vaig sentir el primer dia que vaig sortir a tocar. De repent no recordava ni com començava el toc de la Carranquera, si amb la dreta o l’esquerra ... 

Llavors des de dins sento la música de l’espectacle que estan fent, però no veig res, faig servir la imaginació del que pot estar passant i quan acaben els focs artificials, s’obre LA PORTA de la universitat. Comences a sentir aquell toc de tabal tant Cerverí i les carretilles comencen a donar tombs i primer surten els diables, veus la llum que entra per la façana (des de dins no podem veure res però es fàcil de saber el que passa), sents la gent cridant i tot comença a fer una pujada d’adrenalina que ni en les millors atraccions de Port aventura

La sensació de sortir per aquella porta, amb tota aquella gentada ballant i saltant, segueix sent un any mes, un moment impressionant per molt que ho hagi fet ja uns quants cops. Segurament es una sensació compartida per a tots els membres de les colles que participen. És impressionant veure la gent gaudint amb tu del que estàs fent, no deixes de tocar, saltar i ballar perquè la gent acompanya i veus que tots els membres de la teva colla estan amb un “subidon” que no els veus en altres sortides, treuen el millor de si, és espectacular! 

Recorres el carrer major com si no ho haguessis fet mai, el veus diferent que en altres ocasions i se’t fa curt, Llavors quasi sense adonar-te, arribes a Cal Racó, plaça on es celebren tots els actes principals i de repent et dones compte de la gentada que hi ha. 

En poques hores entre tots aconseguim fer que aquella plaça s’aixequi al so de les batucades, fem que la gent canti i salti amb el ball de la polla, fem que s’il·lusioni amb uns espectacles on cada any son diferents i fem que es treguin tots els mals de l’any, quan es posen a sota l’escorreguda i el foqueral. Com va dir el Jesulín d’Ubrique un dia (es pot resumir en 2 paraules) Im-pressionant!! 

Tenir aquesta festa al teu poble, et fa sentir gran, et fa sentir emocionat, et fa sentir que junts tots els que participem a les cercaviles, actes, a l’espectacle, a les barres .. podem fer molt per aquest poble. No som professionals, de fet, la gran majoria som gent corrent que treballem en altre coses i quan ens unim, superem les expectatives de qualsevol altra festa de Catalunya. 

Ara ja sols queda esperar un any mes per tornar a tenir aquestes sensacions, però de ven segur que l’any que be i tornarem. Visca l’Aquelarre i visca Cervera!!

Extret del bloc de la Mar Martí Mercader, http://marreflections.blogspot.com.es/


Imatge extreta de https://vimeo.com/64825207