dijous, 27 d’agost de 2015

La #botànica de les #bruixes




En el món de la cultura popular, i concretament en el món de la botànica, es pot parlar de plantes relacionades amb les bruixes perquè porten el qualificatiu “de bruixa” o similars o pel seu ús dins dels àmbits de la bruixeria.

Maria Àngels Bonet, en el número 5 de la revista “Vallesos” (estiu 2013) presenta un buidatge, fet a partir de fonts diverses, de nombroses plantes.

Per exemple, parla d’agulletes de bruixa, d’all de bruixa, d’arròs de bruixes, de bruixetes, de calabruixa, de calabruix, de camabruixa, dels dits de bruixa, d’herba de bruixa, de llet de bruixa, de patata de bruixa, de ruda o herba de bruixa, de tomatera de bruixa, de viola de bruixa... entre moltes d’altres.

En alguns casos, es tracta de plantes tòxiques, que poden ser perjudicials per a la salut, com la tomatera de bruixa, de la família de les solanàcies. D’altres provoquen irritació en la pell, com la llet de bruixa; d’altres envaeixen els sembrats, com les bruixes...

Tractant-se de plantes tòxiques cal evitar-ne l’ús sense indicació o control per part de persones autoritzades, per més que la medicina popular en faci ús tradicionalment tot i la seva potencial toxicitat. És el cas de la ruda, una espècie abortiva si es pren en proporcions elevades, i segons sembla, la més apreciada per les bruixes per als seus preparats màgics. Però la ruda, també, és considerada com una planta protectora. Per això solia ser habitual als horts i resultava imprescindible, atesa la seva fortor desagradable, com a protectora de bruixes i mals esperits... i també de mosques i mosquits. El mateix passava amb les carlines, una planta solar, que es solien clavar a les portes per guardar la casa.

Altres herbes, de la família de les solanàcies, relacionades amb el món de la bruixeria són l’estramoni, que pot causar al·lucinacions, i la belladona o el jusquiam negre, que tenen una composició altament tòxica i que fins i tot poden ocasionar la mort. Aquestes plantes tenen un alcaloide que actua directament sobre el sistema nerviós i provoca efectes com, per exemple, la sensació d’ingravidesa i, per tant, l’efecte de “volar”. Per això es creu que aquestes plantes eren la base dels ungüents fets servir per les bruixes abans d’emprendre els seus “vols a cavall d’una escombra”.

I encara podríem afegir el càlam, el cascall o el bolet reig bord per al·lucinar: el ciclamen, el romaní, la falguera o el vesc per protegir-se; l’artemísia, la carbassina i la mandràgora per perjudicar; el salze, la llunària o la viola de bruixa per enamorar, i la berbena, el cascall, la digital, la ruda o l’orenga per curar, entre moltes d’altres.

Llegeix article de La velleta verda, 'Les plantes de les bruixes'


Imatge extreta de http://pladelafont.blogspot.com.es/2012/03/les-plantes-de-les-bruixes.html

Extret de ‘Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana’, de Joan Soler i Amigó i Roser Pubill. Ed. Pòrtic, 2014.