8 d'AGOST. '#Calendari tradicional de les comarques de Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras
Santa Maria de Montmagastrell té vot a sant Domènec. Aquest sant, al qual se li atribueix la creació de l'oració del sant rosari, com també la inspiració de fundar l'orde de frares predicadors, ha tingut molt arrelament en la devoció popular, i d'ell es parla i no s'acaba sobre alguns fets.
N'és un exemple el fet de l'aigua del pou de Sant Domènec, a la qual hom li atribuïa la virtut de guarir les febres. La benedicció d'aquesta aigua era general als llocs on hi havia frares dominics. La gent de Santa Maria de Montmagastrell anava amb carro a buscar aquesta aigua beneïda la vigília de la seva festa. Els que hi anaven, perquè es conservés amb més puresa aquesta aigua, se l'emportaven en càntirs nous que compraven expressament.
Pel fet de tenir aquesta virtut sobre l'aigua, els pagesos reconeixien un cert patronatge dels fruits de la terra a sant Domènec, car el creien advocat per provocar la pluja i conjurar l'eixut quan no plovia, i, al contrari, per deturar l'excés d'aigua quan plovia massa. També era invocat contra la llagosta i d'altres plagues del camp.
També les padrines encomanaven antigament els fills a sant Domènec perquè els guardés de morir penjats, de la qual cosa també n'ostenta el patronatge i així, era lògic, en aquells temps, que el pobre sant tingués peticions de molts delinqüents.
Aquesta aurèola de santedat i d'escoltar els necessitats s'estengué per tot arreu.
(...)
També celebraven aquesta festa amb la pertinent benedicció de l'aigua de manera més o menys solemne Balaguer, Sudanell, Llardecans, Guissona, Cervera, les Borges Blanques, el Soleràs, Juncosa i Puiggròs entre altres.
N'és un exemple el fet de l'aigua del pou de Sant Domènec, a la qual hom li atribuïa la virtut de guarir les febres. La benedicció d'aquesta aigua era general als llocs on hi havia frares dominics. La gent de Santa Maria de Montmagastrell anava amb carro a buscar aquesta aigua beneïda la vigília de la seva festa. Els que hi anaven, perquè es conservés amb més puresa aquesta aigua, se l'emportaven en càntirs nous que compraven expressament.
Pel fet de tenir aquesta virtut sobre l'aigua, els pagesos reconeixien un cert patronatge dels fruits de la terra a sant Domènec, car el creien advocat per provocar la pluja i conjurar l'eixut quan no plovia, i, al contrari, per deturar l'excés d'aigua quan plovia massa. També era invocat contra la llagosta i d'altres plagues del camp.
També les padrines encomanaven antigament els fills a sant Domènec perquè els guardés de morir penjats, de la qual cosa també n'ostenta el patronatge i així, era lògic, en aquells temps, que el pobre sant tingués peticions de molts delinqüents.
Aquesta aurèola de santedat i d'escoltar els necessitats s'estengué per tot arreu.
(...)
També celebraven aquesta festa amb la pertinent benedicció de l'aigua de manera més o menys solemne Balaguer, Sudanell, Llardecans, Guissona, Cervera, les Borges Blanques, el Soleràs, Juncosa i Puiggròs entre altres.
Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.
Comentaris