dimecres, 19 d’agost de 2015

19 d'AGOST. '#Calendari tradicional de les comarques de #Lleida', de Joan Bellmunt i Figueras

 

Sant Magí nasqué a Tarragona, a mitjan segle III. Es conta d'ell que va vendre el seu patrimoni i el va donar als pobres, i en companyia de dos germans seus es dirigí cap a les muntanyes de la Brufaganya, a una jornada de la ciutat. S'acomiadà dels seus germans i buscà una cova al lloc més salvatge de la muntanya per fer-hi vida de penitència i mortificació els dies que li restessin.

Trenta anys visqué el gloriós sant Magí en la cova que havia escollit. Fou en els moments que els emperadors Dioclecià i Maximià van moure una terrible persecució contra els cristians. Magí va optar per sortir de seguida a predicar la seva fe. En saber-ho, el governador Dacià va manar que l'agafessin i el tanquessin a la presó carregat de cadenes, on va sofrir forts turments. Després de diversos fets i vicissituds, es conta que Magí sortí de la presó sa i estalvi sense que se n'adonessin els seus carcellers i abandonà Tarragona. Al matí següent, en trobar buida la cel·la, Dacià va manar que sortissin soldats a buscar-lo, amb l'ordre que, fos on fos que el trobessin, li llevessin la vida. Alguns soldats es dirigien directament a la cova de la Brufaganya, i allí el van trobar i el feren presoner tot seguit.

Fatigats els botxins i abrusats d'una set ardent a conseqüència de la calor que feia en aquell dia d'agost, demanaren al sant que obrés alguna cosa extraordinària per posar remei a la necessitat que sentien. Fou llavors que el sant va donar un cop a terra amb el seu bàcul, fent rajar una font abundosa, de la qual begueren els soldats, quedant alliberats de l'angoixa i la set que sentien. Després executaren la sentència de Dacià, degollant-lo allí mateix. Era el dia 19 d'agost de l'any 306.

Aquesta és la font on es va a buscar l'aigua que es reparteix avui a Cervera. En sortir de la missa celebrada a punta de dia i després d'una mossada a base de coca, xocolata i vi bo, els portants formen la comitiva per repartir l'aigua amb el mateix ordre que van formar la vigília per entrar-la.

Un cop de bombo i carrer de Sant Magí amunt per recórrer primerament tots els barris baixos i pujar després, per la barbacana, cap a la nova i ara novíssima ciutat.

Xino-xano, la mula deu notar com va perdent pes els càntirs dels arganells. A la llinda de la casa o a la porta del pis s'omplen d'aigua els vasos o es beu a galet amb el selló que va del nét al padrí, passant pels pares i sense abusar-ne massa. El repartiment dura quatre hores llargues, si no més, i això que pels afores es divideix la comitiva per atendre simultàniament diversos indrets de la ciutat i fer més via. I és que no n'hi ha prou amb la simple mecànica de l'oferiment i el beure; l'aigua, a més de fresca, s'ha de beure amb conversa i cal dir a tothom un "bon dia".

Cervera i sa comarca
us veneren protector,
i de nostra terra honor
sou també antic patriarca,
logrant gràcia divina
o gran astre lluminós.


Joan Bellmunt i Figueras
'Calendari tradicional de les comarques de Lleida'
Pagès editors, 2002.