dissabte, 21 de maig de 2016

'Un proverbi és l'enginy d'un de sol i la saviesa de tots': ELS REFRANYS SOBRE BRUIXES (I)




Les dites, els refranys i els proverbis són el nucli de la literatura popular, unes manifestacions orals del saber del poble que, des de l'oralitat, un dia es decideixen a penetrar en els diccionaris.

Els refranys reflecteixen el coneixement pràctic de la comunitat. A través d'ells les persones grans han deixat en herència els resultats de les seves experiències, quan vellesa volia dir saviesa. El refranyer no pretén ser un aplec de consells sobre allò que és ocasional o excepcional sinó que parteix de fets quotidians, transmesos per repetició de pares a fills, d'avis a néts. D'aquí que, per memoritzar-los, molts d'ells tinguin forma de rodolins. Si, doncs, se'n troben que pertanyen al món de la bruixeria, cal creure que aquesta era una saviesa antiga, sentida i viscuda pel comú.

En la llista de refranys que segueix queda palès el protagonisme, sovint malèfic, de les dones. De fet, no és que aquesta tendència només afecti els refranys sobre bruixes -un àmbit en què coincideix una major presència de les dones-, sinó que forma part del caràcter absolutament misogin del conjunt del refranyer.

Potser aquest seny val més per al passat que per al present o per al futur, ja que vivim en una cultura d'eslògans i de fórmules, en la qual la incertesa, la banalitat i els canvis continuats de l'actual societat de consum no són propicis per a l'invent de refranys nous. No cal dir, doncs, amb quina relativització cal prendre el refranyer tradicional avui dia. No obstant això, no tota saviesa és obsoleta ni inútil, i aquestes dites descriuen el perfil -sovint malintencionat- del que suposava l'exercici de la bruixeria.

Els refranyers, doncs, ens han deixat el testimoni d'aquests personatges que avui ja només trobem en els contes i en el món confós de les creences: uns éssers entranyables.

'Plou i fa sol, les bruixes es pentinen.
'Plou i fa sol, les bruixes porten dol.

A
A Centelles, bruixes totes elles.
Això són bruixeries, jocs de mans i patranyes de xarlatans.
A la casa on hi ha ruda no valen les bruixes.
A les dotze de la nit, dimonis i bruixes sota el llit.
Als de Perelló, les bruixes els fan por.
A Montesquiu les bruixes hi fan niu, i a Besora hi paren taula.
Any de pluges, fora bruixes.
Any de vi, any de bruixes.
Arbúcies, dotze dones, tretze bruixes.

B
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Bruixa o bruixot, del celler a l'hostalot.
Bruixes i jocs de mans, patranyes de xarlatans.
Bruixes i mals surten dels hostals.
Bruixots i curanderos, papadineros.

C
Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura.
Com la bruixa Marrufa, que portava tretze armilles.
Com més dones, més bruixeries.
Com més pa i més vi al celler, més bruixes pel carrer.


Les bruixes es pentinen. Mitologia i realitat de la bruixeria catalana
Joan Soler i Amigó · Roser Pubill
Ed. Pòrtic, 2014


Imatge extreta de http://mozartines.blogspot.com.es/2013/11/libros-de-brujas-los-meses-de-octubre-y.html