El ple del Parlament aprova la llei del règim especial de l'Aran

 


El ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir dimecres al migdia, amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut, la llei del règim especial de l'Aran, que reconeix la realitat nacional occitana i el caràcter singular, els drets històrics, la identitat i el dret de decidir de l'Aran. 

La cambra ha aprovat la llei del règim especial de l'Aran per 121 vots a favor (CiU, ERC, PSC, PPC, ICV-EUiA i CUP) i 9 abstencions (C's). En la votació final de tot el text es requeria la majoria absoluta perquè la llei fos aprovada, ja que és de desplegament estatutari.

El text, elaborat en ponència conjunta, incorpora quatre esmenes transaccionals, una de les quals pactada entre ERC, el PSC, el PPC i ICV-EUiA perquè en el moment que el Parlament aprovi la llei electoral de Catalunya presenti una nova proposta de sistema electoral per a l'Aran que modifiqui l'actual, vinculat als sis terçons, a l'obtenció del 5 per cent dels vots com a mínim i a la llei d'Hondt. El text estableix també que si el Parlament no aprova la llei electoral en els pròxims dos anys, haurà de fer una proposta de modificació del sistema electoral de l'Aran en què participin les institucions del territori, punt que ha estat aprovat amb els vots a favor de tots els grups, excepte de C's, que s'ha abstingut.

Una altra esmena, pactada entre CiU, ERC i ICV-EUiA, estableix que la llei sigui referendada pels aranesos per la via de la llei de consultes en el termini màxim de sis mesos. Aquest punt ha rebut el suport de 102 diputats (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP), el vot contrari del PPC i l'abstenció de C's.

La llei reconeix la realitat nacional occitana, amb identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística; estableix el règim especial propi de l'Aran per protegir-ne el caràcter singular, els drets històrics, la identitat, el dret i l'organització institucional, política i administrativa, i en garanteix les competències, els recursos i l'autonomia perquè governi els seus interessos. Així mateix, en reconeix la divisió territorial en sis terçons, la bandera, l'escut, la festa, l'himne, els drets lingüístics, amb l'aranès com a llengua pròpia i d'ús preferent a les administracions, i la capitalitat de Viella, i defineix les funcions del Consell General de l'Aran i els seus òrgans.

A les disposicions finals i transitòries, la llei recull el dret del poble aranès a decidir el seu futur, punt que ha obtingut els vots favorables de tots els grups, excepte del PPC i C's, que hi han votat en contra.

A l'últim, el text estableix que una comissió bilateral Generalitat-Consell General de l'Aran revisi el model de finançament del territori en un termini màxim de tres anys.

De les noranta esmenes que els grups s'havien reservat per debatre en el ple, algunes han estat retirades i d'altres, transaccionades. De la resta, la cambra no n'ha aprovat cap.

La llei, l'ha presentada Àlex Moga (CiU), relator de la ponència, i en el debat hi han intervingut també Josep Cosconera (ERC), Òscar Ordeig (PSC), Dolors López (PPC), Sara Vilà (ICV-EUiA), Carina Mejías (C's) i Isabel Vallet (CUP).

El debat, l'han seguit des de l'hemicicle el síndic de l'Aran, Carlos Barrera; el president de la diputació de Lleida, Joan Reñé; membres del Consell General; exsíndics; alcaldes i regidors de diversos ajuntaments, i ciutadans del territori. 


Informació extreta de http://www.qtorb.com/2013/08/val-daran-un-nuevo-modelo-economico.html

Comentaris