divendres, 3 de juny de 2016

Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: EL CALL




El call

Encara en té l'aspecte
de call;
i normalment és fred
i humit. Hi passa l'aire;
de gent, no massa; i per trobar el record
dels jueus cal cercar en papers i llibres:
ja els ha oblidat tothom!
I tanmateix aquí, a la jueria,
hi va haver cerverins d'una altra raça
que saludaven bo i dient: "shalom!",
que no anaven, ben cert, jamai a missa,
però creien també en el Déu de tots.
No es deien com nosaltres, ni menjaven
pas igual, però anaven fent Cervera
en la mesura que podien... Eren
una "raça abatuda", com recorden
les cròniques del temps, però seguien
el pas dels segles, enyorant les terres,
tan llunyes! d'Israel...
Amb més dolor, més pena, que alegria,
esperant, esperant... I res no en queda,
ni la sang!
Van ser metges, i artistes, i artesans
i van tenir l'escola de l'aljama,
van celebrar el sabat;
i les dones es deien Preciosa,
Dolça, Gentil, Goig, Axa, Esther... i els fills
els pujaven com xops de la ribera
gemada del torrent...
Jo penso que a la raça, més que els homes
-que prou, de totes formes, hi van fer-
la va matar l'enyorament d'Engaddi,
del Jordà, Kinneret o Jezreel
i, més encara, de la llum que daura
la més bella ciutat: Jerusalem!
Encara en té l'aspecte
de call;
i normalment és fred
i humit. L'aire que hi passa
sembla plorar, a vegades, tristament!


'La ciutat màgica', 1992


Imatge extreta de http://commons.wikimedia.org/wiki/Category:Carrer_del_Call_%28Cervera%29