'Amor de gendre, sol de desembre'

El sol del darrer mes de l'any és el menys efectiu de tots. Hem dit que la Terra està inclinada respecte a la seva trajectòria al voltant de l'astre rei, que durant l'estiu l'hemisferi nord mira cap al Sol i, en canvi, a l'hivern la radiació solar arriba de forma més esbiaixada.

Per a comprendre aquesta fredor de l'afecte del gendre i del sol de desembre, hem d'imaginar-nos un feix d'energia solar. A les nostres latituds, en el solstici d'estiu arriba gairebé perpendicular. Un feix d'1 m2 de secció es distribueix en 1,04 m2 de terra. En canvi, a la fi de desembre, en arribar més inclinada, la mateixa energia s'haurà d'encarregar d'escalfar 2,24 m2. És a dir, el sol treballa tot l'any amb la mateixa intensitat, però un metre quadrat de terreny rep menys de la meitat d'energia a l'hivern que a l'estiu.

Si n'és d'important aquesta desviació de l'eix de rotació terrestre, que la paraula 'clima' ve del grec 'klima', que significa inclinació. Aquest sol tan descafeïnat fa que les temperatures arribin al seu mínim en els mesos d'hivern: Pel desembre, gelades i nevades, i tot plegat moltes vegades.

Text extret del llibre de Mònica López "Si no plou, plourà. El nostre clima a través dels refranys", TV3 i Columna Edicions, 2007.

Imatge del Carles Tarsà, extreta de http://www.flickr.com/photos/fotosdesdelasegarra/6563500289/sizes/l/in/photostream/