dimecres, 29 d’octubre de 2014

La llegenda de l'Escut de Cervera




Temps era temps quan només s'havia construït una part de les muralles de Cervera, el rei Pere III va manar acabar-les de bastir, ja que ell arribaria d'un moment a l'altre amb el seu exèrcit per lluitar contra els seus enemics.

En aquell temps al voltant dels murs hi havia una gran esplanada plena d'herba fresca i exhuberant i va ser allí on va acampar l'exèrcit del rei.

Conten que mentre els dos exèrcits es preparaven per entrar en batalla es passejava entre els soldats i les tendes una família de cérvols. El rei va ordenar que tothom la respectés, que li fes estada agradable entre aquells camps i no la molestés mentre pasturés.

Van anar passant els dies i la família de cérvols augmentava amb petits cervolets, mentrestant els dos exèrcits signaven una treva per poder-se preparar per la guerra.

Una nit en què tothom dormia tranquil·lament un soroll desconegut i reiteratiu, com si algú piqués a la tenda, va despertar el rei. Què és aquest soroll? D'on ve? Qui el produeix? El rei estava totalment desconcertat i alarmat, però per si de cas va fer llevar a tota la seva gent i els va posar en guàrdia.

L'alerta va escampar-se per tot el campament, cadascú va ocupar el seu lloc de vigilància, i dins el silenci més pregon només es va sentir un ssss-ssss misteriós. Cuita, de pressa, en guàrdia, ens ataquen! I talment era així, l'exèrcit enemic trencant la treva havia començat a envair el campament reial i estava disposat a llançar-se per sorpresa damunt seu.

Després del primer moment de confusió tothom va ocupar la seva posició i va començar a defensar la muralla. L'exèrcit de Pere III va lluitar molt aferrissadament i va poder refusar l'atac, en va sortir victoriós.

Un cop passat l'ensurt i després de reposar, el rei va voler saber qui l'havia avisat fent aquell soroll a mitjanit per tal de despertar-lo i posar-lo en guàrdia. La persona que hagués estat rebria una recompensa.

Sabeu qui havia estat el salvador del rei?

Doncs, vet aquí que la família de cérvols va intuir el perill que corrien aquells soldats que tan amables havien estat amb ells, va començar a picar amb les seves banyes la tenda on dormia el rei fins que van adonar-se que aquest es mobilitzava.

El rei, agradablement sorprès per aquella decisió, no sabia com premiar-los. Finalment va decidir incloure per sempre més la seva imatge en l'escut de la ciutat de Cervera, per tal que els ciutadans mai més oblidessin qui havien estat els seus salvadors.


Adaptació del llibre de Carme Garriga 'Les nostres llegendes', Barcelona, Juan García, 1984.


Fotografia de Carme Bonet, extreta de http://unamicadetotarreu.com/2013/07/03/13ena-edicio-cursa-ciutat-de-cervera-2/

Extret del dossier pedagògic 'Coneguem les muralles de Cervera. Visita didàctica a les muralles de Cervera', Centre de Recursos Pedagògics de la Segarra, 2006