Fins sempre, Fabià!

Ens deixes, marxes d’aquí per anar-te’n qui sap on, si a les terres del nord d’Irlanda a retrobar-te amb els esperits de la cultura celta o cap a l’infern a passar-hi una bona temporada ben calentet. A mesura que passin els dies i els anys anirem valorant tot el que has fet i tot el que ens deixes. Poques persones podrien aplegar tanta gent en un dia tan trist com el d’avui. No només ets Carranquer des del primer dia, sempre has estat molt implicat en la festa del teu barri de Sant Magí i amb la seva gent, has estat campaner, margener de Guissona, col·laborador del festival de música tradicional de Calaf, quan molts de nosaltres no sabíem ni què era un acordió diatònic tu ja ens parlaves d’un festival d’acordions a un poblet que es diu Arsèguel; ens deies de portar grups de música per l’Aquelarre que no coneixíem i que ens feien flipar de la canya que portaven; ens vas ensenyar què era la cervesa negra, la Guinness; qui era el Jaume Arnella, el que era un bòdram i moltes coses més.

La teva passió per la cultura popular t’ha portat per tot el país, i veritablement allà on has estat has deixat empremta, no hi havia poble on anàvem a fer un correfoc on no saludaves algú. La teva dimensió personal ha transcendit les fronteres de Cervera i ha fet que et conegui gent de tot arreu, gent que t’ha apreciat per la teva bondat i per la teva militància cultural, social i política. No és exagerat dir que has estat un bon ambaixador del nostre poble i que en qualsevol indret de Catalunya molts ens hem trobat algú que et coneixia: “Ostres, sou de Cervera? Jo conec el Fabià!” ens han dit molt sovint.

Estimaves la cultura popular i tradicional i també la teva terra, i partint del teu desig d’una terra lliure eres una persona apassionada per la història dels pobles, les llengües, les músiques i les cultures del món.

Ahir al vespre parlant de tu, aquí sota a La Cova, potser vam estar més d’una hora explicant batalletes i frases que ja hem incorporat al nostre llenguatge: ens deixes tot un himne, ens deixes un videoclip, ens deixes una hora marcada, les 7 i 10 (un altre dia us ho explicarem), ens deixes milers de fotos amb la teva imatge, ens deixes l’olor de caliquenyo associada a tu, només a tu, i fins i tot marxant d’aquí ens deixes un encàrrec: fer una víbria, un drac amb el cos nu d’una dona!

Fabià, has estat l’estendard dels Diables Carranquers. Qui ens obria el pas en els correfocs, qui ens marcava el camí. Ens deixes un gran buit, però seguirem el camí que ens has marcat com si hi fossis, perquè difícilment t’oblidarem mai!

I tal i com ens vas dir la setmana passada, al sopar de Dijous Gras, “jo no sé què em passarà, però que te quiten lo bailao!!

Salut i bon viatge General!


Diables de Cervera Carranquers
Església de Santa Maria de Cervera, 8 de setembre de 2014