dimarts, 29 de juliol de 2014

Paquita Baró i Josep M. Torné, perruquers de gegantes i gegants




Entrevistem a ‘Lo Carranquer’ el Josep M. Torné, propietari de la perruqueria ‘Clenxa’ de Cervera i membre del grup de Geganters de la ciutat, i responsable, colze a colze amb la seva mare, Paquita Baró, del nou pentitat de la geganta vella de Cervera, Almodis, estrenat el passat 7 de juny durant els actes d’inici de ‘Cervera, Ciutat Gegantera de Catalunya’


La teva mare i tu, des de quin any feu de perruquers? 

La meva mare, Paquita Baró, va començar a treballar de perruquera l´any 1958, primer a Sanaüja i després aquí a Cervera. Sempre ha treballat a la seva pròpia perruqueria. Es va jubilar el desembre de 2007, és a dir, ha treballat 49 anys en aquest ofici. 

Jo vaig començar a treballar l´any 1986. Sempre he treballat en el negoci familiar. Tots dos hem treballat junts 21 anys. Primer la perruqueria portava el nom de la meva mare, però al poc temps de treballar junts vam canviar el nom pel de Clenxa. 

També formes part dels Geganters de Cervera… 

Al grup dels geganters crec que vaig començar l’any 2006. Sempre m’ha agradat participar en les activitats de la nostra ciutat. 

Durant els actes de 'Ciutat Gegantera' vam poder observar un canvi important en el pentinat de la geganta Almodis. En què ha consistit? 

Les perruques dels nostres gegants estaven molt fetes malbé. Per la celebració de Ciutat Gegantera tota la colla volíem que els nostre gegants estiguessin el més polits possible, i als cabells els hi feia molta falta. Dintre la nostra colla s’han fet moltes comissions, com per exemple coordinació de voluntaris, intendència, allotjaments, etc. Així, i com jo tinc una feina molt lligada en quant a horaris, vaig oferir-me a fer una nova perruca de la geganta. 

Vaig engrescar a la meva mare perquè m’ajudés (jo no sé cosir). Primer de tot vam haver de pensar com fer-ho tot. Jo havia fet cursos de postisseria a Barcelona però no havia fet mai cap perruca a la pràctica, i menys per una client tan gran... 

Com ha estat el procés? 

El procediment va ser el següent: 

Primer havíem de fer un motlle del cap de la geganta per poder treure el patró de roba on després cosiríem el cabell. Vam agafar el cap d’un maniquí del tamany del nostre cap, per fer el motlle i el patró de roba; igual que quan fas un dibuix, primer fas un esbós. Això ens va servir per veure on ens equivocàvem i poder després fer el de l’Almodis. Va anar molt bé. 


 


Després va ser el torn del cap de la geganta. El motlle és exactament igual que el seu cap i el casquet de roba que vam fer és idèntic a ell. Després a sobre vam anar cosint el cabell, que és natural. Hi ha pocs gegants que tinguin perruca amb cabell natural. Jo no n’he vist cap. 

Us heu distribuït la feina d'alguna manera? 

La feina de més paciència i més gran, la de cosir, l’ha fet tota la meva mare. Jo només pensava i posava el cabell presentat amb agulles al casquet de roba. En resum i per posar un exemple més gràfic, la meva mare ha fet de paleta i jo d’arquitecte. 

S'havien fet altres intervencions anteriorment en el cabell dels Gegants Vells? 

Sí. Ja fa uns quants anys vam desmuntar les perruques del gegants per netejar-les, ja que no sabíem quan temps feia que no les netejava ningú. Vam veure que eren de cabell sintètic i que quan volíem desenredar el cabell, la peça de roba on estava cosit s’estripava tota. Llavors vam fer una restauració d’urgència; vam cosir una peça de roba a sota per mirar de passar una mica més de temps. La perruca de l’Almodis era la que estava més malmesa, per això és la primera perruca que hem fet nova; el Guillem encara pot aguantar mica. 

És senzilla la conservació dels pentinats? 

Al tractar-se de cabell natural pots fer el mateix que faríem a un client de la nostra perruqueria... L'únic que no pots fer és tallar-lo perquè no creix; el pots rentar, assecar amb la tècnica que creguis més adient per a cada ocasió, ... 

Cal tenir cura d'algun detall en concret? 

Com és cabell molt llarg i n’hi ha molt s’ha de fixar molt bé perquè no s’escapi. 

Ara encara no sé com anirà i quins detalls s’hauran de rectificar, perquè és el primer cop que ho faig, però a mesura passi el temps ja aniré corregint totes les coses que surtin. Sempre tens temps per aprendre i rectificar. De totes maneres l’Almodis és una clienta molt pacient que no es queixa mai...


Agraïm al Josep M. i a la seva mare la seva col·laboració en aquesta entrevista. A partir d'ara, quan veiem els Gegants Vells de Cervera, tant ben pentinats, pensarem en ells dos, en la Paquita i el Josep M., en el seu saber fer i en les seves bones mans.