dimarts, 8 de juliol de 2014

'CANET ROCK' 1975 · '12 hores de música i follia'




El festival Canet Rock va ser un gran concert a l'aire lliure que es va celebrar per primera vegada el juliol de 1975 i al que van succeir quatre sessions més, sempre a Canet de Mar (Maresme). Estigué precedit per les Sis Hores de Cançó, també organitzades a Canet de Mar, i s'inspirà en festivals internacionals anteriors com el Woodstock de 1969 a Nova York i el de l'illa de Wight d'entre 1968 i 1970 al sud d'Anglaterra. Aquest 2014 s'ha impulsat un festival sota el mateix nom també a Canet de Mar, amb grups de música pop del moment. 




L'edició 1975

La primera edició es va fer encara sota la dictadura de Franco i l'organització no aconseguí el permís fins dos dies abans del seu inici. Se celebrà el 26 i 27 de juliol al Pla d'en Sala de Canet de Mar i prometia «dotze hores de música i follia». La Sala Zeleste s'ocupà de la programació musical, mentre que l'empresa Pebrots vinculada a La Trinca hi aportà la infraestructura. Els cantants i grups convidats (Maria del Mar Bonet, Pau Riba, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma, l'Orquestra Plateria, etc.) tenien en comú la transgressió o, com començava a anomenar-se, contracultura, manifestada bàsicament en el contingut de les lletres de les cançons, l'ús de l'estil rock i d'altres estils no del gust del govern ni de l'Església, i l'ús del català (nova cançó, rock laietà, etc.).

En total hi participaren: Orquestra Mirasol, Companyia Elèctrica Dharma i Comediants, Pau Riba, Jordi Sabatés, Molina (Lole y Manuel), Maria del Mar Bonet, Fusioon, Ia & Batiste, Barcelona Traction, Gualberto, Iceberg i Orquestra Plateria. La presència de Sisa va ser prohibida pel govern civil, si bé es va fer sonar la cançó «Qualsevol nit pot sortir el sol» en un escenari enfosquit on només s'il·luminava el micròfon. Va ser l'edició més multitudinària de totes i un dels festivals de rock a l'aire lliure més concorreguts fins al moment a Espanya, hi van assistir entre 15.000 i 30.000 persones. El director de cinema Francesc Bellmunt dirigí la pel·lícula Canet Rock, que fou estrenada el desembre de l'any 1976.

El maig de 2014 TV3 va emetre el documental 'Canet Rock'75', dins de la sèrie 'Dies de transició', dedicada als anys de la transició política a Catalunya, des del tardofranquisme fins a la recuperació de la democràcia. Aquí us l'oferim:




Dissabte 26 de juliol de 1975, sota un sol aclaparador, quaranta mil joves van omplir l'anomenat Pla d'en Sala, a Canet de Mar, disposats a viure intensament "12 hores de música i follia". Era el primer Canet Rock, un concert a l'aire lliure pensat com un gran aparador per a totes les tendències d'allò que començava a anomenar-se contracultura, rotllo o, simplement, cultura hippy. 

Franco encara era ben viu, i a Espanya encara hi havia repressió, tortura, pena de mort i presos polítics. Però, entre la joventut, també hi havia moltes ganes de viure, experimentar i compartir allò que movia la seva generació arreu del món. Eren temps de descoberta i de desafiament: l'amor lliure, les drogues, el còmic, el rock...

En aquest episodi de "Dies de transició" s'explica el Canet Rock 75 des de dins: els organitzadors que es van arriscar, els artistes que hi van actuar i moltes persones del públic, l'autèntic protagonista del festival. I, amb ells, un dels guàrdies civils que vigilaven; els cineastes que van filmar tota la nit; la gent del poble que observava, entre esverada i encuriosida, la gentada que els havia envaït el poble. Nombroses fotografies, fragments de la pel·lícula de Francesc Bellmunt, i una gravació inèdita fins ara ajuden a reconstruir l'ambient irrepetible d'aquell dia i aquella nit, en un espai tancat per filats on durant unes hores tothom es va sentir lliure.

Nombroses persones, des d'un Pau Riba comprensiblement amnèsic i un Nazario reflexiu, fins a l'Eudalina, que va perdre el DNI, o en Salva, que va caure de cap en una de les latrines, narren en aquest episodi les seves experiències al Canet Rock del 75 i intenten explicar l'entorn social i cultural que el va fer possible: la revolució sexual, l'arribada de les anomenades "drogues toves", el còmic, les tensions generacionals...

Tot i els trenta anys passats, l'empremta d'aquelles hores de música i follia encara és molt viva entre aquells que les van viure.


Cartell extret de http://www.lwsn.net/article/cartell-del-canet-rock-1975

Text extret de http://ca.wikipedia.org/wiki/Festival_Canet_Rock