Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: EL #CORPUS ENRAMAT
El Corpus enramat
No hi ha pas massa flors a la Segarra,
on l'aigua és curta per tenir jardins,
però hi creixen les herbes més flairoses
i allà a l'Ondara xops, àlbers i salzes
gemats i frescos, i a les moles pins.
Per això, tal vegada, el nostre Corpus
escassejava en roses i geranis,
i en clavells, lliris, nards o gessamins,
però al llarg dels carrers rames cobrien
les antigues façanes, caminava
solemne la custòdia, sota tàlem,
per damunt del timó, la sajulida,
el fonoll i els verds brots del barballó
i aquella aroma que espessia l'aire
era, en la pau callada de Cervera,
pregària, oblació!
Les campanes sonores repicaven
lentament, mentre músics i cantaires,
amb el poble, entonaven els vells himnes
tot i seguint pausats la processó...
A la plaça Major
tres vegades airosa la bandera
de la ciutat, en nom de tot el poble,
la custòdia daurada saludava
i entre càntics i aromes, gent, campanes
aixecades al vol, atxes i ciris,
la processó a Santa Maria entrava
i la tarda moria lentament...
on l'aigua és curta per tenir jardins,
però hi creixen les herbes més flairoses
i allà a l'Ondara xops, àlbers i salzes
gemats i frescos, i a les moles pins.
Per això, tal vegada, el nostre Corpus
escassejava en roses i geranis,
i en clavells, lliris, nards o gessamins,
però al llarg dels carrers rames cobrien
les antigues façanes, caminava
solemne la custòdia, sota tàlem,
per damunt del timó, la sajulida,
el fonoll i els verds brots del barballó
i aquella aroma que espessia l'aire
era, en la pau callada de Cervera,
pregària, oblació!
Les campanes sonores repicaven
lentament, mentre músics i cantaires,
amb el poble, entonaven els vells himnes
tot i seguint pausats la processó...
A la plaça Major
tres vegades airosa la bandera
de la ciutat, en nom de tot el poble,
la custòdia daurada saludava
i entre càntics i aromes, gent, campanes
aixecades al vol, atxes i ciris,
la processó a Santa Maria entrava
i la tarda moria lentament...
Ai, corpus enramat del que a Cervera
quasibé, quasibé, no en queda esment!
quasibé, quasibé, no en queda esment!
'La ciutat màgica', 1992
Imatge extreta de http://unamicadetotarreu.com/2013/05/17/processons-a-cervera-2/
Comentaris