dimarts, 4 de març de 2014

'Llegendes de mar (i VI): TRESORS ENFONSATS, AMAGATS I ENTERRATS'




TRESORS ENFONSATS, AMAGATS I ENTERRATS

D’hipotètics tresors relacionats amb el mar, també en trobem de diverses tipologies. La més comuna és la dels tresors amagats en coves de la costa a les quals només s’hi pot accedir per mar. Així, la presència d’aquests tresors, avalats per llegendes de contrabandistes, es situen en costes agressives com les del Garraf, per exemple a la punta de les Coves de Sitges, i molt especialment a les múltiples raconades del cap de Creus

Els pirates, en canvi, tenien predilecció per enterrar-los en illes i illots habitualment envoltats d’esculls. Segons el llegendari es podrien trobar tresors a s’Encalladora i a la de Portlligat, al cap de Creus, a la roca Pardalera i a les Medes i a les Formigues.Tot i que els pirates tenien predilecció per les illes Balears i per una illa invisible que és a mig camí de Mallorca, que només es pot veure si hi ets molt a prop, quan en llevar-se el sol pica tant ras, i que malgrat ser invisible es pot descobrir per l’ombra. 

Els tresors enfonsats es poden dividir entre els vaixells que han naufragat a la nostra costa carregats de riqueses, però inassequibles per la profunditat ,i els de les ciutats enfonsades, de les quals en tenim unes quantes just davant de la nostra costa, sempre a mig dia de rem. Per exemple, hi ha llegendes que parlen de ciutats enfonsades davant de les ruïnes d’Empúries, de Badalona i de Tarragona. Mentre Empúries potser deu la creença al fet que hi ha la massa rocosa de les restes del moll grec que fan intuir més construccions enfonsades, la resta –territori principalment de platja– es deu molt sovint als utensilis diversos que han restat enredats a les xarxes, com restes de ceràmica o àmfores, coincidint bàsicament amb ports i poblacions romanes. La creença que el mar es queda tot el que engoleix converteix en inabastables els tresors enfonsats. 

* * *

I encara es podrien trobar algunes tipologies d’històries més o menys llegendàries, com les de les barques voladores, les històries de contrabandistes, les dels fantasmes dels fars, les de les barques de bruixes…, així com les dels patrons famosos com el capità Aranya, que feia embarcar tothom al vaixell mentre al port s’hi quedava ell.

Text de Jan Grau, extret de l'article 'Llegendes de mar. De mar enfora i de mar endins', revista 'Caramella', núm. 17, any 2007.

Imatge extreta de http://www.quierodibujos.com/sobre/Tesoro+Pirata