divendres, 28 de març de 2014

Llibres: '10.000 REFRANYS CATALANS i 370 FRASES FETES', de Josep Pujol i Vila




L'autor Josep Pujol i Vila, jpv@tinet.cat, nasqué a Móra d'Ebre (Ribera d'Ebre, Catalunya). Se sent privilegiat d'haver nascut i criar-se en una casa de pagesos i ser de poble. És jubilat de banca i des de fa molts anys resideix a Torredembarra (Tarragonès). Li encanten les tertúlies per parlar d'allò que més li agrada: música clàssica, literatura, història, viatges i qualsevol altre tema relacionat amb la cultura i la societat. 

Introducció 

Una antiga sentència diu: "No hi ha cap refrany que menteixi". Agafar-ho d'aqueixa manera tan categòrica, seria faltar a la veritat perquè si comencem pels refranys que fan referència a les supersticions, continuem amb els que ens volen fer veure la dona com un ésser de segon ordre, sotmesa injustament per un anacrònic masclisme, i acabem amb els que qualifiquen (o desqualifiquen) amb clau d'humor els pobles i la gent dels Països Catalans, fets pels propis veïns o per altres de la rodalia a conseqüència d'antigues rivalitats, veurem que gairebé cap d'ells es pot prendre seriosament. Però és ben cert que, trets els esmentats, els refranys expressen de forma sentenciosa un pensament que, gairebé sempre, cal tenir en compte pel seu contingut didàctic. De vegades ho fan de manera planera i directa, però d'altres, empren formes al·legòriques, la qual cosa fa que puguin tenir diverses interpretacions. Per això cal filar prim a l'hora de llegir-los, perquè, moltes vegades, volen expressar idees molt més fondes que el significat concret de les paraules. 

Podríem definir el refrany com l'exposició en forma sentenciosa d'una idea de la qual se'n desprèn una conclusió, ensenyament o norma de conducta. 

Els refranys reflecteixen la forma de ser i de fer dels pobles i perpetuen la saviesa popular. Per això podríem dir que expressen com érem, com som i, tal vegada, com serem. 

Molts refranys van néixer en un context cultural ben diferent de l'actual i, per tant, hom podria pensar que ja no tenen vigència, però en molts casos no és pas així, perquè la majoria es refereixen a uns comportaments que són constants en les persones. No obstant, és ben cert que n'hi ha d'altres que ja no tenen validesa però ens serveixen per donar testimoni de les formes de fer i de pensar d'èpoques pretèrites. Els refranys, d'autors sempre anònims, solen donar uns ensenyaments extrets d'unes experiències comunes de tot un país. 

Sovint se li associa al refrany els sinònims d'adagi, dita o proverbi, si bé n'hi ha que pensen que aquest darrer té un significat diferent. El proverbi se sol aplicar a una sentència que procedeix d'una reflexió intel·lectual de tipus filosòfic o moral, d'autor o època coneguda, que sorgeix de forma escrita en cercles cultes i, per tant, és elaborat, docte i sentenciós. Tot això en contraposició a l'origen de l'ingeni popular, d'autor desconegut, transmès oralment de generació en generació, tret de comptades i modernes compilacions, i expressat gairebé sempre en to humorístic, com és el refrany. 

Encara que no sempre, sovintegen els refranys que empren recursos literaris com ara el ritme i la rima, així com figures retòriques, principalment la metàfora. Un recurs expressiu molt característic en la confecció del refrany és la utilització de l'el·lipsi, és a dir, la supressió d'uns determinats elements lingüístics que queden suficientment entesos, principalment el verb, la qual cosa fa que tingui un to intemporal. 

********* 

Vaig engegar aquest treball amb el modest objectiu d'aconseguir recopilar un centenar de refranys dels que corren de boca en boca i que per la seva raresa i escàs ús considerava que estaven en perill de perdre's, però la col·laboració d'amics i coneguts, als quals dono les gràcies, ha fet que aquesta obra tingués, finalment, una magnitud insospitada. Aquesta obra, que recull exactament 10.132 refranys de les nostres contrades, s'ha confeccionat de manera força exhaustiva, mirant d'integrar tots aquells que he atrapat pel carrer, els quals tenen quasi sempre un regust força localista, els que he sentit a través de la ràdio i la televisió i els que he trobat en obra escrita com diaris, revistes i calendaris. 

El refranyer català, tal com passa en d'altres, és inesgotable i, per tant, de cap de les maneres es pot considerar aquest recull com a definitiu. Per això voldria animar els lectors a fer memòria i pregar-los que em donin nota dels que sàpiguen per tal de salvar-los de l'oblit i incloure'ls, si arriba a ser possible, en un proper tiratge. 

Donat que els refranys són expressions populars, m’ha semblat adient incloure al final un capítol sobre un altre tipus de manifestacions similars com són les frases fetes. Amb freqüència, frase feta i refrany s’utilitzen com a sinònims, la qual cosa hauríem de rebutjar. El refrany és l’exposició en forma sentenciosa d’una idea de la qual se’n treu una lliçó, una norma de conducta o una conclusió com ja hem dit abans. La frase feta, d’ús freqüent en la llengua, és una expressió estereotipada en sentit figurat el significat de la qual no es desprèn del significat dels seus components. Aquesta no conté cap sentència i, per tant, haurem de concloure que no respon a la definició de refrany. 

La lectura d'aquesta obra és força amena, fins i tot per aquelles persones poc o gens avesades a llegir. Començar-lo no força gens a continuar i també es pot obrir a l'atzar en qualsevol pàgina sense el temor de trobar-se fora de lloc, com passaria en un relat, perquè cada refrany és una història comprimida. 

No ocultaré la meva satisfacció personal en veure publicat aquest nou recull de refranys, però també vull que sàpigues, amable lector, que encara seria més gran la meva joia saber que et pugui ser útil per enriquir la conversa, conèixer com es pensava o s’actuava en temps pretèrits, treure’n algun profit pràctic o simplement gaudir de les pinzellades de l’ingeni i saviesa popular que s’hi troba en cada línia. 

Et desitjo, amable lector, que gaudeixis assaborint aquestes pinzellades de saviesa popular, les quals estan degudament avaluades per haver passat per l'espès sedàs del temps.

L'autor 




Sumari
  • La feina, els diners i el poder
  • Del pagès
  • Del bestiar i altres animals
  • La mar i la seva gent
  • El calendari
  • L'oratge, el sol i la lluna
  • A taula
  • La casa, els fills, els parents i els amics
  • La salut i com conservar-la
  • L'amor, la dona, l'home i la parella
  • El lleure, les festes i el joc
  • Bons consells
  • La saviesa i la prudència
  • El que no hauria de ser
  • El temps passat i futur
  • Del Totpoderós
  • Supersticions
  • De tot una mica
  • Dites dels Països Catalans
  • Frases fetes
*Aquest llibre el pots trobar a la Biblioteca Josep Finestres de Cervera

Informació extreta de http://usuaris.tinet.cat/jpv/