dimecres, 1 de febrer de 2017

CINC DE FEBRER #Cervera, 'La ciutat màgica', de #CarlesCepero #SantissimMisteri




Cinc de febrer

Som tan originals a casa nostra
que preguem Déu amb música operística
cada cinc de febrer...
I allà, a Santa Maria, les voltes ametllades
a la vesprada acullen els músics i els cantaires,
els preveres i tants, tants! cerverins.
Solemnement l'antífona ressona
quan Sant Misteri és exposat: "Oh, Creu,
l'esplendor de la qual fa enrere els astres...",
puja l'encens en núvols perfumats
i oboés, clarinets, flautes, trompetes,
trombons i violins,
violoncels i contrabaixos posen
a l'aire les primeres ressonàncies
en precisar un a un l'afinament...
Al cor, homes i dones es congrien
segons les cordes, seuen els solistes
en la primera fila, algun prevere
parla un moment al poble neguitós
i, de prompte, un esclat de notes pures,
harmóniques, segures,
omple tot l'aire, commovent els cors...
I el rite prodigiós es descabdella
en la nit encisada pel Misteri
que sembla renovar-se... els llums de sempre
avui llueixen més i tot el temple
és com un orgue gegantesc que prega
amb ràfegues de so i de sentiment!
La flauta dialoga amb la soprano,
el ritme s'accelera, retorna l'harmonia
de les veus concertades dels solistes,
amb pausa solemnial
i el darrer responsori diu el Glòria
vibrant, per acabar amb un gran silenci,
que és una altra manera de pregar...
La relíquia retorna a la capella
i s'entona l'antífona altre cop:
"Dulce lignum, dulces clavos, dulcia ferens pondera".
I la gent va sortint cap a la plaça
per esperar el gran himne d'alegria
de les campanes repicant a festa,
des de la més petita a la més gran...
I toquen, toquen, toquen, poderoses,
com si fossin -i ho són- la veu d'un poble
que parla amb el seu Déu
des d'aqueix campanar que resta immoble
en el temps i a Cervera, com la Creu!


'La ciutat màgica', 1992


Imatge extreta de http://lescompletes.99k.org/