dijous, 19 de maig de 2016

Cervera, 'La ciutat màgica' de Carles Cepero: LA GÀBIA DE FERRO




La gàbia de ferro

Aquella estranya gàbia,
de ferro rovellat,
penjada a la paret, vora l'església,
alta, molt alta, allà al mur lateral
de Casa la Ciutat, la Paeria,
em tenia, de temps, preocupat;
fins que vaig preguntar, vaig cercar llibres
i li vaig fer un poema!
Que és un poema trist, en certa forma,
perquè sempre ens commou una sentència
quan és de mort i més quan el botxí
fa a trossos el culpable,
llençant-los pels camins
i posa el cap en una estranya gàbia,
de ferro, a cel obert,
perquè els cucs i la pols, el vent i l'aigua
el tornin a no res!


que l'ajusticiat es deia
Joan Balaguer,
i era argenter;
i que va induir el fill al robatori
del Santíssim Misteri. Sé que el fill
i la seva muller, la Margarida,
van ser exiliats per sempre de Cervera;
que era l'any
mil sis-cents i dinou;
que Sant Misteri
va ser recuperat
i que avui, quan el vent passa pels ferros
de la gàbia, a les nits, una rondalla
se sent, adolorida, trista, tràgica,
que només fa callar la cançó màgica
de les campanes, amb el sol naixent!


'La ciutat màgica', 1992


Imatge de Josep Martin, extreta de http://www.digitalnatura.org/v1.0/details.php?image_id=8472&mode=search&sessionid=b4438fc6831e7d24897a0f3cc72d0145