dijous, 14 de novembre de 2013

Front comú de la societat civil per salvar el jaciment de Sikarra




Diferents entitats culturals i socials de diversos municipis de la Segarra històrica han fet front comú per salvar el jaciment ibèric de Sikarra, trobat als Prats de Rei aquest estiu. La societat civil vol evitar que es rebleixi l'excavació, i volen assegurar-se que es protegeixi i es mantinguin visibles les restes. 

Representants de la Xarxa Sikarra, integrada per associacions de la Segarra Històrica, l'Associació Cultural i Recreativa Sigarra, el museu Museu Municipal de Prats de Rei Josep Castellà Real, i l'Ajuntament del municipi, s'han reunit avui per donar a conèixer les accions que es duran a terme per evitar que finalment s'acabin cobrint de terra les restes trobades aquest estiu davant de l'església de la Mare de Déu del Portal.

Durant la reunió s'ha donat a conéixer un projecte elaborat per l'empresa Cat Patrimoni, que ha valorat econòmicament el que costaria cobrir el jaciment sense tapar-lo a la vista, a través d'un vidre elevat. El representant d'aquesta empresa -que també va participar en les tasques d'excavació de les restes- Pere Tardà, ha explicat que el projecte tindria un cost de 38.213 euros i que es tracta d'un 'projecte digne, sostenible i viable'. La seva solució passaria per consolidar els murs del perímetre de l'excavació i col·locar-hi al damunt una estructura metàl·lica que suportaria una coberta de vidre i que permetria veure l'interior però no seria trepitjable. Com ha explicat Tardà, 'fent-ho d'aquesta manera abarateix els costos i fa del projecte un projecte sostenible ja que no cal instal·lar-hi costosos sistemes de ventilació ja que es ventilaria d'una manera natural'. Tardà ha explicat que el projecte és no invasiu i que respecta l'espai de la plaça, les vivendes colindants i la imatge de la façana de l'església, de la qual no se'n tapa la visió. Pere Tardà ha explicat també que ha lliurat aquest projecte a l'Ajuntament i a la Xarxa Sikarra per a que en facin ús.





Des de l'Ajuntament, l'alcalde del municipi, Francesc Duocastella, ha explicat que tot i que des de l'Ajuntament no es podia assumir econòmicament el projecte, donaven ple suport a la iniciativa ciutadana per preservar el jaciment. L'alcalde s'ha mostrat esperançat davant de la possibilitat de no haver d'optar finalment pel soterrament de les troballes: 'La pressió popular, l'existència del projecte de Cat Patrimoni que podria ser econòmicament assumible per les administracions, i l'espera d'un estudi de costos que està realitzant la Diputació que també permetrà valorar millor el que suposaria, ens fa pensar que no tot està perdut'. 

El proper dia 22 de novembre la Comissió de Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat ha de pronunciar-se sobre la solució que es prendrà definitivament amb el jaciment, i tant Ajuntament com societat civil han afirmat que fins llavors faran tot el que estigui a les seves mans perquè l'administració s'acabi pronunciant a favor de tirar endavant un projecte que permeti deixar les restes visibles. 

Des de la Xarxa Sikarra, Jaume Moya, ha explicat que el suport ciutadà per evitar la cobertura de les troballes està creixent dia a dia: 'En una setmana el manifest publicat per l'entitat ha aconseguit 500 adhesions, de gent de Prats de Rei, dels municipis de la Segarra Històrica, de diferents entitats del país, d'historiadors i arqueòlegs, i fins i tot de gent de fora de Catalunya'. Moya ha manifestat que en la seva opinió la Generalitat hauria de tirar endavant un projecte de museïtzació en el jaciment 'perquè es tracten d'unes restes úniques a Catalunya, que tenen entitat suficient i pel seu valor identitari', ja que es consideren el quilòmetre zero de la Segarra històrica. Moya ha apuntat que Prats de Rei és 'l'únic municipi de Catalunya que pot acreditar 2600 anys habitatge continuat' i que les restes mostren 8 segles d'història de tota la Segarra, i que 'si es tapen, els habitants del territori només n'hauran pogut gaudir 4 mesos'. Moya ha comparat la importància de les troballes fetes a Prats de Rei, amb les realitzades al Mercat del Born de Barcelona. 'Les troballes van paralitzar les obres del projecte que s'hi estava fent, però gràcies a la tenacitat i tossuderia de l'aleshores regidor, Ferran Mascarell, ara el Born és el centre dels actes del tricentenari del 1714'. Moya ha dit que ara que Mascarell és el conseller de cultura hauria de posar el mateix esforç en conservar les restes de Prats de Rei, i més tenint en compte que es tracta de preservar només 60 metres quadrats, i que es presenta un projecte de preservació econòmic i viable econòmicament. 





Des de la Xarxa Sikarra han afirmat que si finalment la Generalitat i les administracions superiors decideixen que volen reblir el jaciment, s'organitzaran per aconseguir el finançament necessari per fer-ho a través de campanyes de mecenatge amb empreses locals i de tot el país, també de micromecenatge a través de verkami, i a través de les derrames que les entitats integrants de Xarxa Sikarra puguin fer. 

Jordi Segura Parera, conservador del Museu Municipal Josep Castellà i Real ha remarcat la importància del jaciment, ha afirmat que es tractava d'un 'patrimoni cultural únic' i ha explicat que des de que es van descobrir les restes ha incrementat el nombre de vistes al municipi i també al museu, cosa que indica l'interès de la gent per la descoberta i el potencial valor de les restes com a reclam turístic del territori.

Informació extreta de http://www.anoiadiari.cat/noticia/18934/front-comu-de-la-societat-civil-per-salvar-el-jaciment-de-sikarra