dijous, 31 d’octubre de 2013

Les entitats de la Segarra s’organitzen per salvar el jaciment de Sikarra




Avui dijous, un seguit de representants d’entitats integrades dins la Xarxa Sikarra s’han reunit als Prats de Rei amb diversos polítics per donar-los a conèixer el jaciment de Sikarra i tractar de cercar una solució que n’eviti el soterrament. Membres del Fòrum l’Espitllera, la Fundació Jordi Cases i Llebot, l’Associació Cultural Baixa Segarra o de l’amfitriona Associació Cultural i Recreativa Sigarra s’han entrevistat amb Francesc Duocastella, alcalde dels Prats de Rei, Ramon Royes, Paer en Cap de Cervera i Sara Vilà, Diputada al Parlament de Catalunya, així com amb la directora del Museu Comarcal de la Segarra, Carme Bergés, a les instal·lacions de la seu del museu municipal del municipi. Les entitats han fet palès la seva preocupació perquè un jaciment de tanta importància com el trobat als Prats de Rei pugui ser reblit i colgat sota el paviment urbà i han ofert la seva col·laboració per trobar una solució alternativa que faci possible preservar les restes i, alhora, mantenir-les visibles pel seu aprofitament turístic, cultural, social, educatiu i científic.




Durant la trobada, els assistents han pogut visitar el jaciment. Allí, Pere Tardà, responsable de l’empresa de gestió de patrimoni cultural, ha exposat l’excepcionalitat de les troballes. Les restes visibles, del segle VI aC, acrediten que la vila dels Prats de Rei és l´única població del país que pot presumir d’haver estat contínuament habitada al llarg de vint-i-set segles. A més, el tram de muralla que ha quedat visible és per antiguitat i estructura (escarpa atalussada i protegida per un fossat) un conjunt gairebé únic en tota la península ibèrica. Datat gràcies a un important conjunt de ceràmica grega recuperats, confirma l’existència d’un oppidum, nucli central de població datat a l’edat de ferro, d’importància cabdal. A més, d’altres estructures localitzades acrediten una època d’esplendor anterior a la romanització, als segles III i II aC, quan el primer recinte fortificat quedà petit, es cobrí el fossat, i la població s’estengué més enllà de les primeres muralles, data en la qual molt possiblement s’encunyà la moneda de Sikarra que des del passat més de maig s’exposa al Museu de Cervera. A banda d’això, s’hi han localitzat també uns basaments i d’altres fragments de columnes romanes, d’època republicana, d’extraordinàries dimensions. Aquestes restes presenten senyals clares d’haver estat destruïdes i incendiades, cosa que podria correspondre a la guerra civil entre Pompeu i Juli Cèsar, del segle I aC, que hauria portat un arrasament de les construccions principals existents fins aquell moment i l’inici d’una nova era que conduiria a l’establiment del municipium sigarrenses que florí als segles II a IV dC.




A banda de la gran importància científica, que obliga a replantejar tot el que fins aquest moment es considerava sobre la historiografia de la contrada, el jaciment podria identificar-se amb Sigarra, citada per Ptolomeu, capital dels ibers que donà origen al nom de l’extens territori de la Segarra històrica i que avui s’esmicola en sis comarques (la Segarra, l’Anoia, el Solsonès, l’Urgell, la Conca de Barberà i les Garrigues) i tres províncies.

La visita ha coincidit amb un grup d’escolars de cicle mitjà, vinguts des de Torà, que havien triat precisament els Prats de Rei per aprofundir en el coneixement de la història de la Segarra.

Per tot això, la Xarxa Sikarra ha iniciat la campanya #salvemSIKARRA, que engloba la difusió i comunicació de la troballa entre la població i els responsables polítics, una intensa tasca de difusió a les xarxes socials i les gestions publicitàries, polítiques i administratives per assolir el seu objectiu. El proper pas serà l’elaboració d’un manifest conjunt i la seva presentació als Prats de Rei, en un acte on es confia comptar amb la presència del conseller de cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell.

Informació facilitada pel Fòrum L'Espitllera, info@espitllera.cat