dimecres, 4 de setembre de 2013

La punta al coixí: de l'ofici a l'art




Amb motiu del 25è aniversari de l’Associació Catalana de Puntaires, demà dijous 5 de setembre a les 19.30h s’inaugura l’exposició "La punta: de l'ofici a l'art", a la seu d’Artesania Catalunya de Barcelona (C/ Banys Nous, 11), on es mostra la història de l’ofici i el patrimoni puntaire, i la seva evolució al llarg del temps. 

Història de la Punta

No es pot determinar amb exactitud quan comença l'artesania de la punta. Sabem que les primeres civilitzacions ja guarnien el seu vestuari amb treballs que poden ser l'origen de la punta actual. A Catalunya, segons la tradició, la reina Elisenda de Montcada va regalar al monestir de Pedralbes uns corporals i uns sobrecalzes en punta de boixets que es consideren les puntes més antigues conservades i que actualment es poden veure al seu museu. 

Però ja abans es practicava la punta d'agulla. Els historiadors sempre han fet derivar aquesta tècnica dels brodats si bé, no podem descartar que ens arribés a Europa, com la pasta, des de la Xina a través de la ruta de la seda. 

Al segle XVII les puntes del Maresme ja eren objecte de comerç i al segle XVIII des de Catalunya s'exportaven peces de gran perfecció a tota Europa i a Amèrica. El naixement de la classe burgesa, amb el modernisme com a expressió artística, va fer créixer de nou l’interès per l'artesania puntaire que les dues guerres mundials havien frenat. 

A la segona meitat del segle XX reapareix l'interès per les randes. Tradició i innovació s'uneixen per cercar nous usos. Podem continuar fent estovalles, jocs de llit o mocadors de núvia però produirem noves peces per realitzar quadres, safates o fins i tot joies. Els nous mitjans de comunicació i la facilitat per conèixer altres països permeten que les puntaires estiguin en contacte amb col·legues d'arreu. Avui no hi ha fronteres per a la punta. Per aquesta raó hem de saber valorar les variants locals i practicar-les amb gran seriositat i perfecció per tal que el món conegui la personalitat de l'art i de l'artesania del nostre país. 

Història de la Associació Catalana de Puntaires (ACP)

Des de 1988 en què fou fundada l’Associació Catalana de Puntaires, no ha parat de treballar per aconseguir els seus objectius fundacionals. 

El 1988 les persones que practicaven l’art de la punta, en les seves diferents variants, estaven molt aïllades. Existia molt poca comunicació entre elles i la producció era molt limitada. 

La incorporació de la dona al món laboral a través de fàbriques i indústries assegurava un sou que no podia competir amb el guany que li suposava el treball manual i artístic de la punta. Ara els ingressos familiars quedaven garantits i es comptava amb un horari fix que feia possible compaginar treball assalariat i la feina de la llar. 

Conscient de la situació, qui fou el primer director del Museu de Puntes d’Arenys de Mar va intentar reunir algunes puntaires que fossin capaces de treure al carrer els seus coixins i els seus treballs d’agulla per demostrar que la punta continuava existint a casa nostra. Així es va produir una trobada a la plaça del Pi de Barcelona que va engrescar el col·lectiu per fer la primera Diada de la Puntaire l’any 1988 a Arenys de Mar. Aquesta Diada fou l’embrió de la fundació de l’Associació Catalana de Puntaires

De mica en mica es van anar fent les passes per posar en marxa els diferents aspectes: l’any 1989 sortia el primer butlletí que es distribuïa entre els socis. Amb el temps aquest butlletí s’ha convertit en un mitjà de comunicació trimestral bàsicament entre els socis, però també entre entitats d’Europa, d’Amèrica o d’Oceania similars. 

El fet de disposar de la seu social a Barcelona va facilitar que es programessin cursos i trobades d’intercanvi que possibilitessin la coneixença de puntaires i experiències.

Informació extreta de http://www.ens.cat/noticia/la-punta-de-lofici-lart