'Exurge domine et judica causam tuam' (Aixeca't, oh Déu, a defensar la teva causa)




Arran de les darreres activitats realitzades a l'entorn de l'església de Sant Domènec en aquests darrers dies, i ja ben aprop d'una nova edició de la festa de l'Aquelarre (la 36a), reproduïm sota aquestes línies aquest magnífic article de Jaume Moya, publicat al seu bloc, Giliet de Florejacs, el 16 de gener de 2012, ja fa més d'un any i mig...

Exurge domine et judica causam tuam

Les obres de consolidació estructural de l’església de Sant Domènec de Cervera han arribat a la seva fi i l’edifici, després de mig segle de ruïna i abandonament, s’ha presentat als professionals del turisme i dels mitjans de comunicació de la vila. La recuperació d’aquest espai és una excel•lent notícia, que segueix les passes d’altres obres de rehabilitació fetes darrerament al priorat de Sant Pere el Gros, al castell o a l’antiga Farinera, en un empeny encomiable per a posar en valor l’immens patrimoni arquitectònic, històric i monumental de la capital de la Segarra. La conservació de tots aquests elements són un gran pas endavant en el desenvolupament de polítiques culturals, socials, educatives, econòmiques i turístiques i generaran uns beneficis de progrés i millora de la qualitat de vida inqüestionables. Per tant, cal felicitar als seus responsables i encoratjar-los a seguir endavant, vencent les adversitats i les malastrugances i airejant un optimisme il•lusionant i revitalitzador molt convenient en els temps que corren. 

Els més de mil metres quadrats de l’església són un espai magnífic que es projecta cap al futur. Tot i la decadència del monument, que va començar amb els saquejos de les forces napoleòniques i es va accelerar a partir de la desamortització, i que n’ha fet desaparèixer el claustre i la majoria dels edificis conventuals, el lloc encara conserva traces que revelen la seva gran vitalitat entre els segles XIV i XVIII. 

Durant aquells temps d’esplendor, des dels seus murs els pares predicadors de Sant Domènec varen estendre els seus sermons entre els fills de la Segarra, vetllant per l’ortodòxia cristiana i lluitant amb la creu, l’espasa i la branca d’olivera contra les heretgies i les temptacions del Maligne, que tan fàcilment colpeixen la feblesa humana. Fou aquí on el mateix Sant Domingo de Guzmán, fundador d’aital l’orde carismàtica -i, també, de la Santa Inquisició-, es va aparèixer a Sant Vicenç Ferrer quan aquest hi estava hostatjat en el seu recorregut de predicació entre Barcelona i Lleida, i fou també aquí on el aquest segon, campió valencià de l’oratòria, fou immortalitzat en un retaule gòtic que avui roman trossejat i repartit pels museus del món. A més, fou davant la façana d’aquest temple on l’inquisidor Álvarez de Zaldas va aturar el seu periple l’any 1580, promogut a instàncies de l’arquebisbe de Tarragona -que el portaria també a Guissona, Agramunt i Tàrrega-, i on va escoltar delacions de fornicadors, sodomites, flagel•lants, fetilleres, morosos, endevinaires i, el més terrible de tot, adúlters, i els va encaputxar per pecadors i malvats irredempts sota humiliants i funestos sambenets. I no només l’inquisidor de Zaldas va fer aixecar cadafals i canyets, sempre a càrrec de la Paeria –això sí-, sinó que d’altres en vingueren durant els segles successius a celebrar actes de fe per a judicar la malèvola perversitat, l’heretgia i la blasfèmia i a retornar a la cleda, tant si vols com si no, les ovelles esgarriades del ramat… El convent de Sant Domènec fou el focus irradiant vers la Segarra de l’acció dels frares blancs -dits “dominicanis” en honor al seu fundador o ”domini canis” (gossos del Senyor) pels seus enemics-, corró ferm i incorruptible en la lluita de defensa de la única Fe veritable i martell implacable contra heretges, fetillers i adoradors del diable.




És per això que, quan he llegit que el Paer en cap ha afirmat que “el convent té una il•luminació perfecta per desenvolupar una activitat relacionada amb la tradicional festa de les bruixes” i que serà un espai per tenir-hi alguna activitat en el marc de la festa de l’Aquelarre, m’han entrat calfreds… 

Fa de mal recordar la polèmica encetada anys enrere des del col•lectiu d’e-Cristians, on asseguraven que “l’Aquelarre degrada la imatge de Catalunya” i s’envestia vers la Paeria per donar suport a una festa que presenta “el diable i el mal com a model a seguir”, presidida pel “món de foscor, bruixeria i pornografia” i on, davant petits i grans, “dues dones en topless, interpretant el paper de bruixotes, exciten al mascle cabró, que exhibeix un gegantesc penis, fins que aconsegueixen que ejaculi sobre l’enfervorida multitud”… Si fa gairebé deu anys es carregava contra l’Aquelarre des de les files més conservadores de l’Església, avui, quan la càtedra de Sant Pere està ocupada per aquell que durant quinze anys va dirigir la Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició, no sé pas què pot passar. No vull imaginar que dirà aquell exconseller d’Agricultura, avui líder de l’enfurismada plataforma antilaicista, quan s’assabenti que on antany desfilaren capcots, derrotats i coberts per la ignominiosa gramalleta bona colla de penitenciats, ara el gran Mascle Cabró s’escorre sobre la diabòlica gernació congregada als seus peus o la Fira del Gran Boc reuneix mestres de l’esoterisme, la nigromància i les ciències ocultes. Tots aquells que fa tan sols un parell de segles haguessin acabat amb els seus ossos encara fumejants llançats a l’Ondara, avui celebraran impúdicament la seva victòria bevent, ballant i afluixant les rengles de la seva lascívia pecaminosa…




És segur que des de les calderes d’en Pere Botero, on es consumeixen eternament, el pobre Joan Figuerós, condemnat per heretge i llençat a la foguera, el parricida Joan Roca, executat i esquarterat per occir la seva mare seguint un mandat del dimoni o l’enverinadora Magdalena de Montclar, torturada i penjada del coll per bruixa, concupiscent i infanticida, tindran un moment de relaxació i es faran in panxó de riure. I també és indubtable que Sant Vicenç Ferrer, entronitzat al cel a la dreta del Pare Etern, saltarà irat i, recuperant les exagerades gesticulacions que el van fer cèlebre, assenyalarà la vila de Cervera tot exclamant allò de “Pecat de fetilleries diabolicals: açò són adevins e adevines, sortillers e sortilleres, qui ab versos del Psaltiri, o ab pa, ampolles o ab tallador, etc. Guardau-vos-hi que en tot lo terme no n’hi hage; si no, la ira de Déu està damunt la vila e terme de aquella!”.

Extret de http://giliet.wordpress.com/tag/e-cristians/

Escut de la Inquisició extret de http://blogs.larioja.com/historias/2012/05/12/riojanos-contra-la-inquisicion/

Imatge extreta de http://pensarlountoque.wordpress.com/category/aguer/

Fotografia Aquelarre 2012, autor Jordi Prat, extreta de http://www.cerverapaeria.cat/galeria/festes/aquelarre/aquelarre-2012/Escorreguda.jpg/view

Comentaris

Anònim ha dit…
Encara recordo aquell merder amb ecristians.