dimecres, 21 d’agost de 2013

El quart diumenge d'agost, Festa Major de l'Arboç




La Festa Major de L'Arboç del Penedès, una de les més típiques de Catalunya i declarada Festa Patrimonial d'Interès Nacional, té lloc aquesta any del 23 al 28 d'agost. En aquesta edició celebra de manera especial el 20è aniversari del Drac Badalot del Ball de Diables de l'Arboç.


Aquí teniu l'original disseny de la samarreta de Festa Major 2013.




Per a més informació: https://www.facebook.com/festamajor2013

2 comentaris:

Vestruçot ha dit...

2013: Els diables de l’Arboç encara no volen dones

Ja ha arribat la festa major de nou. Ja l’esperàvem! Esperem el ball de gitanes, els pastorets, el ball de bastons, el garot, els gegants, els gegantons, els nans, els trabucaires, els castells…tot el seguici festiu. Però també esperem ansiosament veure la traca, els versots i la Carretillada. Sempre veiem, però, els actes de foc dels diables des de la barrera; la barrera del gènere. A l’Arboç assumim com a fet normal que encara avui les nenes, les noies, les dones i les àvies tinguin entrada prohibida a l’espectacle diabòlic. Volem, necessitem ser part activa de la festa —i no per separat amb un grup de diablesses—, perquè tothom som cultura popular.

La Ruda
Ateneu Arbocenc

http://ateneuarbocenc.wordpress.com/2013/08/15/sense-les-dones-no-hi-ha-festa-major/

La Giralda de l'Arboç ha dit...

Transcripció literal d'una carretillada al 1894

“Encara que sigui apartar-me un xich de lo que m’havia proposat, vuy parlar d’aquestes moxigangas, balls o passos de carrer tant tradicionals en la nostra terra y que van desapareixent paulatinament d’ella. Arbós té los seus per las grans festivitats, y un n’hi ha que és comú en tots los pobles, lo dels Diables, y, com en tots, fan, a poca diferència, las mateixas diabluras, pero los de l’Arbós tenen fama y es distingeixen pel modo extraordinari ab què tancan la festa. L’últim dia, després d’haver entrat la professó y desfilat, despedint-se un a un, tots los balls devant de Casa de la Vila, exprement-hi totes sas postreras forsas, entran los diables y forman un perfecte círcul, guardant distància igual d’individuo a l’altre. Arman la part superior de sas massas ab lo corresponent surtidor o carretilla, y, un cop tots preparats, comensa a encendre y a voltar. Repartits de distància en distància hi ha gent ab cabassos de carretillas y altres ab sogas encesas pera las metxas, distribuïts de tal modo que·l diable, un cop ha engegat la carretilla, ne pren una altre del primer cabàs que troba y l’encén a la primera corda. Mes això·s fa tant ràpit y se’n creman tantes mils, que aquell foch y espetechs continuats, ajudat del moviment raro que li donan los diables, causa novetat y atiansan la superioritat dels diables de l’Arbós sobre’ls d’altres terras. La població en massa acut a veure aquesta roda última, y ab atenció no deixa de vista·l foch, que no pot acabar-se un cop comensat fins que s’ha cremat l’última carretilla. Si per casualitat sols un segon parés, veureu rondinar als jayos y fer demostracions de desagrado a tothom, en això el judici del poble és sever, lo foch ha d’ésser incessant. Succeheix moltas vegadas que continua per espay d’un quart y mitja hora, segons las provisions, y aquestas son generalment proporcionadas pels vehins richs, que·s posan en competència sobre la quantitat més grossa que cada hu ne pot oferir”

Publicat al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya al 1894