dilluns, 19 d’agost de 2013

19 d'agost. Cervera al "Calendari Folklòric d'Urgell" de Valeri Serra i Boldú (VIII)

Dimecres 19 d'agost


(...)
La ciutat de Cervera, que amb petites variants canta també aixís sos Goigs, hi té aquest final:

Cervera i sa comarca
os veneren protector,
i de nostra terra honor,
sou també antic patriarca,
logrant gracia divina
o gran astre lluminós.

La Diada de Sant Magí és festa grossa a Cervera i eminentment popular: la mes popular de totes. Es una festa de barri que s'escampa per tota la ciutat i que serva encara un caràcter particular, inconfundible.
A més dels guarniments dels carrers, lluminaries, oficis sagrats, novena amb cantúria, professó i demés requisits de tota festa de barri que s'estimi, la de Sant magí té dues característiques exclusives: la representació vivent del Sant anacoreta, i'l repartiment de l'aigua miraculosa.
Això de veure passar pels carrers un sant de carn i òssos no es pas cosa de cada dia; la quitxalla, quins alegrois! quina manera de brincar al voltant del Sant que camina com ells per terra, tot serio i a grans gambades, lluint una barba atapida i un hàbit talar tot roig amb caputxa i cíngol, i una bandera també roja i un gaiato, tot enflocat amb cintes beneídes!
Aquest Sant magí, passada la festa, torna a agafar l'arada i s'esborra del seu voltant la efimera auriola de santedat, fins a l'altre any, perque'l carrec es gairebé vitalici. De primer, la barba era postiça; però li havia dat grosso disgustos i sofría greu detriment la seua serietat de Sant cada vegada que'l vent se li enduia o li posava de gairell, amb manifesta irreverencia; ara la barba es natural, i ningu'n te res que dir.
Per al repartiment de l'aigua, al matí se torna a formar la vistosa comitiva de les besties guarnides, amb Sant Magí, caminant devant de tots, solemne, dintre la folgada i pesanta roba vermella. En uns sillons de coure los administradors del aigua beneída van per les cases a oferir-ne un trago per una almoina voluntaria; quan lo silló de coure està axaragat, se torna a omplir de l'aigua dels cantis, que resten amagats en l'espès boscatge dels boixos dels argadells, com ous inverossímils de nius fantàstics. Pels carrers, los sillons passen de unes mans a les altres, i tothom xerriqueja a son albir, amb l'esperança d'evitar les malaties venidores.
Antigament, la festa de Sant Magí s'ofería més esplendorosa, amb formidables atacs de moros i cristians; avui encara's conserva'l ball de rams i coques a la plaça Major, però cada any se torna més encarcarat i pobrissó.

Calendari Folklòric D'Urgell,  Serra i Boldú, Valeri. ISBN 9788472024328
Publicacions de l'Abadia de Montserrat, S.A., 1981

Font: Calendari Folklòric d'Urgell. Pàg.230-31