Domingo Umbert, artista imatger

Si parlem de creadors de gegants, hem de dedicar inexcusablement unes ratlles al més popular dels artistes imatgers. Controvertit i per alguns considerat antipàtic, l'Umbert ha estat el nexe d'unió entre dues generacions de constructors. Bona part de gegants de la postguerra són originals seus, molts d'ells fets per encàrrec d'El Ingenio. Obra seva són els gegants d'Arenys de Mar, Olesa de Bonesvalls, Santa Coloma de Cervelló, Barberà del Vallès, Igualada, els dels barris de la Sagrada Família i de les Corts, Barcelona... i així aniríem seguint.

Domènec Umbert i Vilaseró va néixer al barri de Sant Andreu de Barcelona l'any 1917. A l'edat de 12 anys va entrar a treballar d'aprenent a la Fàbrica de Joguines Pera, on es va especialitzar en la construcció de cavalls de cartró. Uns anys més tard, coneix Lluís Sabadell i Lambert Escaler, els quals l'introdueixen en el món dels gegants, dels capgrossos i del bestiari. Acabada la guerra, les coses no van massa bé ni per a ell ni per a El Ingenio i a mitjan dels anys 40 s'independitza després d'un acord amb l'obrador. Ell feia els gegants i la botiga es feia càrrec dels vestits. L'Umbert no treballa en exclusiva amb ells, però no pot donar nom als treballs que els fa. D'aquesta època són els gegants més abundants, que representaven els Reis Catòlics i van ser adquirits per moltes poblacions catalanes, com ara: Riba-roja d'Ebre, Santa Coloma de Queralt, Argentona, l'Esquirol, Aiguafreda, el barri de Sant Andreu de Barcelona, Rubí...

Del 1952 a finals dels setanta va treballar al taller que tenien Sabadell i Escaler, amb els quals ja havia treballat a El Ingenio. Allí es fa de tot i Domènec demostra les seves aptituds, que li guanyen el sobrenom de l'Escultoret. Durant aquest temps, més que gegants o capsgrossos fa maquetes per a arquitectes i escenografies per a teatre i cinema. A finals dels anys 50 mor Lambert Escaler a l'edat de 80 anys i Umbert fa societat amb Lluís Sabadell. Més tard, Sabadell tingué un atac de feridura i li hagué de delegar tota la feina. En aquells anys torna a fer gegants, principalment per a la Casa Paquita, que els lloga a diverses poblacions.

Amb la desaparició de les processons de Corpus, la demanda de gegants i de capgrossos experimenta una forta davallada. Per aquest motiu, l'any 1968 munta un taller de maniquins per a sastreria i la firma Campi-Jover li ofereix el polièster per tal que l'introdueixi  al mercat. Umbert féu la seva producció amb polièster durant uns quinze anys fins que hagué de deixar-la per motius de salut, perquè els pulmons es ressenten després de treballar algun temps amb polièster.

Als anys 70 entra en contacte amb els Pares Escolapis del carrer de Sant Quintí de Barcelona. Allí fa de conserge i li faciliten les golfes del seu edifici perquè hi munti el taller. Això li permet continuar amb el treball en cartró les estones lliures, i les primeres figures que en surten són les tres parelles de gegants dels Escolapis: els del Camp de l'Arpa, els de Sant Josep de Calasanç, i els de les Colònies del Pare Turull.

L'any 1987, en reconeixement de la tasca feta, la Direcció General d'Artesania del Departament d'Indústria de la Generalitat li dóna la Carta de Mestre Artesà. Als 73 anys, mancat de salut, ja no treballa al seu taller, que queda com a taller d'art de l'escola. Amb tot, mentre va viure li van conservar a disposició l'habitació on pintava i feia les escultures. El 2 d'abril de 1991, la Generalitat de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi, en reconeixement del seu treball. Dotze dies després, el món geganter li retia un homenatge al Parc de la Ciutadella de Barcelona, on la Coordinadora de Geganters de Barcelona va estrenar un capgròs amb la seva efígie, obra d'en Jordi Grau, del Taller El Drac Petit, de Terrassa.

L'any 1993, el Mingo ens va deixar a l'edat de 76 anys, però són molts els gegants fets per ell que continuen senyorejant per les nostres festes, sense oblidar el seu cap-gros, possiblement l'homenatge més encertat per a una persona que va dedicar la seva vida a la construcció de personatges de festa.

Jan Grau

Extret del llibre "Gegants", de Jan Grau i Martí, editorial Columna, col. Terra Nostra, núm. 37, 1996.

Imatge del capgròs d'homenatge extreta de http://tallerdracpetit.wordpress.com/

Imatge treballant extreta de http://francesccisa.wordpress.com/