TV3 i la cultura popular

Escrita per -


Reproduïm sota aquestes ratlles l'article "La televisió de Catalunya i la cultura popular", de Miquel Reniu -exdirector general de Política Lingüística de la Generalitat i exconseller de CCRTV-, publicat el dia 9 de maig a tornaveu.cat arran de l'atorgament al periodista de TV3 Joan Carles Peris, editor i presentador del "Telenotícies cap de setmana" i de "L'entrevista del diumenge" del 3/24, del premi Memorial Candel.

El Memorial Francesc Candel és un premi que promou la Fundació Paco Candel i que vol reconèixer iniciatives en favor de la integració i la cohesió social.

En aquesta cinquena edició dels premis, que es van lliurar ahir al Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Carles Peris ha estat guardonat en la categoria de comunicació, per la seva feina al capdavant del "Telenotícies cap de setmana" de TV3, "per la gran difusió que ha donat als esdeveniments de la cultura popular i tradicional, solucionant eficientment una absència que el teixit associatiu considerava injustificada i demostrant que es pot fer un noticiari de televisió tan modern i universal com qualsevol altre sense marginar les expressions culturals de base popular."

El 10 de setembre del 1983, TV3 començava la seva singladura en el marc de la més estricta alegalitat. L'inici de TV3 fou el resultat d'un fet polític consumat, possiblement el fet consumat més important de la transició política, protagonitzat pel govern de Jordi Pujol. TV3 esdevingué, molt ràpidament, un potentíssim motor de normalització lingüística i cultural del país, així com una eina insubstituïble per a la projecció de Catalunya al món i, en sentit contrari, per a la visió de la globalitat en català. El tractament dels espais informatius, dels espais d'entreteniment i de tots els continguts de TV3 diferien molt del que, fins aleshores, podíem veure a la televisió única de l'estat, a TVE. Ben aviat, per la seva qualitat, pel seu tractament objectiu de la informació i, òbviament, per la seva catalanitat, TV3 es va convertir en el mitjà de referència dels catalans. El resultat final del fet consumat que va dur a terme el govern de Jordi Pujol fou que els catalans teníem una televisió moderna, de qualitat i equiparable pels seus continguts i tractament formal a les millors televisions del món.

Algú, però, no s'esperava, ni desitjava aquest resultat i creia que la televisió de Catalunya esdevindria una televisió menor, una televisió que s'ajustaria a la definició que va fer José María Calviño Iglesias, director general de TVE (1982-86), quan deia que la futura televisió de Catalunya seria una "televisión antropológica". Una televisió antropològica volia dir, sense cap mena de dubte, una televisió en la qual els catalans ens miraríem amb insistència el melic i gaudiríem explicant rondalles a la vora del foc o celebrant les nostres festes populars i tradicionals. Un model de televisió semblant a la d'alguns països amb llengües minoritzades que, si bé disposen d'aquest mitjà de comunicació, només programen continguts culturals, d'entreteniment infantil, tradicionals i populars, però mai informatius d'abast universal o tots aquells que caracteritzen el model d'una televisió normal; un model de televisió que recorda el que havia estat la programació en català de TVE a Sant Cugat o la televisió en gaèlic a Galway o les illes d'Aran a Irlanda. Sense cap mena de dubte, la reacció contra aquest model, contra la "televisión antropológica" de José María Calviño, contribuí decididament a fer tot el contrari: una televisió normal, absolutament homologable a qualsevol televisió nacional de qualitat.

Aquesta opció clara per fer una televisió nacional, normal i no antropològica, va produir, per excés, un decantament innecessari i injustificat de molts dels continguts lligats a la cultura popular i tradicional. Així moltes de les activitats que el ric teixit associatiu català realitza en el camp de la cultura popular -teatre, cant coral, castellers, sardanes, etcètera- es van veure silenciades, amb una visió certament acomplexada de la cultura, per por del pecat antropològic. D'aquesta manera es varen ignorar i menystenir activitats i fets importants de la cultura catalana, de la cultura popular catalana, i es va caure en el ridícul de creure que la cultura nacional catalana la constitueixen només les manifestacions més altes i elitistes de l'esperit i no també aquelles més populars i participatives, com és el cas de qualsevol cultura nacional. La cultura catalana és una cultura normal i, per tant, les manifestacions de la cultura popular i les de l'alta cultura hi són ben vives i ambdues han de ser objecte d'atenció pels mitjans de comunicació nacionals. TVC va anar assumint progressivament, d'acord amb aquest plantejament, la cultura popular, de manera que avui les activitats d'aquest àmbit cultural (castellers, sardanes, festes tradicionals...), segons la seva notorietat, mereixen el tractament de notícies en els diferents TN de les cadenes de TVC, al costat d'altres noticies d'abast cultural en relació a la literatura o la música simfònica.

En els programes de contingut cultural les manifestacions de cultura popular hi troben també espai. Certament, hi ha manifestacions de la cultura popular que són més noticiables que altres, pel seu interès mediàtic o per la seva incidència, i això és ben comprensible. El fenomen casteller ha esdevingut, a Catalunya i a fora, un fet noticiable i d'interès creixent, cosa que fa que sovint el trobem als TN de les cadenes de TVC i que aquesta presència pugui fer semblar que altres manifestacions de la cultura popular hi són menys presents, les sardanes, per exemple.

TVC no podia menystenir o ignorar les activitats de la cultura popular, per pur interès informatiu i/o de país, i per això aquestes tenen avui una atenció creixent en els continguts informatius, divulgatius, formatius o d'entreteniment de TVC. D'altra banda, la cultura popular, com qualsevol altra manifestació esportiva, social o política, sense el suport mediàtic de TVC difícilment gaudiria de la vitalitat i del reconeixement ciutadà massiu. Els programes de TVC dedicats a les festes de la Patum de Berga, a les jornades castelleres de Tarragona, a les representacions dels Pastorets o en el món dels Cors de Clavé han donat a conèixer aquestes extraordinàries manifestacions de la cultura popular a molts catalans i han contribuït a la seva vitalitat i continuïtat. Tot aquest tractament en els TN i en altres programes de les cadenes de TVC ve de lluny, però va tenir una atenció més gran a partir de que Mònica Terribas assumís la direcció de TVC i, molt especialment, en els Telenotícies Cap de Setmana dirigits i presentats per en Joan Carles Peris. És per això que la Fundació Francesc Candel li atorga el Memorial Francesc Candel en l'àmbit de la comunicació, merescudament. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada