diumenge, 19 de maig de 2013

Les festes de Sant Isidre



Situades al bell mig del mes primaveral per excel·lència, les festes de Sant Isidre són força celebrades a les viles i als pobles on hi ha una forta implantació pagesa. El patronatge d'aquest sant castellà conviu amb el dels protectors tradicionals de la pagesia catalana, com Sant Medir (Barcelona), Sant Galderic i Sant Antoni (Principat de Catalunya) i Sant Abdó i Sant Senén, els sants veremador i segador (País Valencià). Aquest sant sembla una cristianització d'anteriors divinitats protectores del camp català (a qui es demana protecció sobre els sembrats recents i s'encomana la lluita contra les plagues i altres inclemències que poden afectar les collites). Moltes d'aquestes festes pageses inclouen l'encesa de petites fogueres familiars, activitats amb les eines de la pagesia i àpats comunitaris a base d'un dels plats d'aquesta època de l'any: les faves.

Biografia de Sant Isidre.

Es creu que Sant Isidre fou un camperol castellà, de les rodalies de Madrid, que visqué entre els segles XI i XII. Aquest sant és representat en relació a un miracle llegendari que se li atribueix: com un pagès que, mentre prega, veu com uns àngels li llauren el camp amb l'ajuda dels bous. Per això, perquè resa tant mentre uns àngels li fan la feina, hom el considera patró dels dropos. Bona part de la pagesia catalana -per influència dels pagesos del Pla de Barcelona- l'adoptà com a protector a finals del segle XVI, primer terç del XVII. Canonitzat l'any 1622 per Gregori XV, fou nomenat, en ple franquisme, patró dels agricultors espanyols per Joan XXIII, l'any 1960.

Faves i favetades.

Sant Isidre és anomenat el "sant favater", doncs en aquesta època de l'any, al camp, és costum fer les favetades, és a dir, menjar les faves que ara estan en el seu millor moment. La dita diu: "Sant Isidre Favater, [a] robar faves qui no en té", contraposada a una altre també comuna: "Sant Isidre Favater, compra faves qui no en té". Al Baix Camp, hi ha una manera de cuinar les faves, anomenada "Faves de Gitano", que consisteix en anellar-les en una tirallonga de filferro com si fos un collaret i coure-les a la brasa.

Focs i fogueres.

Focs i fogueres que es fan la vigília del 14 de maig en molts pobles del Berguedà, Osona, Ripollès, Bages, la Selva i la Garrotxa. Es tracta de focs rituals per allunyar els mals esperits, que al camp, són els talps i altres animalons que es mengen els vegetals que tot just ara -a meitat del mes de maig- estan començant a créixer, a l'hort i als camps. No en va a sant Isidre se l'invoca perquè guardi els camps i horts de talps, mussaranyes, rates i altres animalons. 

Imatge extreta de http://recordsdeterrassa.wordpress.com/2009/10/15/sant-isidre-llaurador-i-sant-julia-d%E2%80%99altura/

Informació extreta de la pàgina web www.festes.org