dijous, 16 de maig de 2013

El Museu de Cervera acull una exposició sobre l’obra del fotògraf Ton Sirera.




El Museu Comarcal de Cervera presenta del 18 de maig al 30 de juny l’exposició 'De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera', una mostra que ens permet acostar-nos a la visió singular i original del nostre territori d’un dels creadors més importants de la història de la fotografia a Catalunya: Ton Sirera. I és que aquesta exposició, produïda per cinc institucions museístiques de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran, (Museu de la Noguera, Museu Comarcal de Cervera, Ecomuseu de les Valls d'Àneu, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona i Museu Comarcal de l'Urgell -Tàrrega) pretén posar l’accent en la lúcida mirada sobre el paisatge físic i humà de les terres de Lleida que Ton Sirera va anar impressionant sobre negatiu al llarg de tota la seva trajectòria artística.

Una mirada, sens dubte, compromesa amb el territori i la seva gent i que més enllà del seu valor com a objecte artístic, ens presenta també unes terres de Ponent del tot inèdites que configuren un ric testimoni sobre l’esdevenir del país.

Com a novetat, la mostra incorpora codis QR al costat d’algunes de les fotografies, cosa que permet al visitant ampliar informació amb els textos de Josep Vallverdú que acompanyaven algunes de les imatges.

Amb la condició d’aquest doble valor artístic i històric de les fotografies, l’exposició ens permet retrobar-nos, una vegada més, amb la mirada d’un fotògraf imprescindible. Creador polifacètic, conegut especialment per la seva condició de fotògraf en totes les seves possibilitats, també pintor i cineasta, Ton Sirera va néixer a Barcelona però s’instal·la a la capital de Ponent l’any 1935 on va exercir professionalment de metge odontòleg. Personatge clau en el context de la reactivació cultural i artística de la Lleida de postguerra, el seu nom sempre va anar associat activament en totes aquelles iniciatives que d’una manera o d’una altra, promoguessin la difusió i el debat a l’entorn de l’art en totes les seves disciplines, ja fos, per exemple, des les pàgines de la revista Labor, les parets de la Petite Gallerie de l’Alliance Française o les pantalles de l’Agrupació de Cinema Amateur de Lleida, espais on sovint va donar a conèixer també la seva producció artística.

Considerat com una figura singular dins la generació de fotògrafs de l’anomenada Nova Avantguarda Fotogràfica a Catalunya -representada per noms com Francesc Català-Roca, Joan Colom, Xavier Miserachs, Ramon Massats, Oriol Maspons, Ricard TerréLeopoldo Pomés i que es va caracteritzar, entre d’altres, per l’oposició a la fotografia de tradició pictorialista en favor d’una nova mirada compromesa amb la realitat social-, l’obra fotogràfica de Ton Sirera destaca especialment per la seva pluralitat de registresaixí com per la seva sintonia amb les manifestacions artístiques de la seva època. En aquest sentit, les dos principals línies de recerca artística del fotògraf van anar, per una banda, cap a la fotografia experimental, i per l’altra, cap al documentalisme. En el primer capítol, Sirera va esdevenir un reconegut pioner en el camp de la fotografia abstracta dins i fora del país, especialment durant els anys 60, moment en el qual va presentar una obra fotogràfica que entroncava en essència amb el llenguatge de l’informalisme.

Per altra banda, en relació a la investigació documental, el fotògraf s’hi va abonar gairebé des del principi de la seva carrera, ja que l’afició a la fotografia la va començar de ben jove, en paral·lel a dues de les seves activitats preferides, l’excursionisme i l’aviació, fidel reflex del seu esperit inquiet i aventurer. La seva coneguda frase “a tot arreu em trobo com a casa... menys a casa” ens indica de quina manera la tendència natural del fotògraf a explorar bona part del país i a emprendre nombrosos viatges a l’estranger esdevingué la base d’una recerca, a vegades profundament sistemàtica, per registrar l’entorn físic i humà mitjançant la fotografia de forma sincera i imaginativa. En aquest sentit, cal dir que la relació de Ton Sirera amb el seu territori d’adopció sempre fou molt estreta, ja que va dedicar-se en cos i ànima a documentar els valors paisatgístics i humans de les terres de Lleida i Catalunya des molt aviat. En primer lloc, cal destacar el cultiu de la fotografia de botànica i l’aèria que Sirera havia posat en pràctica conjuntament amb el seu germà Jordi des dels anys quaranta, treball que va donar lloc a l’anomenat Arxiu Sirera-Jené. Aquesta col·lecció fotogràfica incloïa, entre d’altres, un exhaustiu registre d’imatges que constituïa un inèdit i gran mapa fotogràfic de pràcticament tot el territori català captat des de l’aire entre els anys 1945 i 1960. A partir d’aquesta darrera dècada aquest compendi va convertir-se en la base d’un arxiu propi que el fotògraf va construir com una font per la il·lustració de llibres geogràfics i de viatges. Va ser llavors quan va iniciar una intensa tasca com a fotògraf de reportatge, aportant la seva particular mirada sobre la realitat i explorant amb la seva càmera de forma planificada tot el territori lleidatà i català. Tal i com va escriure Josep Vallverdú“Un home que ha voltat tants països [ha voltat per Àfrica i bona part d’Europa] no podia deixar de conèixer el seu”.

En un moment en què l’obra fotogràfica es difonia abans que res a través dels llibres gràfics, l’artista lleidatà tingué l’oportunitat de posar de manifest generosa i àmpliament la qualitat de la seva obra documental de forma especial a partir del seva extensa i incansable labor amb Josep Vallverdú, amb el qual va publicar Els rius de Lleida i vuit dels deu volums de la col·lecció Catalunya Visió (Editorial Tàber, 1968-1974). Segons l’escriptor, aquest projecte editorial va conduir a ambdós companys en sortides de cap de setmana per gairebé catorze mil quilòmetres de la geografia catalana amb la idea de configurar una descripció personal, comarca a comarca, del paisatge humà i físic d’una Catalunya que experimentava llavors una accelerada transició en un context on el teixit urbà i industrial prenia cada vegada major protagonisme.

Tota aquesta activitat documental, des de les fotografies procedents de l’arxiu Sirera- Jené fins a la col·lecció d’imatges preses per la edició de llibres gràfics, han configurat el llegat de Ton Sirera, un patrimoni que els seus hereus s’encarreguen de custodiar amb la màxima cura. Gràcies a la seva col·laboració, que ens ha permès endinsar-nos enaquest valuós fons, ha estat possible la producció d’aquesta exposició que ara presentem. La mostra ofereix al visitant la oportunitat de fer un viatge per la geografia lleidatana, entre la dècada dels anys 40 i 70 a través d’unes “fotografies que parlen”, parasafrejant, en aquest cas, l’eslògan de la col·lecció Catalunya Visió. Unes fotografies sinceres, sense artifici, que reflecteixen l’autenticitat de l’excel·lent mirada d’un fotògraf que sabia entendre el paisatge i les persones molt abans d’afrontar-les amb l’objectiu.

'De la terra i dels homes. Fotografies de Ton Sirera' és una producció de la Xarxa de Museus de les terres de Lleida i Aran finançada a través del conveni de col·laboració en matèria de museus signat per l'Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a l'any 2012. La mostra, inaugurada el passat 8 de novembre al Museu de la Noguera, a Balaguer, itinerarà durant l'any 2013 per les poblacions de Balaguer, Cervera, Esterri d'Àneu, Solsona i Tàrrega. La xarxa treballa per poder executar produccions conjuntes que permetin als museus integrants mantenir la qualitat dels productes que ofereixen als seus públics.

Consulta aquí el bloc de l'exposició.

Imatge de Ton Sisrera i Josep Vallverdú, extreta de http://www.vallverdu.org/?page_id=3365