dimecres, 22 de maig de 2013

Anàlisi de l’impacte econòmic de l’Aquelarre de Cervera 2012 (i II. El document.).




El document.

Presentem un document d’anàlisi i valoració de l’impacte econòmic de l’ esdeveniment de cultura popular i tradicional l’Aquelarre de Cervera. Aquest treball s’ha realitzat a partir de les entrevistes, enquestes i dades obtingudes a Cervera els mesos de juliol i agost de 2012.

Les entrevistes i l'enquesta als assistents a l'Aquelarre han estat la base del treball (vegeu annexos 1 i 2).

S'han fet 23 entrevistes a una selecció representativa de persones vinculades a la vida cultural, social i econòmica de Cervera i la Segarra. A partir d'aquestes, s'han pogut recollir opinions i experiències de la gent que ha viscut el dia a dia del seu desenvolupament econòmic i cultural.

Les enquestes als assistents a l'Aquelarre han estat també una font important d'informació. Amb el suport de l'Ajuntament de Cervera i la direcció de la Fira del Gran Boc, s'han pogut fer 438 entrevistes el divendres, el dissabte i el diumenge de l'Aquelarre. Aquestes han proporcionat les dades indispensables per calcular l'impacte econòmic i altres de necessàries per conèixer en profunditat la realitat dels visitants durant aquests dies de festa popular.

Els càlculs de l'impacte econòmic s'han fet utilitzant com a base el Protocol d’avaluació de l’impacte econòmic d’esdeveniments i institucions culturals dels professors de la Universitat de Girona Modest Fluvià Font (investigador responsable), Ricard Rigall i Torrent i Albert Saló Mayolas, i editat pel Gabinet Tècnic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Aquesta metodologia s'ha complementat amb la considerable bibliografia disponible (vegeu annex 3) i amb l'ajut dels tècnics del Gabinet Tècnic del Departament de Cultura, del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona i de la Universitat Oberta de Catalunya.

Els resultats del treball tècnic són prou concloents i demostren la relació estreta que hi ha entre les festes populars, la cultura, la participació ciutadana i l'economia a la comarca de la Segarra. Confirmen la validesa de la metodologia utilitzada i obren vies per universalitzar els càlculs dels impactes econòmics a altres esdeveniments de cultura popular i tradicional similars de Catalunya. Aquest treball mostra que la cultura, a més dels valors que té per ella mateixa, col·labora al desenvolupament social i econòmic de la comarca de la Segarra.

El treball tècnic està estructurat en dues parts principals. La primera recull valoracions de tipus qualitatiu i descripcions inspirades en les entrevistes i la bibliografia obtinguda de la Segarra. La segona part és de tipus quantitatiu i recull els càlculs fets per obtenir els valors de l'impacte econòmic.

Per finalitzar, cal agrair la bona disposició de totes les persones que han col·laborat en el treball tècnic. Especialment s'ha d'agrair a l'Ajuntament de Cervera el suport que ha prestat per fer les enquestes, facilitant en tot moment tota la informació i els contactes que se li han demanat. També cal agrair la bona predisposició i l’ajut a les persones representants de les entitats de cultura popular i tradicional de Cervera, organitzacions gremials i empresaris amb qui s’ha contactat.


Valoració general. 

L'Aquelarre de Cervera forma part de les noves manifestacions festives i populars que van sorgir a Catalunya durant el període de transició de la dictadura a la democràcia. Des de l'any 78 i sense perdre els seus trets característics, s'han anat succeint any rere any les diferents edicions. Molt probablement, aquesta constància i el suport que des del principi ha tingut de bona part de la població de Cervera han permès que avui es pugui considerar que l'Aquelarre té un impacte que va més enllà del pur entreteniment festiu. L'Aquelarre, com es veurà en aquest treball tècnic, té un impacte econòmic considerable i, a més, el seu impacte cultural i social a la ciutat de Cervera no és menor respecte del moviment econòmic que genera.

Les 19.811 persones que participen a les activitats de divendres, dissabte i diumenge de l'Aquelarre gaudeixen d'una festa organitzada i protagonitzada pels veïns de Cervera. Una festa que han inventat ells i que han preparat durant tot l'any per donar-li vida i color. Una festa basada en tradicions de foc i en elements artístics, teatrals i musicals, executada majoritàriament per persones amateurs que l'únic benefici que obtenen és treballar perquè a la seva ciutat es visqui la cultura sense desvincular-la de les arrels del seu poble i d'una convivència harmoniosa.

Amb aquests ingredients, l'Aquelarre atreu molts visitants de fora de la comarca. El 62% dels espectadors que hi acudeixen vénen de fora de la Segarra i aporten a Cervera ganes de compartir la festa, de viure un fet insòlit i, indirectament, gasten diners als comerços, els bars, els restaurants i els allotjaments de la comarca. Del total, el 24% dels visitants es queden a dormir a la zona i el 35% van i vénen el mateix dia a les seves localitats d'origen.

La majoria dels visitants que es queden a dormir ho fan a les cases particulars (46%) o al càmping en acampada lliure (33%). Molt probablement si l'oferta hotelera fos més elevada, es quedarien més persones allotjades en hotels i hostals, i més dies, però malauradament l'oferta hotelera és escassa a la comarca i només s'allotgen als establiments hotelers el 17% dels visitants.

Els visitants que vénen de fora deixen a la ciutat 461.425 euros que, sumats als vora 80.000 euros que deixa l'organització de la festa a la comarca i a l'efecte multiplicador que tenen els diners injectats a la zona, fan que l'Aquelarre generi un impacte econòmic de 761.337 euros. Un valor gens menyspreable que representa el 0,13% del PIB generat a la comarca de la Segarra durant tot un any i que multiplica per 6 la despesa que fan les institucions públiques a la festa.

Però l'Aquelarre té alguns ingredients que fan que el seu impacte vagi més enllà del que és només l'econòmic. La participació dels ciutadans de Cervera com a voluntaris és molt elevada. La ciutat es caracteritza pel fet que té un moviment associatiu molt desenvolupat i una gran part d'aquest es vincula a entitats de cultura popular i tradicional. Gairebé totes aquestes entitats participen en l'Aquelarre i els seus membres són els actors, els músics, els diables, els tècnics o els bàrmans de la festa. En total participen a l'Aquelarre més de 300 persones vinculades a entitats de cultura popular i tradicional, a més de persones d'entitats socials i esportives que es fan càrrec de serveis bàsics de la festa com són les barres dels bars al carrer. També tenen un protagonisme rellevant els grups professionals d'arts escèniques de Cervera, nombrosos i indispensables a la direcció dels espectacles de la festa.

L'impacte de l'Aquelarre a Cervera és força demostratiu de com la cultura i l'economia poden anar de la mà i complementar-se. La ciutat participa mitjançant els grups de cultura popular i tradicional en moltes activitats culturals i artístiques. En fer-ho, cal destacar la vitalitat de la societat civil organitzada en entitats i associacions que apleguen una bona part dels ciutadans més actius de la ciutat. L'impacte de tot aquest associacionisme, la formació i cohesió social que genera tenen un valor difícil de mesurar, però que, sens dubte, és altament beneficiós. El capital social que representen els grups artístics de teatre, música, diables, geganters, etc. conforma una espessa xarxa social local de relacions i esperit creatiu que necessàriament ha de tenir repercussió en el desenvolupament de la societat on estan arrelats.

Que l'Aquelarre hagi sobreviscut al pas del temps i conservi una salut de ferro resideix en el fet que diverses vegades a la seva història ha sabut reinventar-se. Un dels fets clau va ser el naixement de la Fira del Gran Boc, un espai d'intercanvi, venda, tast i reflexió al voltant de l'esoterisme i les teràpies alternatives. Aquest espai és el més visitat de la festa i el punt de trobada de totes les persones vinculades i visitants. La Fira ha donat a l'Aquelarre un valor afegit que no tenia, diversificant més les activitats i adaptant-les per a un nou públic més ampli i especialitzat. Un altre fet important ha estat l'Aquelarret, activitat formativa i participativa per als nens de Cervera, que es converteixen en protagonistes i futurs valedors de la festa.

La darrera millora introduïda aquest any ha estat la Casa d'Estiu del Mascle Cabró, un espai per a les persones que vulguin veure els espectacles d'invocació del mascle cabró i els concerts de Cal Racó amb comoditat. Una iniciativa més per assegurar la diversitat de públic i permetre que persones que no gaudeixen de les aglomeracions i que tenen un cert poder adquisitiu es pugin sumar a la festa.

En definitiva, l'Aquelarre no para de moure's; va adaptant-se a noves geometries que li permeten, sense perdre el seu esperit original, transformar les seves activitats i els continguts per acollir un univers de més gran diversitat on ha de tenir cabuda tot tipus de públic. Sens dubte, aquestes mesures van en la direcció adequada perquè l'impacte econòmic i social de l'Aquelarre vagi creixent per aconseguir que a Cervera i la Segarra es creï un esdeveniment cultural beneficiós per als ciutadans de Cervera, els visitants i els negocis locals.

Cal dir que no tothom a Cervera està d'acord amb aquest plantejament de festa. També hi ha veus que no consideren l'impacte de la festa de l'Aquelarre suficientment valuós com per justificar els inconvenients que genera.

Certament no s'ha detectat que aquestes veus siguin majoritàries, però cal tenir-les en compte ja que representen un sector de la societat local descontenta. En tota festa popular massiva hi ha un impacte negatiu en la població que cal abordar. Persones entrevistades afirmen que el tipus de públic que assisteix a l'Aquelarre és de calimotxo i bocata. Dit d'una altra manera, consideren que una part considerable del públic visitant no consumeix a la ciutat, que porta la beguda i el menjar de fora o el compra al comerç de les grans cadenes. Consideren que aquesta situació ha anat millorant en els darrers anys, però que encara queda un bon nombre d'aquest tipus d’assistents que aporta molt poc impacte econòmic i que pot generar situacions de risc pel que fa a petits fets delictius.

En general un gran esdeveniment com l'Aquelarre genera distorsions a la ciutat relacionats amb la neteja, la congestió del trànsit, el consum excessiu d'alcohol, el soroll i el deteriorament del mobiliari urbà. El gran debat mai finalitzat és si els impactes positius de l'Aquelarre, socials, culturals i econòmics, compensen els impactes negatius. Probablement aquest treball tècnic i els resultats que aporta permetin reflexionar sobre elements clau de l'impacte de l'Aquelarre de manera que es pugui fer balanç amb arguments sòlids entre els beneficis i els desavantatges que la festa aporta.

En el futur, l'impacte econòmic pot augmentar en la mesura que l'Aquelarre sigui capaç d'atreure un major nombre de persones de fora de l'àrea d'influència i que aquests allarguin la seva estada a la comarca més enllà dels dies que dura la festa; també, que aconsegueixi un perfil de visitants amb capacitat de despesa més elevada, que la comarca desenvolupi una oferta d'allotjament més àmplia i que l'organització concentri més la seva despesa en l'economia local.

Text extret del mateix document.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Què se n'ha fet dels 40.000 visitants?

Anònim ha dit...

Els visitans que falten són els de la zona VIP que no els han contat!

cervereta de vergós ha dit...

Quin mal que fan "certs periodistes" que es dediquen a multiplicar per dos o tres els visitants de l'Aquelarre o altres festes que es fan a la nostra vila!