diumenge, 21 d’abril de 2013

Guinedilda (Guidinildi), la primera repobladora de Cervera (segles X-XI).




Biografia.

Poques dades personals tenim sobre aquesta dona; però hem cregut interessant que el seu nom i la seva actuació constessin en el nostre diccionari. Es deia Guinidilda i era mare de tres fills, Miró, Guislabert i Amat,  i amb ells i dues parelles de pioners, fou la primera a ocupar Cervera, poc abans de l’any 1026. Cervera, que restava abandonada i erma, era en aquells moments un lloc estratègic molt avançat vers la taifa de Lleida.
Als comtats de Barcelona, Girona i Osona governava la comtessa Ermessenda que va donar suport a la tasca repobladora i colonitzadora de la terra i  fou precisament ella qui concedí a Guinedilda i als seus el territori que havien  ocupat i el que podria obtenir en endavant. Era una època en què les dones artigaven al costat dels homes, i algunes com ara Guinedilda fins i tot prenien la iniciativa, ocupaven  terres abandonades i es fortificaven  a la frontera.

En la carta de poblament de Cervera, atorgada el dia 1 de  febrer del 1026, la comtessa  Ermessenda actua com a primera signatària de la concessió al costat del seu fill i  de la seva nora, en un moment en què ja havia traspassat, almenys teòricament, el poder al seu fill.  La comtessa reconeixia que s'havia produït una aprisio de terres ermes, que eren legalment del primer ocupant; en aquest cas consta com la primera ocupant una dona, Guinedilda, que encapçalava un petit grup de colonitzadors que, amb ella al capdavant, s'havia endinsat fins a la terra de ningú, més lluny que no ho havia fet abans cap altre «home».

A Guinedilda només la documentem en aquest text que la identifica com a mare i colonitzadora, que ocupa i porta a conreu terres ermes i es fortifica en espais fronterers.  Al costat del seu nom no consta el nom de cap marit, ni viu ni mort. Esdevé el símbol de la dona colonitzadora a la què es reconeix el treball realitzat en l'ocupació de terres ermes i l'edificació de fortaleses; també ens mostra el valor i l’autoritat que tenia al  segle XI una dona sola, qui no havia de reclamar els drets en nom de cap marit, ni de cap llinatge, només en el seu nom propi i com a dona; Guinidildi femina, diu el pergamí. La carta esperonava aquelles noves pobladores i pobladors a seguir traient terres de l'erm i de la solitud, a convertir-les en conreu i a construir-hi habitatges, castells i torres. 

Fonts bibliogràfiques i documentals.

Vinyoles, Teresa (1999). «Ermesenda, Guinedilda.... les dones de l’any mil».  Actes del Congrés Internacional Gebert d’Orlhac. Vic: Eumo, p. 175-187.

Vinyoles, Teresa (2004). «Les mans ordenadores, una mirada a les dones dels segles  IX-XI». En:  DUODA, Centra de recerca de Dones, La diferència de ser dona. Recerca i ensenyament de la Historia. Barcelona: Publicacions de la UB [CD].

Extret de  http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografia&id=430

Idea extreta de la revista 'La Figuera', núm. 13, hivern-primavera 2013.

Imatge de l'esglesiola de Sant Pere el Gros de Cervera, autor de la fotografia Joan Porredon, extreta de http://www.espaifotografic.cat/phpBB3/viewtopic.php?f=12&p=24058